Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Aíto al Barça

Sarunas Jasikevicius, un dels jugadors implicats en el cas dels 'comunitaris B', al Palau

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bàsquet (211)
Poder legislatiu i lleis (992)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Aíto García Reneses (19)
Aleksander Djordjevic (3)
Antonio Díaz Miguel (3)
Arturas Karnisovas (3)
Borislav Stankovic (1)
Dale Davis (1)
Javier Gómez-Angulo (1)
Jiri Zidek (1)
Kobe Bryant (5)
Larry Bird (1)
Marco Milic (1)
Mariano Rajoy (296)
Michael Jordan (14)
Mindaugas Timinskas (1)
Patrick Ewing (2)
Phil Jackson (5)
Sarunas Jasikevicius (5)
Saulius Stombergas (1)
Sergio Scariolo (6)
Shaquille O´Neal (1)
Shawn Kemp (1)
Sherron Mills (1)
Entitats Entitats
Baskonia Vitoria (22)
Bàsquet Manresa (24)
Buducnost Pogdorica (Bàsquet) (1)
Chicago Bulls (6)
Club Baloncesto Fuenlabrada (2)
Club Balonmano Cantabria de Santander (2)
Efes Pilsen (Bàsquet) (2)
Federació Internacional de Bàsquet (7)
Futbol Club Barcelona (971)
Indiana Pacers (1)
Lliga ACB (53)
Lliga Europea de Bàsquet / Eurolliga (40)
London Towers (1)
Los Angeles Lakers (15)
Maccabi Tel Aviv (8)
National Basketball Association (36)
New York Knicks (4)
Opel Skyliners de Frankfurt (Bàsquet) (1)
Panathinaikos (14)
Paok B.C. (3)
Portland Trail Blazers (5)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Seattle Supersonics (1)
Unió Europea (1018)
Verona Basket (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Europa (194)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
80 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Els grans clubs trenquen amb la FIBA
Bàsquet
El bàsquet de l'any 2000 va estar marcat per la manca de sintonia entre els clubs, que volien decantar-se clarament per una professionalitzaciò definitiva a l'estil de la lliga nord-americana, i els estaments federatius que volien mantenir el control sobre les competicions esportives. Les diferències entre clubs i federacions van ser presents en els dos afers més significatius de l'any, un en l'àmbit espanyol, l'anomenat cas dels "comunitaris B", i l'altre d'abast europeu, en decidir la majoria dels clubs més importants del continent organitzar el seu propi campionat al marge de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA).

El cas dels "comunitaris B" feia referència als drets laborals dels jugadors procedents de països de l'Europa de l'Est. La Unió Europea reconeixia els mateixos drets laborals que als ciutadans comunitaris als treballadors d'aquests països, concretament de Lituània, Estònia, Letònia, Polònia, Romania, Eslovàquia, Bulgària i la República Txeca, a més de Turquia. El jugador del TAU-Vitòria Sherron Mills, d'origen nord-americà i amb passaport turc, havia presentat una demanda per defensar aquest dret i el 14 de juny del 2000 un tribunal de primera instància de Barcelona va emetre una sentència favorable al jugador. En un primer moment l'Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) va presentar un recurs a la sentència, però finalment va desistir i va concedir llicència de comunitari a Mills, així com a d'altres jugadors de la Lliga que es trobaven en la mateixa situació, com els lituans del Barça Sarunas Jasikevicius i Arturas Karnisovas, el txec Jiri Zidek i el turc Marco Milic del Madrid, i els lituans Saulius Stombergas i Mindaugas Timinskas del TAU.

Quan semblava que l'afer estava tancat, l'acord de l'ACB va ser anul·lat pel secretari general de l'Esport, Javier Gómez-Angulo, pressionat per l'associació de jugadors, als que s'havien unit altres associacions d’esportistes professionals del món del futbol, el ciclisme i l’handbol. La decisió de Gómez-Angulo va provocar un enrenou important, ja que va ser anunciada el dia abans del començament oficial de la Lliga 2000-2001 i només tres hores abans del partit avançat entre un dels afectats, el Real Madrid, i el Fuenlabrada. L'ACB, organitzadora de la Lliga, va respondre suspenent els partits dels tres clubs afectats, Madrid, Barcelona i TAU Vitòria. Desprès, al novembre i embolicant una mica més l'afer, un jutjat de Vitòria, també en primera instància, va dictar una sentència favorable als jugadors lituans del TAU Saulius Stombergas i Mindaugas Timinskas, segons la qual aquests jugadors tenien dret a jugar amb llicències de comunitaris mentre no hi hagués una sentència judicial ferma en contra. Aquesta sentència, però, afectava només a aquests jugadors i no als altres jugadors implicats, que havien de presentar demandes per a cadascun dels seus casos.

La polèmica entre les autoritats esportives i els clubs va fer que es plantegés seriosament la possibilitat d’una separació definitiva entre tots dos organismes. Aquest fet ja havia tingut un precedent en el mateix any 2000 quan, el 29 de maig, els principals clubs europeus, agrupats en la Unió de les Lligues Europees de Bàsquet (ULEB), en una reunió a Barcelona, van decidir rebutjar el nou projecte de lliga europea anunciat el dia abans pel secretari general de la FIBA, Borislav Stankovic. Els clubs representats a la ULEB estaven especialment disconformes amb el repartiment dels drets d'imatge i d'altres beneficis derivats de la competició. Stankovic havia venut els drets de la lliga europea a la firma ISL per 3.500 milions de pessetes i pretenia que fos la FIBA qui administrés aquests ingressos.

La ULEB va decidir organitzar la seva pròpia Eurolliga per a la qual tenia d'entrada una oferta de 35 milions de dòlars anuals, uns 6.000 milions de pessetes, d'una filial de Telefònica. Dues setmanes més tard de la signatura de l'acord per crear la nova Eurolliga, la FIBA decretava l'expulsió dels clubs creadors. La FIBA també anunciava la desqualificació automàtica dels àrbitres que participessin en partits de la competició rival.

Malgrat aquestes amenaces, l'Eurolliga es va posar finalment en marxa a la temporada 2000-2001, amb vint-i-quatre equips participants, en quatre grups de sis. El Barça, l’únic club català de la nova competició, estava amb el London Towers, el PAOK Salònica, el Müller de Verona, l'Opel Skyliners de Frankfurt i el Buducnost Pogdorica. La principal novetat era el canvi de la Final Four per uns play-offs a l'estil de la NBA. Es classificaven els quatre primers de cada grup, que passaven a vuitens de final. En vuitens i quarts les eliminatòries es jugarien al millor de tres partits i les semifinals i la final al millor de cinc. Entre els equips importants destacava l'absència del Panathinaikòs, campió vigent, del Maccabi i del Efes Pilsen, que van decidir quedar-se a la Superlliga de la FIBA.

Així doncs, la Lliga Europea de l'any 2000 va ser l'última que es disputava en l'antic format. El Barça es va classificar una vegada més, la setena de la seva història, per la Final Four i com en totes les ocasions precedents, tampoc en aquesta ocasió va poder guanyar el preciat títol europeu. En la semifinal contra el Maccabi de Tel Aviv va perdre per 65 a 51, l'anotació més baixa de l'equip blaugrana en totes les seves participacions en la final four europea. En una primera part molt dolenta l'equip barceloní va arribar a perdre de 21 punts. Aquesta era la sisena Final Four que perdia l'entrenador del Barça Aíto García Reneses, que en acabar el partit reconeixia la superioritat del rival del que va dir que "estava un graó per sobre" de l'equip blaugrana. El triomf final va ser pel Panathinaikòs grec, precissament un dels pocs equips europeus importants que participarien en la nova Suprolliga.

Tampoc no va tenir sort el Barça a la Lliga, on va perdre la final contra el Real Madrid, que comptava en les seves files amb el base iugoslau Shasha Djordjevic, descartat per l'equip barceloní al final de la temporada anterior. El Barça, que tenia l'avantatge de camp, va perdre el primer partit a casa, per 64-72, i també el cinquè i definitiu partit per 82 a 73. El Madrid, que no guanyava el títol des de la temporada 1993-94, estava dirigit per l'entrenador italià Sergio Scariolo, que es convertia així en el primer entrenador estranger que guanyava la lliga espanyola. El Barça per la seva banda tancava la temporada sense haver aconseguit cap títol, un fet que no es produïa des de 1993.

La temporada també va ser negativa per un altre club català, el Bàsquet Manresa, que va baixar de categoria després d’una dramàtica darrera jornada, el 25 d’abril, en què va perdre davant el Gijón 95-91, després d’una pròrroga. L'equip manresà va mantenir l'esperança de retornar a la màxima categoria quan l'equip del Lobos Cantabria va perdre el dret a participar-hi en no poder presentar a temps els avals reglamentaris. Al final però, en contra dels seus propis reglaments, l'ACB va decidir ampliar el termini i l'equip càntabre va poder participar a la competició.

Cal destacar també que el 21 de febrer del 2.000 va morir l’exseleccionador espanyol de bàsquet Antonio Díaz Miguel, als 66 anys, a conseqüència d’un càncer, justament quan feia només 11 dies havia rebut la Gran Creu del Reial Ordre del Mèrit Esportiu de mans del ministre d’Educació i Cultura, Mariano Rajoy. Díaz Miguel, nascut a la localitat manxega d’Alcázar de San Juan, havia estat el responsable de la selecció durant 26 anys i havia aconseguit les medalles de plata als Jocs Olímpics de Los Àngeles el 1984, de l’Eurobasquet-73 de Barcelona i del de Nantes-83 i el bronze a Roma 1991. Quan va deixar la selecció espanyola, va dirigir el Clear Cantú i el 1996 va acceptar entrenar l’equip femení Pool Getafe.

A la lliga professional nord-americana, la NBA, es va veure la consagració definitiva de la que era la seva màxima estrella des de la retirada de Michael Jordan, el pivot dels Los Angeles Lakers Shaquille O'Neal. Gràcies a ell, els Lakers van superar a la final els Indiana Pacers, per tornar a proclamar-se campions de la lliga, un títol que no guanyaven des de 1988. Shaquille O'Neal va ser escollit jugador més valuós (MVP) de la final, en la que va aconseguir una mitjana de 38 punts per partit i 16,6 rebots. L'entrenador dels Pacers, Larry Bird, va reconèixer que el seu equip no va poder parar en cap moment O'Neal.

Un altre jugador determinant dels Lakers va ser el jove aler Kobe Bryant, de 21 anys. Aquest era el setè títol per l'entrenador dels Lakers, Phil Jackson, que ja n'havia guanyat sis amb els Chicago Bulls de Michael Jordan. D'altra banda aquesta era l'última vegada que l'exjugador dels Celtics Larry Bird participava a una final ja que, desprès de tres anys a Indiana, havia anunciat ja abans de la final la seva retirada definitiva. La superioritat de O'Neal feia preveure un nou regnat similar al que havia establert Jordan a Chicago. Per a evitar-ho el seus principals rivals semblava que es trobaven a la seva mateixa conferència, principalment els Portland Trail Blazers, que s'havien reforçat amb els fitxatges de Shawn Kemp i Dale Davis. Una altre jugador que jugaria a l'Oest era el mític pivot dels Knicks de Nova York Patrick Ewing, que anava a jugar a Seattle Supersonics. Pat Ewing, de 38 anys, havia estat 15 anys a Nova York en els que havia jugat 1.188 partits amb un promig de 20,8 punts per partit i 10,4 rebots.