Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Ronaldinho Gaúcho

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
David Seaman (2)
David Beckham (11)
Edson Arantes do Nascimento (3)
Joan Laporta (171)
Luiz Felipe Scolari (2)
Roberto de Assís Moreira (2)
Ronaldo de Assís Moreira (42)
Ronaldo Luiz Nazário de Lima (40)
Sebastiao Lazaroni (1)
Vitor Borba Ferreira (36)
Entitats Entitats
Camp Nou (81)
Copa Amèrica de Futbol (2)
Copa Confederacions (4)
Copa Intertoto (1)
FIFA World Cup (59)
Futbol Club Barcelona (971)
Grémio de Porto Alegre (4)
Manchester United (24)
Paris Saint Germain (7)
Real Madrid Club de Futbol (194)
25 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Ronaldinho Gaúcho
Barça
El 21 de juliol, en ple estiu, 25.000 aficionats es van aplegar a les grades del Camp Nou sense que s’hi jugués cap partit. Anaven, simplement, a veure la presentació oficial del gran fitxatge de la junta encapçalada per Joan Laporta per a la temporada 2003-2004. Es tractava del mitja punta brasiler Ronaldinho Gaúcho, que el Barça havia contractat per cinc temporades, després d’haver competit pels seus serveis amb clubs com el Manchester United i el Reial Madrid. Ronaldinho arribava precedit d’una gran fama per la seva tècnica exquisida, una velocitat i un driblatge inversemblants i una habilitat per a la passada definitiva que en feien un jugador capaç d’actuar com a centrecampista ofensiu o davanter. Però ja des d’aquell dia, en què va fascinar el públic amb malabarismes impossibles, va fer-se evident una altra característica del crac brasiler: la capacitat de gaudir i fer gaudir mentre jugava a futbol i una simpatia innata que connectava perfectament amb l’afició blaugrana.

Nascut a Porto Alegre el 21 de març del 1980, Ronaldo de Assis Moreira va créixer immers en la passió futbolística. El 1988, amb només set anys, va entrar a l’Escola del Gremio de Porto Alegre. El seu germà gran, Roberto, que actualment és el seu representant, també havia entrat a l’escola als nou anys. Als setze Roberto ja jugava en la primera plantilla del Gremio i, amb dinou, era una de les estrelles de l’equip, la mascota oficial del qual era Ronaldinho, amb tan sols deu anys. El seu pare, que va morir molt jove, també havia estat jugador del Gremio.

Ronaldinho va aconseguir el primer èxit internacional a la Copa del Món sub-17 jugada a Egipte el 1997. El Brasil va guanyar aquell campionat i Ronaldinho en va ser el màxim golejador i va ser declarat millor jugador del torneig. El 1998 va aconseguir la titularitat en el primer equip del Gremio Porto Alegre, però l’aleshores entrenador, Sebastião Lazaroni, no li va fer confiança i només va disputar quatre partits al màxim nivell.

El 1999 va ser l’any de la seva explosió definitiva. Va marcar 15 gols en 14 partits i, a més, va debutar –el 26 de juny– amb la selecció brasilera absoluta davant Letònia. Quan va fitxar pel Barça ja havia vestit en trenta-nou ocasions la canarinha, amb la qual havia anotat 13 gols. Un d’aquests gols, el que va marcar a la Copa Amèrica del 1999 davant Veneçuela, va ser comparat amb un dels dos que va aconseguir Pelé a la final del Mundial-58 contra Suècia. El 1999, a més de guanyar la Copa Amèrica, va ser pichichi de la Copa Confederacions.

Després d’un llarg litigi que el va apartar set mesos del terreny de joc, l’agost del 2001 Ronaldinho va fitxar pel París Saint Germain, on va jugar fins arribar al Barça. En la primera temporada a França, va jugar 28 partits de Lliga i va aconseguir nou gols. Aquell any l’equip francès va guanyar la Copa Intertoto.

El 2002 Luiz Felipe Scolari el va convocar per al Mundial de Corea i Japó i, formant triplet amb Rivaldo i Ronaldo, va donar el cinquè títol mundial al Brasil. La seva vaselina des de quaranta metres al porter anglès Seaman va ser un dels millors gols del torneig. La seva segona temporada al París Saint Germain no va ser tan feliç com s’esperava –tot i que va jugar 31 partits i va aconseguir 9 gols–, i va decidir provar un altre futbol. Malgrat l’interès del Manchester, que va traspassar David Beckham amb la idea de fitxar Ronaldinho, o del Madrid, el brasiler va preferir fitxar pel Barça, un club que considerava més adaptat al seu estil de joc i al seu tarannà personal.