Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El TDK Manresa es va proclamar, contra pronòstic, campió de la Copa del Rei de bàsquet

Els blaugranes van perdre la final europea però es van imposar a la Lliga davant el Caja San Fernando

Articles dependents
Joan Creus
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bàsquet (211)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Aíto García Reneses (19)
Andrei Fetissov (1)
Andrés Jiménez (5)
Arturas Karnisovas (3)
Benjamí Garcia (1)
Bosa Maljkovic (1)
Dan Godfread (1)
Ferran Martínez (4)
Joan Creus (21)
José Luis Galilea (2)
Josep Antoni Montero (2)
Manel Bosch (1)
Nar Zanolin (1)
Quique Andreu (2)
Rafael Jofresa (5)
Ramon Rivas (2)
Roberto Dueñas (5)
Roger Esteller (4)
Salvador Maldonado (3)
Salvador Díez (1)
Valentí Junyet (1)
Xavier Fernández (4)
Entitats Entitats
Baskonia Vitoria (22)
Bàsquet Manresa (24)
Caja San Fernando (4)
Copa d'Europa de Bàsquet (2)
Copa del Rei de Bàsquet (39)
Federació Internacional de Bàsquet (7)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga ACB (53)
Lliga Europea de Bàsquet / Eurolliga (40)
Panathinaikos (14)
Paok B.C. (3)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Iugoslàvia (17)
Alemanya (164)
Bèlgica (44)
Eslovènia (14)
Estat Espanyol (1908)
França (306)
Grècia (47)
Israel (123)
Itàlia (158)
Rússia (Federació de Repúbliques) (167)
Turquia (75)
77 lectures d'aquest article
34 impressions d'aquest article
La Lliga Europea que el Barça va perdre als despatxos
Bàsquet
L' any 1996 el Barça va ser el protagonista de la Lliga de l'ACB i de la Lliga Europea de bàsquet. Va guanyar la Lliga amb contundòncia: 3-0 al play-off final contra el Caja San Fernando, i la final de la Lliga Europea li va ser presa injustament pel Panathinaikòs de Bosa Maljkovic. L'equip d'Aíto García Reneses va perdre també la final de la Copa del Rei, aquest cop sense discussió davant el TDK Manresa (92-94).

El TDK Manresa va demostrar, el 25 de febrer, que amb una feina ben planificada es podia compensar un baix pressupost (300 milions, un dels més minsos de l'ACB) i guanyar títols. Amb Benjamí Garcia a la presidència, Valentí Junyet a la gerència i Salvador Maldonado a la direcció tècnica, havia progressat fins als primers llocs. L'heroi del partit va ser Joan Creus, que va donar el triomf al seu equip amb un triple a 8 segons del final de la pròrroga.

Un altre equip de l'ACB, el Taugrés Vitòria, el 12 de març es va coronar campió de la Copa d'Europa (antiga Recopa) al derrotar l'equip grec Paok de Salònica a la final jugada a Gasteiz.

La Lliga ACB 1995/96 va estar dominada pel Barça, que va jugar la seva millor temporada en deu anys. Aíto es va poder permetre el luxe d'explotar una banqueta d'estrelles, afavorida per un pressupost de 1.300 milons de pessetes —el més alt de l'ACB—. La plantilla s'havia renovat amb jugadors de qualitat, de més alçada i més joves, fins a disposar de dos homes per lloc. Tots eren jugadors de talla internacional: Roberto Dueñas, Dan Godfread, Xavi Fernàndez, Arturas Karnisovas, Manel Bosch, José Luis Galilea, José Antonio Montero, Salvador Díez, Andrés Jiménez, Ferran Martínez i Enríque Andreu.

El 2 de juny, el Barça es va endur el novè títol derrotant el Caja San Fernando en el tercer partit del play-off final per 89-93. Era el primer títol de Lliga ACB per a tres jugadors, Godfread, Karnisovas i Bosch. La resta de jugadors repetien; per al capità Jiménez era la sisena com a blaugrana, i per al pivot Ferran la cinquena amb el Barça, que va sumar a les dues obtingudes amb el Joventut. Xavi Fernàndez va ser nomenat jugador més valuós dels play-off finals. Va anotar cinc triples i va ser el millor del Barcelona.

A Europa, els blaugrana havien accedit sense gaires problemes a la Final Four de París. A les semifinals van derrotar al campió d'Europa de la temporada anterior, el Reial Madrid, per 76-66. El Barça accedia a la final per tercer cop i semblava que aquesta vegada no se'ls podia escapar la Copa d'Europa (ara anomenada Lliga Europea), l'eterna assignatura pendent del bàsquet blaugrana. El rival era el Panathinaikòs grec, dirigit per un extècnic blaugrana, Bosa Maljkovic.

L'11 d'abril es va jugar la final. Durant tot el partit va semblar que Maljkovic havia guanyat la partida clarament al seu vell enemic Aíto García Reneses gràcies a una defensa en zona 2-1-2. El Barça va cedir fins a dotze punts d'avantatge dos cops, al primer i al segon temps. La recuperació barcelonista va arribar quan només faltaven tres minuts per acabar el partit i tot semblava decidit amb un 52-63 en contra. Els seguidors grecs, majoritaris a les grades, celebraven el triomf feia estona, però el Barça va anar remuntant i a 63 segons del final el marcador assenyalava un inesperat 66-67. A partir d'aquí la confusió va ser total. Els àrbitres van donar per bo un tap il·legal quan un tir de Montero baixava cap a la cistella, i van deixar cometre tota mena d'irregularitats a la defensa grega en l'últim atac de Galilea.

La injustícia arbitral i els errors de la taula (no van marcar l'esgotament dels trenta segons de possessió del Panathinaikòs) van fer de la final de la Lliga Europea la derrota més amarga per al Barcelona. Es van presentar tota mena de recursos, però la FIBA va anunciar-los que es desestimava la reclamació dels blaugrana, que demanaven que es tornessin a jugar els últims sis segons de partit. Alguns jugadors encara esperaven el miracle, perquè el vídeo donava la raó al Barcelona, però el jutge únic de les competicions europees, Nar Zanolin, no podia discutir les decisions dels àrbitres i la taula. Finalment, al maig la FIBA va atorgar al Barcelona la raó moral, reconeixent les irregularitats dels últims segons de la final four. El Barça havia aconseguit la victòria moral, però la Copa d'Europa seguia sense ser present a les vitrines de l'equip blaugrana.

La temporada 1996/97. Alto García Reneses, que va continuar com a entrenador, amb un pressupost de 1.260 milions, amb els jugadors més destacats de la temporada anterior i els reforços de Rivas, Fetissov, Rafael Jofresa i Esteller.

Al setembre va arrencar l'Eurolliga 1996/97, un últim assaig de cara a una NBA europea. La FIBA va voler construir un campionat reservat a l'elit dels clubs per a l'any 2000. El pas intermedi va començar la temporada 1996/97 amb l'ampliació de 16 a 24 equips participants, de 12 països, i la supressió de les eliminatòries prèvies.

El nou sistema, que hauria d'estar vigent durant quatre temporades, es va mantenir fidel a la culminació amb la final four, així com a les diferències entre països a l'hora d'atribuir places a l'Eurolliga. Espanya, Itàlia, Grècia i França tenien tres equips en competició; Rússia, Croàcia, Alemanya i Turquia en tenien dos; mentre que Iugoslàvia, Israel, Eslovènia i Bèlgica disposaven només d'una plaça.

El nou sistema planejat per la FIBA assegurava un mínim de 16 partits jugats a cada equip i 24 als que arribessin a la final. La FIBA volia convertir aquest campionat en el més important d'Europa i va crear un departament de màrqueting per controlar i centralitzar els ingressos en concepte de publicitat i drets televisius.

El Barça va fer un bon inici de competició però va entrar en una greu crisi de joc, i el 12 de desembre, a l'acabar la primera fase, havia quedat quart del seu grup, amb 4 victòries i 6 derrotes, mentre que el Panathinaikòs era primer del mateix grup.