Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El jugador del Barca Juan Carlos Navarro, a la final del Mundial júnior contra EUA, celebrada a Lisboa

Joan Creus es va acomiadar dels seguidors

Articles dependents
Michael Jordan
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bàsquet (211)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Personatges Personatges
Alberto Herreros (2)
Charles Barkley (2)
David Robinson (1)
Joan Creus (21)
Joan Carles Navarro (29)
Jordi Villacampa (13)
Latrell Sprewell (1)
Michael Jordan (14)
Raúl López (8)
Scottie Pippen (1)
Tim Duncan (1)
Wilt Chamberlain (3)
Entitats Entitats
Bàsquet Manresa (24)
Copa Korac (Bàsquet) (8)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga ACB (53)
Los Angeles Lakers (15)
National Basketball Association (36)
New York Knicks (4)
San Antonio Spurs (3)
82 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Any de comiats i un triomf per a l'esperança
Bàsquet
L'any 1999 va començar amb el comiat del que era considerat unànimement el millor jugador de bàsquet en actiu i un dels millors de tota la història d'aquest esport. El 13 de gener, Michael Jordan, sis vegades campió de la NBA, anunciava la seva retirada definitiva com a jugador professional i tancava així una de les carreres més brillants, no només del bàsquet, sinó de tot l'esport contemporani. Jordan, de 36 anys, va justificar la seva retirada en el seu desig de dedicar més temps a la seva dona i els seus dos fills, després de tota una carrera dedicada, fins llavors, a l'esport.

Després de la marxa de Jordan la NBA quedava per primera vegada en els últims anys sense un favorit clar. El campionat no va començar fins el 5 de febrer, després de més de sis mesos de desacord entre jugadors i clubs que havien arribat a fer pensar en una suspensió definitiva de la Lliga, i v tenir un format reduït. Desprès dels anys de domini dels Bulls, el títol va tornar a la Conferència Oest. San Antonio Spurs es va imposar a la final als New York Knicks per 4 partits a 1. L'estrella dels Knicks, Latrell Sprewell, malgrat fer partits extraordinaris, no va poder amb les "torres bessones" de San Antonio, els pivots David Robinson i Tim Duncan. Duncan, en la seva segona temporada a la NBA, va ser escollit millor jugador de la final. Aquest era el primer títol dels Spurs des que s'havien traslladat a la ciutat texana de San Antonio.

Una altra llegenda de la NBA va ser notícia el 1999 pel seu comiat, però en aquest cas es tractava d’un comiat definitiu. El 12 d'octubre de 1999 va morir a Califòrnia Wilt Chamberlain, de 63 anys, un dels jugadors més mítics de la NBA i l'únic que segons tots els especialistes podia discutir a Jordan el títol de millor jugador de la història. Al llarg de la seva carrera, entre els anys 1959-1973, va ser set temporades màxim anotador i 11 màxim rebotejador. Tenia el rècord històric absolut de rebots al llarg d'una carrera esportiva, amb 23.924, i el rècord de rebots en un partit, 55, però el seu récord més llegendari va ser el d’aconseguir anotar 100 punts en un sol partit, el que el 2 de març de 1962 va jugar amb els Philadelphia Warriors contra els Knicks de Nova York i que van guanyar els Warriors per 169 a 147. Va jugar amb els Warriors, primer a Philadelphia i després a San Francisco, i amb els Lakers de Los Angeles i va arribar en 13 ocasions als playoffs de la Lliga. Va guanyar dos finals de l’NBA, una amb cada equip.

També a Catalunya l'any 1999 es va produir el comiat d'un jugador que a poc a poc s'havia anat convertint en un mite del bàsquet. El 27 d'abril va anunciar la seva retirada definitiva el base del TDK Manresa Joan Chichi Creus, de 42 anys i després de 24 temporades com a jugador de les màximes categories, primer a Primera Divisió i després a la Lliga ACB. Creus havia debutat el 22 de setembre de 1975 amb l'Hospitalet, 8 anys abans de la creació de l'ACB. Entre els seus rècords destacaven els de jugadors amb més partits de Lliga a la màxima categoria, 770, de més minuts jugats a la lliga ACB, 20.212, quasi 5.000 més que el segon classificat, Jordi Villacampa, i el jugador amb més partits consecutius a la Lliga ACB, 554. També tenia el rècord de punts, 9.983, i de recuperacions, 1.096, i era segon a la classificació de triples i quart a la d'assistències. Per homenatjar el jugador el 26 de desembre de 1999 la selecció catalana i el TDK Manresa van jugar un partit de comiat en el decurs del qual el club del Bages va retirar oficialment la samarreta amb el número 7 de Joan Chichi Creus.

Pel que fa les competicions espanyoles va destacar el títol aconseguit pel Barça a la Lliga, en un final de temporada en què va dominar clarament tots els seus rivals. Després de classificar-se en primer lloc en la temporada regular, va arribar a la final dels play-offs sense perdre cap partit i es va proclamar campió ACB després de derrotar a la final al Caja San Fernando de Sevilla, per un global de 3 partits a 0. L'equip sevillà, que va realitzar una gran temporada, també va arribar a la final de la Copa del Rei, encara que tampoc aquest any va tenir sort en aquesta competició, ja que la va perdre contra el Tau de Vitòria per 70 a 61. Finalment el TDK Manresa estrenava la seva primera temporada sense Chichi Creus guanyant la Lliga Catalana, després d'imposar-se a la final al Pintures Bruguer de Badalona per 81 a 65.

El títol de campió de la Lliga Europea va ser per l'equip lituà del Zalgiris Kaunas, que es va imposar a la Final Four primer a l'Olympiakos del Pireo i després al Kinder de Bolonya. En les competicions europees va destacar el títol aconseguit pel Futbol Club Barcelona a la Copa Korac. El Barça va jugar la final contra l'Estudiantes madrileny. Després de perdre per 93 a 77 al partit d'anada va aconseguir el títol superant el seu rival per 97 a 70 en el partit de tornada al Palau Blaugrana. Aquesta era la segona vegada que l'equip blaugrana guanyava aquest títol, que havia guanyat abans el 1987. Després d'aquest títol i el de Lliga que va aconseguir desprès el Barça va arrodonir la temporada amb un altre títol, en aquest cas de caire honorífic, en guanyar, el 10 de setembre al Palau Sant Jordi de Barcelona, per 94 a 87 al Nike All Stars, una selecció de jugadors de la NBA entre els que hi havia Scottie Pippen i Charles Barkley.

L'any 1999 les competicions internacionals de bàsquet van ser molt favorables per a les seleccions espanyoles, que van recuperar nivells que no tenien des d'abans dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. La selecció absoluta va aconseguir la medalla de plata al Eurobàsquet, que es va jugar a França entre el 21 de juny i el 3 de juliol, igualant la millor classificació de l'equip espanyol en aquesta competició. Després d'un mal començament, en què va tenir problemes per classificar-se, l'equip d'Espanya va superar successivament a dos dels principals candidats al títol, Lituània a quarts de final i l’amfitriona França a semifinals. A la final però Espanya va perdre davant Itàlia per 64 a 56. L'escorta del Real Madrid i capità de la selecció Alberto Herreros, com ja havia passat en el mundial de l'any anterior, va ser el màxim anotador del campionat amb 173 punts en total i una mitjana de 19,2 per partit. Per la seva banda la selecció júnior, que l'any anterior ja s'havia proclamat campiona d'Europa, va guanyar el campionat del món a Lisboa. Va superar a la final l'equip d'Estats Units per 94-87 en una final excepcional a on Juan Carlos Navarro, escorta del Barça, va anotar 27 punts i va ser escollit jugador més valuós del partit. Una altra de les estrelles va ser Raúl López, base del Joventut Pintures Bruguer. Era el primer cop en la història que una selecció espanyola aconseguia una medalla d’or en una competició mundial.