Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
La Biblioteca de Catalunya està en un procés de modernització per preparar el seu futur

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
François Mitterrand (35)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Biblioteca de Catalunya (20)
Biblioteca Nacional de França (2)
Biblioteca Provincial de Barcelona (1)
Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (1)
Conselleria de Cultura (31)
Diputació de Barcelona (49)
Generalitat de Catalunya (1919)
Ministeri de Cultura (62)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
27 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Biblioteca de Catalunya: amb els ulls posats a París
Biblioteques
El 17 de desembre de 1996, el president de la República Francesa, Jacques Chirac, va inaugurar l'equipament de la Biblioteca Nacional de França, que havia estat creada sota el mandat presidencial de François Mitterrand i inaugurada oficialment el 30 de març de 1995. Gairebé un any després de la desaparició de Mitterrand, el president Chirac va rebatejar oficialment els equipaments inaugurats com a Bibliothèque François Mitterrand, en record del seu antecessor i impulsor de la idea i el projecte.

Nascuda com a fusió de l'antiga Biblioteca Nacional (Richelieu) i del projecte de biblioteca pública de la zona de Tolbiac, la Biblioteca Nacional de França s'havia convertit en l'eix principal de la xarxa de biblioteques franceses i incorporava una base de dades bibliogràfiques alimentada pels fons de més de cinquanta biblioteques municipals i trenta d'universitàries, entre d'altres. L'edifici de 360.000 metres quadrats, obra de l'arquitecte Dominique Perrault, havia tingut un cost de 210.600 milions de pessetes i s'emportaria el 7% del pressupost anual del ministeri de Cultura per al seu manteniment. L'edifici de la biblioteca, amb quatre torres de vidre de 80 metres d'alçada que simulaven llibres oberts al voltant d'un jardí, havia de quedar al mig d'un complex artístic.

La nova Biblioteca Nacional de França incloïa un fons de 300.000 llibres, 180.000 dels quals ja eren consultables, i estava previst d'incorporar-hi el 1998 els 12 milions de llibres i 350.000 col·leccions de diaris i revistes que encara eren al centre Richelieu. Preparada per rebre 1.697 lectors, xifra que seria ampliada el 1998 a 2.100 places més, estava dividida en quatre departaments: literatura i art; ciències polítiques, jurídiques i econòmiques; filosofia i història; i ciències de l'home i de la societat. També oferia un extens catàleg de CD-ROM i documents digitalitzats i estava previst de reduir la saturació de l'espai d'emmagatzematge que es podria produir en 30 anys mitjançant la digitalització de la majoria de les obres.

A Catalunya, el 1996 no es va inaugurar cap biblioteca monumental com la de França. La situació catalana contrastava amb la francesa. Des de l'any 1992 la Biblioteca de Catalunya havia fet passos importants en la seva modernització i organització, consolidant la tendència a convertir-se en un punt de recerca, com correspon a una biblioteca nacional, més que no pas en un mer centre de lectura. L'edifici de la biblioteca s'havia restaurat completament, s'hi havia introduït un ús intensiu de la informàtica i estava en procés de construcció un nou dipòsit subterrani que hauria de permetre reduir el temps d'espera per títol sol·licitat, que el 1996 va arribar a ser de dues hores.

Però els problemes per avançar en aquesta direcció eren diversos. Des de la inexistència d'una xarxa de biblioteques bàsiques que estiguessin en condicions d'assumir funcions que fins llavors havien recaigut damunt la Biblioteca de Catalunya, fins a les limitacions pressupostàries que patia. En el terreny de les biblioteques complementàries, el 28 de novembre el ministeri de Cultura, el departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van acordar fer de l'antic mercat del Born de Barcelona la seu de la Biblioteca Provincial de Barcelona. Quan aquesta fos una realitat, el paper de la Biblioteca de Catalunya quedaria més clarament delimitat.

En el camp dels recursos econòmics, la Diputació de Barcelona havia de fer la seva última contribució a la Biblioteca el 1997. A partir d'aquell moment, el manteniment de la institució quedaria íntegrament en mans de la Generalitat, que entre el 1991 i el 1996 hi havia invertit només uns 2.700 milions de pessetes, una xifra clarament insuficient per fer front a les necessitats del centre, i el pressupost ordinari del 1996 s'havia vist lleument reduït respecte al de l'any anterior.

Aquestes limitacions no van impedir que es fessin alguns passos importants cap a la configuració del nou model de biblioteca nacional. En aquest sentit va ser especialment important l'acord aconseguit el 3 de juny entre la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les vuit universitats públiques del Principat per posar en marxa, amb el patrocini de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), un sistema informàtic que permetria interconnectar els seus respectius fons i anar avançant cap a una mena de biblioteca virtual, que en bona part substituiria el concepte tradicional del que era i de com s'utilitzava una gran biblioteca.