Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
La mort del jove Josep Maria Isanta durant les festes de la Patum del 2005 a Berga va propiciar un allau de queixes i manifestacions contra l'actuació dels Mossos d'Esquadra

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Crim, delinqüència, màfia (389)
Delinqüents, narcotraficants, detinguts, processats (99)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Víctimes (137)
Personatges Personatges
Josep Maria Isanta (5)
Koichiro Matsuura (9)
Santiago Sánchez Pachón (1)
Entitats Entitats
Ajuntament de Berga (1)
Mossos d`Esquadra (346)
UNESCO (89)
922 lectures d'aquest article
1437 impressions d'aquest article
La Patum més trista
Berga
La Patum de Berga de 2005 va quedar marcada per l’assassinat el dia 28 de maig de Josep Maria Isanta, un jove berguedà de 22 anys que va ser agredit per un grup de violents que van irrompre en un concert. Els agressors a banda de ferir dos veïns de Sabadell i un de l’Espunyola, van clavar tres punyalades mortals al jove berguedà i van organitzar una batussa que va afectar una vintena de persones.

La mateixa matinada de l’agressió la policia va detenir dinou persones relacionades amb l’assassinat: vuit de nacionalitat espanyola, tres marroquins, tres equatorians, dos dominicans, dos polonesos i un menor de 14 anys. Nou dels detinguts ja tenien antecedents policials, i eren coneguts a la població per altres fets violents i petits delictes que havien comès. Un d’ells, Santiago Sánchez Pachón, havia sortit de disposició policial poques hores abans de cometre l’assassinat.

Es va descartar que els agressors formessin part d’una banda organitzada, fet pel qual no quedava clar el mòbil de l’agressió. Semblava en un primer moment que els joves simplement tinguessin ganes de barallar-se, que el noi mort va sortir per defensar el seu germà i posar pau a la baralla multitudinària que s’estava organitzant. Des del principi, es va procurar descartar que la baralla tingués un motiu polític, malgrat que el jove assassinat simpatitzava amb col·lectius independentistes i que alguns dels agressors duien indumentària i estètica feixista.

Els testimonis de la baralla i els organitzadors del concert van reclamar la lenta actuació dels mossos d’esquadra, i van assegurar que els agressors van estar més de mitja hora buscant baralla pel concert i ensenyant les armes blanques que duien. Per contra, els mossos asseguraven que la primera patrulla va arribar al lloc dels fets tres minuts després de rebre el primer avís.

En motiu de l’assassinat l’ajuntament de Berga va modificar tots els actes que quedaven de la Patum 2005 i va declarar una Patum de dol, que incloïa lectures de textos en contra de la violència, actes de suport a la família i diverses concentracions ciutadanes.

Els dies següents a l’assassinat es va viure a Berga una gran mobilització ciutadana que jutjava especialment l’actuació policial, no només la nit dels fets, sinó en general, ja que s’afirmava que la mort d’Isanta era una mort anunciada perquè a la població feia mesos que es repetien les baralles i els actes vandàlics per part d’alguns dels detinguts. Aquests motius van portar un conjunt de reclamacions ciutadanes que es van allargar tot l’estiu de 2005 en contra de l’ajuntament i la policia, i que reclamaven que es jutgés els acusats de l’assassinat, i que s’avalués l’actuació policial deficient a la nit dels fets.

El jutge de Berga que va instruir el sumari del cas, va presentar el mes d’octubre un escrit on argumentava que hi havia proves suficients per dur a judici els nou majors d’edat implicats en l’agressió. La resolució policial no identificava un autor material del crim, i afirmava que era un cas d’autoria compartida.

Per contra, la Patum va rebre una bona notícia el 25 de novembre, quan el secretari general de la UNESCO, Koïchiro Matsuura, va anunciar que la seva institució havia decidit declarar la Patum de Berga Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. La Patum va néixer dels entremesos que acompanyaven les processons del Corpus Christi, de la qual a Berga n’hi havia constància documental des de1454. Fins avui la UNESCO només havia inclòs en la selecta llista de béns immaterials a protegir una altra obra de la cultura catalana: el Misteri d’Elx.