Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Jordi Villacampa fent una entrada

Articles dependents
Jordi Villacampa
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bàsquet (211)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Corny Thompson (3)
Enric Piquet (1)
Jordi Pujol i Soley (858)
Jordi Villacampa (13)
Josep-Lluís Vila-seca (1)
Mike Smith (1)
Rafael Jofresa (5)
Zarko Paspalj (1)
Zeljko Obradovic (6)
Entitats Entitats
Club Joventut de Badalona (40)
Federació Catalana de Bàsquet (2)
Federació Internacional de Bàsquet (7)
Futbol Club Barcelona (971)
Olympiakos (8)
Panathinaikos (14)
Pavelló Yad Heliahu (Tel Aviv) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Badalona (67)
Tel Aviv (Israel) (28)
61 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
La Penya s'imposa a Europa
Bàsquet
La diada de Sant Jordi es va viure a tot Catalunya, i especialment a Badalona, amb el feliç regust pel triomf de la Penya el 21 d'abril de 1994 en la final four de la Lliga Europea de clubs de bàsquet davant l'Olympiakòs grec per 59-57, quan a 18 segons del final del partit, celebrat a Israel, el veterà Corny Thompson va fer una cistella triple que va fer que el 7Up Joventut protagonitzés la més gran gesta de la història del bàsquet català. "Tenia una bona posició i estava segur que entraria -va declarar aquest nord-americà de 34 anys-. Per això em vaig arriscar. Ha estat el millor triple de la meva vida."

Efectivament, aquesta cistella de tres punts va desfermar una incontenible joia tant entre els jugadors com entre els seguidors, que posteriorment van convertir Badalona en una festa, especialment durant la diada de Sant Jordi, un bon regal per a un dels anotadors més contundents de la Penya, Jordi Villacampa, que va aconseguir fins a 16 punts dels 59 finals.

Però, segurament com tota final esportiva de competició, aquesta del 21 d'abril va ser prou estranya. Els grecs, que erròniament es creien guanyadors ja abans de sortir a la pista del pavelló Yad Heliahu de Tel Aviv, van començar força malament a l'atac. Van fallar els seus sis primers llançaments i nou dels deu primers, amb què la Penya es va posar davant en el marcador amb un 9-4 tot i els problemes dels badalonins a l'atac, que es van fer evidents per la facilitat que tenia el temut trio de l'Olimpiakòs (Paspalj, Tarpley, Fasulas) per agafar els rebots ofensius.

El partit, en suma, va ser un patiment constant per a tots dos contricants i les seves respectives aficions, fins al providencial llançament de Thompson, tot i que encara quedaven 18 segons. Mike Smith, del 7Up Joventut, va recuperar la pilota a 4 segons i vuit dècimes del final, però li van xiular falta. Després del temps mort sol·licitat per Obradovic, Paspalj, que havia fallat els seus quatre llançaments lliures del segon temps, va fallar un altre cop l'u més u. Aleshores, Rafa Jofresa va agafar la pilota i la va llançar sense control cap endavant, perquè es pensava que el partit s'havia acabat. Però l'encarregat de posar el cronòmetre en marxa, en un error imperdonable que més tard va reconèixer el comissari de la FIBA, ho va fer amb quatre segons de retard, que van permetre llançar tres vegades a la cistella als grecs. Però no en van encertar cap.

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va participar de la gran festa dels badalonins en l'escenari de la final. "He saludat els jugadors a la pista i després he anat a felicitar-los als vestidors", va dir Pujol als mitjans de comunicació. I va afegir: "Com ja s'ha vist tant al partit per al tercer lloc -en què el Barça va perdre amb el Panathinaikòs per 100-83-, el bàsquet grec és molt fort. Ells eren els favorits i m'ha agradat la manera com han lluitat. Han estat molt forts i han efectuat un marcatge molt dur sobre Villacampa, cosa que ens ha permès fer pocs triples, que era una de les nostres bases." El president va manifestar que el triomf de la Penya era per a tot Catalunya. "Aquesta és la cinquena vegada que un equip català arribava a la final, i guanyar-la era una assignatura pendent", va dir.

En termes similars es va manifestar el secretari de l'Esport del govern català, Josep Lluís Vila-seca, que va qualificar aquella jornada com a "històrica", i va recordar la final disputada pel mateix Joventut el 1992 davant el Partizan, en què l'equip badaloní va perdre per un punt quan faltava un segon per acabar el partit. "Aquest triomf és una justa compensació al que va passar fa dos anys. També és la justa compensació a tants anys de feina de la Penya. S'ho mereixien. És un èxit de l'esport català."

Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Bàsquet, Enric Piquet, va declarar que aquell era "el dia més feliç del bàsquet català. El Joventut ha sabut donar-nos aquesta alegria i aquest triomf històric. Ja començava a ser un tòpic que un equip català arribés a la final i a l'últim moment perdés la Copa d'Europa. Avui s'ha trencat aquesta mala ratxa".