Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Joan Laporta i Josep Maria Bartomeu durant la tensa roda de premsa en la qual es va presentar el nou entrenador de bàsquet del Barça, Manolo Flores

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bàsquet (211)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Andrew Betts (1)
Arriel McDonald (1)
Bobby Jackson (1)
Christian Drejer (1)
Dainius Salenga (1)
Damon Stoudamire (1)
Dejan Bodiroga (5)
Denis Marconato (1)
Dusko Ivanovic (11)
Eddie Jones (1)
Fran Vázquez (6)
Germán Gabriel (1)
Joan Montes (8)
Joan Laporta (171)
Josep Amat (3)
Josep Maria Bartomeu (7)
Manolo Flores (9)
Marvis Thornton (1)
Pau Gasol Sáez (39)
Raúl López (8)
Ricard Rubio (13)
Robert Archibald (1)
Roberto Dueñas (5)
Sandro Rossell (16)
Shammond Williams (1)
Svetislav Pesic (9)
Zoran Savic (7)
Entitats Entitats
Akasvayu (4)
Baskonia Vitoria (22)
Bàsquet Manresa (24)
Casademont (3)
Club Baloncesto Estudiantes (8)
Club Bàsquet Girona (11)
Club Joventut de Badalona (40)
Copa del Rei de Bàsquet (39)
Dínamo de Moscou (1)
Esportiu Lleida Basquetbol (10)
Fortitudo Pallacanestro Bologna (4)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga ACB (53)
Lliga Europea de Bàsquet / Eurolliga (40)
Maccabi Tel Aviv (8)
Memphis Grizzlies (21)
Miami Heat (2)
National Basketball Association (36)
Palau d`Esports de Barcelona (7)
Phoenix Suns (1)
Real Madrid Club de Futbol (194)
San Antonio Spurs (3)
Supercopa d`Espanya de Bàsquet (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Vic (70)
61 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Any de traspàs
Bàsquet
Durant tota la temporada 2004-05, els equips catalans van tenir un paper força discret en les competicions de bàsquet i no van arribar més enllà dels play-off a la lliga. La lliga se la va adjudicar el Madrid, en guanyar el Tau Ceràmica a la final per tres partits a dos. El Barça va quedar eliminat a la primera ronda dels play-off contra l’Adecco Estudiantes (1-3), de la mateixa manera que el DKV, setè a la fase regular de l’ACB, va caure contra el Madrid per tres partits a un. Per la seva banda, el Ricoh Manresa, va fer una campanya força discreta i va acabar en tretzena posició i tot just va salvar la categoria. Cosa que no va aconseguir el Plus Pujol de Lleida després d’una temporada marcada pels canvis de tècnics i jugadors.

Sens dubte, els mals resultats obtinguts pel Winthertur FC Barcelona durant la temporada 2004-2005, van ser un reflex dels problemes que hi va haver dins de la junta i dins de la secció mateixa durant tot l’any.

Després que l’equip quedés eliminat a finals de febrer de la Copa del Rei a quarts de final, fet que no havia passat des del 1998, Joan Montes va dimitir d´entrenador i va ser substituït per Manolo Flores. En la presentació de Flores com a nou tècnic es va mostrar per primer cop la divisió que hi havia al club entre una part majoritària de la junta, representada pel president, Joan Laporta, i el gruix de la secció de bàsquet, representada pel directiu responsable, Josep Maria Bartomeu, un home de la corda del vicepresident esportiu, Sandro Rosell. Durant la tensa roda de premsa, Bartomeu i Laporta es van portar la contrària diverses vegades i, abans de les preguntes dels periodistes, Bartomeu ja havia agafat la paraula i havia dit que la situació de l’equip era conseqüència directa dels errors de les decisions de la junta.Segons Bartomeu aquestes decisions havien facilitat la marxa de l’entrenador anterior a Montes, Svestilav Pesic. Així doncs, eliminat de la Lliga de mala manera i sense haver aconseguit cap títol dels grossos, en l’acabar la temporada al maig, es preveia una profunda remodelació. Començaria amb l’adéu de l’aler Dejan Bodiroga. El jugador serbi, blaugrana des de 2002 i l’estendard de l’equip campió d’Europa el 2003, no continuaria al Palau. El nou tàndem que dirigiria l’equip: Zoran Savic, provinent del Climamio Bolonya, de secretari tècnic i Dusko Ivanovic, que venia del Tau Vitòria, d’entrenador, no comptaven amb ell per iniciar el nou projecte. L’estrella balcànica marxava del Barça havent guanyat 5 títols -una Eurolliga, dues ACB, una Copa i la recent creada Supercopa. Així mateix, sense Bodiroga, el qüestionat Christian Drejer podria tenir opcions de continuar, tenint en compte que Ivanovic ja el va intentar fitxar per al Tau. Amb tot, el gran canvi que pretenien Savic i Ivanovic era en el joc interior, on volien jugadors més versàtils i dinàmics. Així, el Barça va fitxar el pivot Denis Marconato, el base Shammond Williams i l’aler Marvis Thornton. Tots ells van exhibir la seva ambició en la seva presentació com a blaugranes i van ressaltar que només havien concebut marxar dels seus clubs per guanyar títols i més títols.

El DKV Joventut, tot i quedar eliminat als play-offs de la lliga de la mateixa manera que el Barça, va aconseguir entrar al quadre dels 16 millors equips de l’Eurolliga després que es produís una carambola que necessitava en l’última jornada de la primera fase. Però l’equip no va aconseguir anar més enllà i va caure eliminat de la competició que, finalment, es va adjudicar el Maccabi de Tel Aviv. El club israelià va revalidar el títol al maig en derrotar el TAU de Vitòria, aleshores amb Ivanovic a la banqueta, a la final per 90-78. De cara a la següent temporada, la Penya va fitxar els pivots Robert Archibald i Andrew Betts. A finals d’estiu, el DKV va tenir un dolç inici de temporada amb la consecució de la Lliga Catalana, que enfronta els millors equips catalans de l’ACB, en imposar-se al Barça a la final per 79-78. A més, l’equip va ser notícia en fer debutar a la lliga el jove Ricky Rubio, de tan sols 15 anys, el jugador més precoç de l’ACB.

D’altra banda, l’empresa Casademont va anunciar al maig que, després de sis anys, deixava de patrocinar el Girona, que va passar a ser esponsoritzat per la immobiliària Akasvayu . El president de la immobiliària, Josep Amat, va donar les primeres pistes sobre les seves idees al prometre “dos Ronaldinhos” amb un pressupost de sis milions d’euros, comparats amb els 3,6 que donava el Casademont. L’equip gironí es centrava en una línia de reforços que els va dur a interessar-se per un gran nombre de jugadors, tinguessin contracte vigent o no, una activitat frenètica que generaria malestar a l’ACB. Els rumors de diner rus darrere les inversions i la possibilitat de ser davant d’una campanya promocional de la immobiliària també perjudicaven la imatge del projecte més ambiciós del bàsquet català des de feia molts anys. Els uns i els altres, però, s’hi haurien d’acostumar, perquè Akasvayu tenia la intenció de situar el Girona entre els equips grans. I tenia un nom al capdavant del seu projecte, Raül López, que no s’havia adaptat en la seva aventura a l´NBA. Així, el club va demanar ajuda al propi López per convèncer Utah de la necessitat de deixar-lo marxar, així com al Madrid, que tenia el 25% dels seus drets. El sou del base, a qui les lesions i la proximitat amb Vic ajudarien a dir adéu a l´NBA, estaria a prop d’1,4 milions d’euros. A més de López, l’equip va fitxar els pivots Roberto Dueñas, provinent del FC Barcelona, Germán Gabriel i Fran Vázquez. També van fitxar pel CB Girona, l’aler Dainius Salenga i el base Arriel McDonald, de 33 anys i provinent del Dinamo de Moscou. Amb aquest desplegament mediàtic i econòmic, el Club Bàsquet Girona es va convertir en el protagonista de l’estiu, sorprenent i salvant l’ACB. Al final de l’ultima Lliga, un informe d’auditoria mostrava les misèries de la competició, que es movia entre audiències molt baixes, el rebuig del gran públic i la fuga constant de les estrelles cap a l´NBA. El projecte de l’Akasvayu Girona, però, aportava optimisme i llum a la pròxima Lliga i feia tornar el bàsquet a la primera línia.

Qui es va mantenir tot l’any en primera línia com una figura emergent dins de l´NBA va ser l’aler-pivot català Pau Gasol fins a esdevenir el jugador clau del seu equip, els Memphis Grizzlies, que van aconseguir classificar-se per als play-off, tot i ser eliminats per Phoenix en primera ronda. De cara a la nova temporada, Memphis va estructurar un nou equip al voltant de la figura de Gasol i va fitxar jugadors veterans perquè aportessin tècnica i experiència de cara als següents play-off: Bobby Jackson, Eddie Jones i Damon Stoudamire. Els campions del 2005, els San Antonio Spurs serien el rival a batre a l’Oest, i els Miami Heat, a l’Est.