Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
La temporada del Barça es va tancar guanyant la Lliga, però va tomar a faltar la Lliga Europea

Articles dependents
Jordi Villacampa
Aíto García Reneses
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bàsquet (211)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Aíto García Reneses (19)
Aleksander Djordjevic (3)
Alfred Julbe (1)
Arturas Karnisovas (3)
Efthimios Rentzias (1)
Joan Creus (21)
Joan Montes (8)
John Stockton (1)
Jordi Villacampa (13)
Josep Antoni Montero (2)
Karl Malone (2)
Manel Comas (4)
Marcelo Nicola (1)
Michael Jordan (14)
Miguel Ángel Martín (1)
Ramon Rivas (2)
Roberto Dueñas (5)
Zeljko Obradovic (6)
Entitats Entitats
Baskonia Vitoria (22)
Bàsquet Manresa (24)
Chicago Bulls (6)
Club Joventut de Badalona (40)
Eurobàsquet / Eurobasket (13)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga ACB (53)
National Basketball Association (36)
Palau Sant Jordi de Barcelona (48)
Portland Trail Blazers (5)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Selecció Grega de bàsquet (1)
Selecció Italiana de Bàsquet (2)
Selecció Iugoslava de Bàsquet (1)
Selecció Russa de Bàsquet (1)
Utah Jazz (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Badalona (67)
Barcelona (3483)
Girona (145)
63 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
La Lliga, sí; la Lliga Europea, encara no
Bàsquet
El 1997 l’equip de bàsquet del Futbol Club Barcelona va disputar la seva cinquena Final Four de la Lliga Europea. Per tercera vegada va aconseguir superar les semifinals i disputar la gran final, però tampoc aquest any va aconseguir l’únic gran títol que faltava a les vitrines del club. El 24 d’abril va ser derrotat ser derrotat per l’Olympiakos grec per un espectacular 73-58. Aquesta nova derrota va fer que a final de temporada presentés la seva dimissió com a entrenador de l’equip Aíto García Reneses, que havia dirigit l'equip blaugrana dotze temporades. Aíto va manifestar que estava cansat i que li mancava motivació per continuar al front de l'equip. Durant la temporada havia hagut de fer front a l'oposició d'una bona part del públic i de la premsa, així com a crítiques d'alguns jugadors importants de l'equip.

Ja des de principis d’any, la consecució de la Lliga Europea s’havia convertit en l’objectiu prioritari de l’equip. Amb aquesta finalitat s’havia fitxa a finals de 1996 el base iugoslau Aleksander Djordjevic, de 29 anys, per tres temporades per uns 380 milions de pessetes, procedent de l'equip de la NBA Portland Trail Blazers, al què s'havia incorporat l'estiu anterior.

L'arribada de Djordjevic va suposar la relegació del base Josep Antoni Montero, que fou declarat transferible pel club i apartat de l'equip. Montero, després d'entrenar-se en solitari durant més de tres mesos, va presentar a Magistratura de Treball una demanda contra el club, que va guanyar i va haver de ser indemnitzat amb 192 milions de pessetes.

Un altre dels noms importants de l'any va ser el pivot Roberto Dueñas, que en la seva primera temporada a la Lliga ACB va convertir-se en titular indiscutible a l'equip del Barcelona i un dels principals responsables dels èxits aconseguits per l'equip blaugrana a la temporada. Dueñas, de 21 anys, va experimentar una notable progressió del seu joc al llarg de la temporada, que el va portar fins a ser seleccionat per a jugar l'Eurobàsquet i a ser escollit en segona ronda dels draft de la NBA pels Chicago Bulls.

Amb les aportacions de Djordjevic i de Dueñas, el Barça va guanyar la lliga ACB derrotant a la final al Real Madrid. Després d’un empat a dos partits el play-off es va decidir en el cinquè partit jugat al camp del Madrid. En un Palau d’Esports de la Comunitat de Madrid ple a vessar amb 12.000 espectadors, el Barça es va imposar per un rotund 82 al 69. Així es va trencar la tradició què el millor classificat a la temporada regular fos també el campió dels play-off, també era el primer cop en la història de la competició que un equip obtenir la victòria definitiva al camp del rival. Roberto Dueñas va ser escollit millor jugador de la final.

L’altra gran competició espanyola, la Copa del Rei, se la va adjudicar el Joventut de Badalona que va derrotar a la final el Càceres per 79-71, trencant una ratxa de cinc finals perdudes. El Càceres, que jugava la seva primera final, li va posar les coses molt difícils a l'equip badaloní que va haver de superar una diferència desfavorable de fins a 17 punts. A la lliga ACB el Joventut va arribar a les semifinals dels play-off, que va perdre contra el Madrid.

1997 també va ser l'any en que es va produir la retirada del bàsquet professional de l'aler del Joventut Jordi Villacampa, de 33 anys. El jugador, malgrat tenir encara un any de contracte, va decidir retirar-se a causa de les contínues lesions que havia patit durant la temporada i que no l'havien permès sentir-se a gust a les pistes.

D'altra banda el TDK de Manresa va guanyar la Lliga Catalana. El TDK comptava entre els seus jugadors amb el més veterà la Lliga ACB, Joan "Chichi" Creus, de 40 anys, que a final de temporada va renovar el seu contracte un any més. Creus, nascut el 1956, havia jugat més de 700 partits de Lliga. Tenia el récord de minuts jugats, més de 1.200, de punts aconseguits, més de 6.000, i de recuperacions, més de 750, de la història de la Lliga ACB.

De cara a la temporada 97/98, el Barça va fitxar, com a substitut d’Aíto García Reneses, l’entrenador Manel Comas, de 51 anys, provinent del Vitòria i que abans havia entrenat al Joventut, al Granollers, al Saragossa i al Càceres. Una de les primeres decisions de Comas va ser el reforçament del joc interior amb els fitxatges de l'italià Marcelo Nicola i del grec Efthimios Rentzias, mentre que es produïa la baixa del lituà Arturas Karnisovas i de Ramon Rivas. L'objectiu principal de l'equip per a la temporada 1997/98 era obtenir la victòria per primera vegada a la Final Four, que el 1998 es disputaria al Palau Sant Jordi de Barcelona el dia 23 d'abril.

Però les coses no van sortir com es preveia i, després de 149 dies al capdavant de l’equip amb un registre de 16 derrotes en 29 partits, Comas va renunciar al càrrec el 3 de novembre després de perdre amb el Madrid per 73-91. Es va fer càrrec de l’equip el fins llavors coordinador dels equips anteriors Joan Montes, mentre Comas fitxava pel Càceres.

Al Real Madrid també va dimitir l'entrenador, Zeljko Obradovic, que se’n va anar al Bennetton italià, i va ser substituït per Miguel Àngel Martín. Al Joventut de Badalona per contra continuava al front de l'equip Alfred Julbe, que va ser escollit millor entrenador de l'any. La temporada 1997/98 el Joventut tornava a disputar competicions europees, a la Copa d'Europa (l'anterior Recopa).

En el terreny internacional cal destacar que, una vegada més, la NBA va ser guanyada pels Chicago Bulls, dirigits per Michael Jordan que, com ja era habitual, va ser escollit el jugador més valuós de la final. El seu rival a la final va ser Utah Jazz que, dirigits pels veterans John Stockton i Karl Malone, havia aconseguit guanyar la final de la Conferència Oest per primera vegada a la seva història. Aquesta era la cinquena victòria dels Bulls en els últims set anys.

A l'estiu de 1997 es va celebrar a Catalunya l'Eurobàsquet, el campionat d'Europa de seleccions nacionals. Els partits es van disputar a les pistes del Girona, del Joventut de Badalona i al palau Sant Jordi de Barcelona. La selecció de Iugoslàvia, dirigida per Djordjevic, es va proclamar campiona després de guanyar a la final a Itàlia per 61 a 49. El base del Barcelona, que va assolir el títol per tercera vegada, va ser escollit el millor jugador del torneig. En tercer lloc va quedar Rússia, que va derrotar a la final de consolació a Grècia. La selecció espanyola va ser eliminada per Itàlia als quarts de final i va quedar finalment a la cinquena posició, amb el que aconseguia la classificació automàtica pel mundial d'Atenes de l'any següent.