Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Personatges Personatges
Agustí Benedito (4)
Andoni Zubizarreta (7)
Jaume Ferrer (9)
Joan Laporta (171)
Johan Cruyff (68)
Marc Ingla (10)
Rafael Márquez (8)
Sandro Rosell (11)
Thierry Henry (22)
Touré Yaya (13)
Txiki Begiristain (4)
Zlatan Ibrahimovic (13)
Entitats Entitats
Camp Nou (81)
Futbol Club Barcelona (971)
Nike (11)
Palau Blaugrana (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
45 lectures d'aquest article
31 impressions d'aquest article
Sandro Rosell al capdavant del Futbol Club Barcelona
Barça




L'empresari barceloní Sandro Rosell va ser escollit president del Futbol Club Barcelona el 13 de juny del 2010. El 39è president blaugrana va obtenir el percentatge de vots més alt de la història del club (61,3%) i es va imposar amb claredat als altres tres candidats: Agustí Benedito (14,09%), Marc Ingla (12,29%) i Jaume Ferrer, avalat pel fins aleshores president, Joan Laporta, que va obtenir el 10,80% dels vots. Una xifra rècord de 57.088 socis van participar en les eleccions, dels quals 722 (1,26%) van votar en blanc.


Llicenciat en Administració d'Empreses i MBA per ESADE, Sandro Rosell ha seguit una trajectòria professional estretament vinculada al món de l'esport. Després de formar part del departament de màrqueting del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona '92, l'any 1996 va ser fitxat per Nike, on va exercir primer de responsable esportiu de la marca per a Espanya i Portugal i després per a Amèrica Llatina. Fill de l'exgerent blaugrana Jaume Rosell i soci del Futbol Club Barcelona des del 1970, va estrènyer vincles amb l'entitat, l’any 2003, quan va acceptar el càrrec de vicepresident de l'àrea esportiva del Club amb l'arribada de Joan Laporta a la presidència.

Rosell va ser l’impulsor d’un dels fitxatges estrella del Barça, el brasiler Ronaldinho, però les desavinences amb la junta de Laporta van provocar l’any 2005 la seva sortida del club blaugrana. Des d'aquell moment, els rumors sobre les aspiracions de Rosell al capdavant de la directiva barcelonista van anar creixent. I es van convertir en un fet l'11 de maig del 2010, dia en què Rosell va presentar la seva candidatura a la presidència del Futbol Club Barcelona sota el lema "Tots som el Barça". Entre les seves propostes destacava la millora de la gestió econòmica i la transparència financera del club, així com el compromís de reduir un 5% les despeses ordinàries des del primer any. També proposava substituir el costós "Projecte Foster" de remodelació del Camp Nou per una reforma que el fes més confortable i accessible; construir un nou Palau Blaugrana i un gran parc central al voltant dels dos estadis. Un altre puntal de la seva candidatura era el reforçament de la identitat del club i el creixement sostenible del volum de socis, considerats els "únics i autèntics propietaris" del Barça.
Tot i que durant la campanya electoral hi va haver foc creuat de declaracions amb Joan Laporta, el dia després de les eleccions Rosell va manifestar la seva voluntat de portar a terme una transició "pacífica i amb sentit comú".

El mandat de Rosell, fixat per sis anys, va arrencar l'1 de juliol del 2010 amb un equip directiu de 17 membres liderat per Josep Maria Bartomeu com a vicepresident primer, Jordi Cardoner (vicepresident social), Carles Vilarrubí (vicepresident institucional) i Xavier Faus (vicepresident econòmic i d'estratègia), mentre que Antoni Rossich va ser nomenat director general del club.

La tensió de la campanya electoral va continuar els primers dies del mandat rosellista, amb la decisió de l'exentrenador blaugrana Johan Cruyff de tornar la insígnia que l'acreditava com a president d'honor del club, un reconeixement que la junta de Laporta li havia atorgat mesos abans. En arribar a la presidència, Rosell va qüestionar la concessió d'aquest títol honorífic i Cruyff va decidir restituir la insígnia. Però el capítol més polèmic que va protagonitzar la nova junta durant el 2010 va estar directament relacionat amb els comptes del club. Durant la campanya electoral, Rosell havia denunciat la precària situació econòmica de l'entitat, un extrem que la directiva de Laporta havia negat rotundament. De fet, el 30 de juny del 2010, l'aleshores director general del Barça, Joan Oliver, i l'extresorer Xavier Sala i Martin havien anunciat davant la premsa que el Futbol Club Barcelona tenia previstos uns beneficis d'11 milions d'euros. No obstant això, l'equip de Rosell va encarregar una auditoria per estudiar l'estat real de les finances.

El 16 d'octubre es va dur a terme una assemblea de compromissaris en què Sandro Rosell va presentar les conclusions de la due dilligence, elaborada per la consultora KPMG, entre les quals destacaven unes pèrdues de 79,6 milions d'euros en l'exercici anterior. Per aquest motiu es va sotmetre a votació en la mateixa assemblea una acció de responsabilitat contra Joan Laporta, amb un resultat final molt ajustat: 468 vots a favor, 439 vots en contra i 113 vots en blanc, un dels quals va ser el del propi Rosell, qui va qualificar la decisió d'emprendre l'acció de responsabilitat com "la més important de la història del club". Poc després, Laporta va anunciar que impugnaria l'assemblea, en considerar que se li havia vulnerat el dret de defensar els seus comptes.

En l'àmbit esportiu, l'arribada de Rosell a la presidència va comportar la substitució de l'anterior director tècnic, Txiki Begiristain, per l'exporter blaugrana Andoni Zubizarreta. La nova directiva va procedir a la confecció definitiva de la plantilla amb les baixes d'Henry, Márquez, Chygrynskiy, Touré i Ibrahimovic, i les contractacions del brasiler Adriano Correia i l'argentí Javier Mascherano, procedents del Sevilla i del Liverpool respectivament. Els primers bons resultats en l’àmbit esportiu van arribar poc després amb la consecució de la Supercopa d'Espanya, mentre que a la resta de seccions del club es van aconseguir triomfs com ara la Lliga Catalana i la Supercopa ACB de bàsquet, la Lliga Pirineus d'handbol o la Copa Catalunya de futbol sala.

Al mes de desembre, la junta de Rosell va prendre una altra de les grans decisions del seu mandat: posar publicitat de la fundació Qatar Foundation a la samarreta de futbol a partir de la temporada 2011/2012. Aquest acord permetrà al Futbol Club Barcelona ingressar un total de 150 milions d'euros fins el 2016 i fer front al deute econòmic del club, que supera els 420 milions, segons la pròpia directiva. Tanmateix, l'acord no afectarà el conveni existent entre el Barça i UNICEF, que mantindrà el logotip a la samarreta blaugrana però en una altra posició.

A finals d'any, un cop complert el primer mig any de mandat, Sandro Rosell va comparèixer davant els mitjans de comunicació per fer un primer balanç de la seva gestió al capdavant del club. Rosell va posar "un 10" a la situació esportiva de l'equip de futbol i va anunciar alguns objectius a curt termini, com ara tenir una agència de viatges pròpia o crear una "grada jove". També va remarcar com a objectius prioritaris la remodelació del Camp Nou i la construcció del nou Palau Blaugrana.