Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
La 'lleva del mini', els fonaments per a un nou 'dream team'?

Articles dependents
César Rodríguez
Ronald Koeman
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Personatges Personatges
Albert Ferrer (6)
Albert Celades (5)
Andoni Zubizarreta (7)
Ángel Cuéllar (2)
Eusebio Sacristán Mena (3)
Gica Popescu (5)
Hristo Stòitxkov (30)
Jesús Mariano Angoy (6)
Johan Cruyff (68)
Jordi Cruyff (10)
José Mari Bakero (12)
Josep Guardiola (102)
Josep Lluís Núñez (63)
Juan Carlos Moreno (1)
Luís Figo (25)
Meho Kodro (2)
Michael Laudrup (4)
Miquel Àngel Nadal (11)
Quique Álvarez (2)
Robert Prosinečki - Prosinecki (5)
Roger Garcia (10)
Romário da Souza Faria (18)
Ronald Koeman (17)
Sergi Barjuan (13)
Toni Velamazán (1)
Xabier Eskurza (1)
Entitats Entitats
Atlètic de Madrid CF - Atletico de Madrid (54)
Camp Nou (81)
Clube de Regatas do Flamengo (5)
Copa de la UEFA (44)
Copa del Rei de Futbol (102)
Feyenoord Rotterdam (6)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Manchester United (24)
Paris Saint Germain (7)
Real Betis Balompié (24)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
Reial Societat (21)
Sport Lisboa e Benfica (7)
Supercopa d´Espanya de futbol (29)
UEFA Champions League (133)
50 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Un any sense títols
Barça
La temporada 94-95 va significar la fi de l'hegemonia del Futbol Club Barcelona en la Lliga espanyola, després de quatre anys consecutius guanyant el títol. L'equip entrenat per l'holandès Johan Cruyff va acabar en una discreta quarta posició, darrere del Reial Madrid, el Deportivo de la Corunya i el Betis Balompié. El Barcelona va estar a punt de posar fi al privilegi de ser l'únic club europeu que ha participat ininterrompudament en les competicions europees des que es van instaurar. L'equip català no va aconseguir fins a l'última jornada de Lliga el dret a participar l'any següent en la Copa de la UEFA.

L'inici de temporada va estar marcat per les baixes definitives d'Andoni Zubizarreta i Michael Laudrup, el retard en la incorporació a l'equip de Romário da Souza Faria, la baixa forma de Josep Guardiola, Hristo Stòitxkov, Albert Ferrer, Miquel Àngel Nadal i Sergi Barjuan, i les lesions de Gica Hagi i Xabier Eskurza . L'equip semblava desorientat i res feia preveure les reaccions de temporades anteriors que l'havien portat a remuntar el vol i guanyar el títol en les últimes jornades. El club blaugrana va acabar l'any en quarta posició a la Lliga.

En canvi, en la màxima competició continental, la Champions League, el Barcelona va accedir als quarts de final, en classificar-se en segona posició del seu grup, darrere del Göteborg. En aquesta competició, el Barca havia mostrat una altra imatge respecte a la Lliga. Havia empatat en camp contrari davant el Manchester United (2-2), en un sensacional partit, i 15 dies després l'havia derrotat amb un marcador final contundent (4-0), en el millor partit de la temporada del conjunt blaugrana.

Semblava que el descans nadalenc havia de significar la tranquil•litat que pogués permetre als jugadors afrontar el que quedava de competició amb les màximes garanties. Però les notícies procedents del Brasil van tornar a distorsionar l'entorn blaugrana. S'assegurava que Romário tenia la intenció d'abandonar definitivament el Barça i que hi havia un equip, el Flamengo, disposat a negociar la contractació del brasiler.

En el primer partit de l'any, el 7 de gener, el Barcelona va perdre de forma humiliant al Santiago Bernabéu, per un inapel•lable 5 a 0. Al final del primer temps el marcador ja reflectia un 3 a 0.

A la segona part, amb la sortida de Romário, el conjunt blaugrana no va millorar. El brasiler havia disputat els últims minuts amb el Barça. El divendres dia 13, es va comunicar de forma oficial la seva incorporació a les files del Flamengo, on anava en qualitat de cedit, pel que quedava de temporada i dues més, a canvi d'uns 600 milions.

El Barcelona va ser eliminat de la Copa del Rei per l'Atlètic de Madrid després d'encaixar un rotund 1 a 4 al Camp Nou. El club blaugrana es trobava en una situació límit després d'encadenar una sèrie de resultats pobríssims a la Lliga. L'última possibilitat de salvar la temporada era la consecució de la Copa d'Europa. En aquest camí, el primer obstacle era l'eliminatòria amb el París Saint-Germain. El partit d'anada es va disputar I'1 de març, en un Camp Nou ple de gom a gom, i va acabar amb empat a 1. El dia 15 es va disputar el partit de tornada al Parc dels Prínceps. El Barcelona es va avançar amb un gol de cap del seu capità, José Marí Bakero, iniciada la segona part. Però els francesos van capgirar el marcador i alhora l'eliminatòria. El resultat final va ser de 2 a 1. El club català havia estat eliminat amb tota justícia.

Entre els dos partits va aparèixer un nou conflicte: en unes declaracions en un mitja informatiu del seu país, Stòitxkov va carregar durament contra Cruyff, el seu fill Jordi i el seu gendre José Mariano Angoy, i també contra el nivell de la plantilla blaugrana. Era un nou episodi de la confrontació que mantenien durant tota la temporada l'entrenador i el jugador, i que al final de l'exercici va significar el traspàs del búlgar al Parma italià per 1.000 milions.
Abans d'acabar la temporada, l'holandès Ronald Koeman, l'home que amb un gol seu havia fet possible la consecució de la primera Copa d'Europa del Barça, també va anunciar la decisió d'incorporar-se al Feyenoord i posar així punt final a sis temporades plenes d'èxit amb el conjunt blaugrana.

Aconseguint pels pèls la classificació per a la Copa de la UEFA, el Barcelona va posar fi al pitjor any de l'era Cruyff: no havia guanyat cap títol (a excepció de la Supercopa) i havia perdut quatre de les figures més emblemàtiques del Dream Team —Koeman, Stòitxkov, Begiristain i Eusebio—. En canvi, s'havia assegurat la continuïtat de Guardiola (fins al 1999), Sergi (1999) i Bakero (1998), després d'unes intenses negociacions.

Per compensar les baixes, el Barcelona va invertir 2.000 milions en fitxatges per iniciar un nou projecte, l'anomenat Dream Team 2. Com a principals incorporacions cal destacar l'adquisició de quatre nous estrangers: el romanès Gica Popescu, que venia a suplir la baixa de Koeman; el portuguès Luís Figo, procedent de l'Sporting de Lisboa; el croat Robert Prosinecki, per qui no es va haver de pagar res després que el Madrid li donés la carta de llibertat, i finalment el bosnià Meho Kodro, procedent de la Reial Societat. També va ser rellevant el fitxatge de l'autèntica revelació del campionat 1994-95: el jugador del Betis Àngel Cuéllar. Però el nou jugador blaugrana es va lesionar d'importància al genoll en el primer partit de Lliga i va haver d'estar mig any inactiu.

A més, la plantilla blaugrana venia reforçada per la irrupció d'una nova fornada de joves jugadors del planter, que tenia com a principal figura el santanderí Iván de la Peña, que precisament acabava d'ampliar el contracte fins a l'any 2000, amb opció de prorrogar-lo fins al 2003- Altres representants d'aquesta fornada eren Juan Carlos Moreno, Roger Garcia, Toni Velamazán, Quique Álvarez i Albert Celades.

El Barcelona va iniciar la Lliga 1995-96 de forma esperançadora, situant-se en els llocs de privilegi. No obstant, la situació es va anar complicant, i al final de l'any 1995 el club català es trobava ja a set punts del líder, l'Atlètic de Madrid, i a tres del segon classificat, l'Espanyol. A més, la relació entre el president, Josep Lluís Núnez, i l'entrenador, Johan Cruyff, es va anar deteriorant de tal forma que tots els indicis apuntaven a la fi de l'era Cruyff en el Barça.