Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Cap a un tercer referendum
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Partits polítics i entitats (1853)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Bernard Landry (4)
Jacques Parizeau (8)
Lucien Bouchard (14)
René Levesque (3)
Entitats Entitats
Assemblea Nacional del Quebec (4)
Partit Quebequès (13)
11 lectures d'aquest article
Bernard Landry
Bernard Landry va néixer el 9 de març de 1937 a St-Jacques-de-Montcalm, a la regió quebequesa de Joliette. Va estudiar a l’Acadèmia St-Louis del seu poble natal i al seminari de Joliette. A la Universitat de Mont-real va estudiar dret i, posteriorment, es va llicenciar en economia i finances a l’Institut d’Estudis Politècnics de París. El 1964 va començar la seva carrera política i el 1968 va ajudar a fundar el Partit Quebequès juntament amb l’històric René Levesque. El 1970 i el 1973 Bernard Landryva ser candidat al Parlament per Joliette, però no va aconseguir l’escó fins al 15 de novembre de 1976, en la circumscripció de Fabre, quan el Partit Quebequès va pujar al poder.

El 2 de febrer de 1977 va ser nomenat ministre d’Estat del Desenvolupament Econòmic en el gabinet de René Levesque, que el 1980 va convocar el primer referèndum d’autodeterminació. Després de la nova victòria sobiranista a les eleccions del 1981, Landry va ocupar diferents carteres.

En els comicis del 12 de desembre de 1985, el Partit Quebequès va perdre les eleccions i va passar a l’oposició. El 1989, Landry va ser elegit vice-president del Partit Quebequès, un partit que el 12 de setembre de 1994, liderat per Jacques Parizeau, va recuperar el poder. Landry es va convertir en viceprimer ministre. Després del fracàs del segon referèndum d’autodeterminació, el 31 d’octubre de 1995 el primer ministre Jacques Parizeau va dimitir i va ser substituït per Lucien Bouchard, que va confirmar Landry com a viceprimer ministre. Va ser també ministre d’Indústria, Comerç, Ciència i Tecnologia; ministre d’Estat d’Economia i Finances; ministre de Finances i ministre d’ Hisenda; president del comitè ministerial sobre Ocupació i Desenvolupament Econòmic; ministre responsable de la regió d’Estrie, i president del comitè ministerial especial de la regió Gaspésie-Îles-de-la Madeleine.

El 8 de març del 2001 Landryva ser investit nou primer ministre del Quebec en substitució de Lucien Bouchard,que va dimitir l’11 de gener assetjat per l’acusació que havia deixat llanguir la causa de la independència. Landry va anunciar que convocaria el tercer referèndum d’autodeterminació abans que s’acabés el seu mandat, el 2003. Landryés trilingüe, parla francès, anglès i espanyol. A banda de la seva activitat política ha exercit com a advocat i ha estat professor de la Facultat de Ciències Empresarials de la Universitat del Quebec.