Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
El president del BBVA, Francisco González, i el conseller delegat, José Ignacio Goirigolzarri després de la junta d'accionistes, el 9 de març

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bancs i caixes (409)
Corrupció, frau i suborn (505)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Personatges Personatges
Emilio Ybarra (16)
Emilio Botín (31)
José Ignacio Uclés (2)
Lorenzo Solana (2)
Pedro Toledo (1)
Pedro Luis Uriarte (7)
Ricardo Alonso Clavel (2)
Rodrigo Echenique (2)
Teresa Palacios (19)
Entitats Entitats
Agència Tributària (60)
Audiència Nacional (322)
Banc d`Espanya (121)
Banc Santander Central Hispano (46)
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (64)
Grup KIO (12)
Torras Hostench (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
53 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Els grans bancs al banc dels acusats
BBVA i BSCH
El 2002 les cúpules dels dos bancs espanyols més importants, el BBVA i el BSCH, van tenir problemes amb la justícia. El cas BBVA va posar en qüestió el problema general dels anomenats comptes secrets i dels paradisos fiscals que els allotgen. El cas BSCH va evidenciar l´habilitació de circuits bancaris especials per al diner negre com van ser les cessions de crèdit. En el cas BBVA, va resultar incriminada la cúpula dirigent del banc anterior a la fusió amb Argentaria, que havia dirigit Emilio Ybarra i Pedro Luis Uriarte. I en el cas BSCH, va ser el mateix president del banc, Emilio Botín, el que va haver de respondre davant la justícia espanyola.

El 15 de març del 2002 el Banc d´Espanya va expedientar el BBVA per irregularitats comptables en haver mantingut un compte durant 13 anys en el paradís fiscal de Jersey, al Regne Unit. Els fons invertits a l´illa del canal de la Mànega, on hi ha representats 600 bancs de tot el món, suposava un import de 225 milions d´euros, que es van comptabilitzar oficialment com a beneficis extraordinaris en l´exercici del 2000. Els orígens del compte se situaven en el 1987, quan el llavors Banc de Biscaia, dirigit pel desaparegut Pedro Toledo, va aparcar a l´illa l´import de la realització dels títols del 5,03% adquirit pel Banco de Bilbao a Torres Hostench, subsidiària de KIO (Kuwait Investment Office).

El mateix va fer el 1996 el nou BBV en comprar accions d´Argentaria, abans de la fusió per constituir el BBVA, el 1999. Amb el pas dels mesos, la Fiscalia Anticorrupció, que va fer-se càrrec de les investigacions, va enllaçar dues trames a la ja coneguda de Jersey: el cas BBV-Privanza, amb el manual del banc per cometre frau fiscal, i la trama a Llatinoamèrica, a través del BBVA-Puerto Rico, amb presumpte blanqueig de capitals i compra de voluntats polítiques a Perú i Veneçuela, principalment.

Les cessions de crèdit del BSCH eren una altra qüestió. El 1987, per poder mantenir en el circuit bancari el diner negre, es va idear una fórmula que consistia que el banc feia un crèdit a un client i més tard el venia a un altre client. El primer obtenia els recursos sol·licitats a un interès determinat i el segon donava rendibilitat als seus estalvis en cobrar els interessos de l´operació, menys una comissió que es quedava el banc. Aquests interessos no tenien la retenció preceptiva del 25% a Hisenda, ja que el banc no comunicava l´operació. Normalment, ni creditor ni deutor en sabien res del rerefons de l´operació. Amb tot, el 28 de juny del 2002 l´Audiència Nacional va relacionar el president del BSCH, Emilio Botín, i quatre exalts càrrecs del Santander (Rodrigo Echenique, José Ignacio Uclés, Lorenzo Solana i Ricardo Alonso Clavel) amb 138 delictes fiscals, en una suposada acció de frau estimada en 872 milions d´euros. La jutge encarregada del cas, Teresa Palacios, va acusar els implicats en grau de cooperació necessària o inducció i per un delicte de falsedat continuada.

El judici de tots dos casos quedava pendent per al 2003.