Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Aiguats, inundacions, allaus, neu (139)
55 lectures d'aquest article
57 impressions d'aquest article
Una tragèdia previsible
Biescas




"Aixecar un càmping sobre un con de dejecció actiu, encara que es tracti d'un curs d'aigua teòricament regulat, és una barbaritat"

Antoni París
Estudi Ramon Folch

Un dels trets característics del clima mediterrani és, a part de la seva sequera estival, la irregularitat i, sovint, la imprevisibilitat de les seves precipitacions.

Aquesta circumstància ha modelat un determinat tipus de paisatge, sobretot en els indrets muntanyosos, caracteritzat per la presència de nombrosos torrents, rieres i altres cursos recurrents, el tram final dels quals acostuma a ser un con de dejecció, és a dir, un enrunall on s'acumulen els materials tra-ginats per l'aigua cada cop que hi ha xafegada prou forta. Si hi ha con, per tant, amb còdols, pedres de gran magnitud i terregada, és que, de tant en tant, terregada, còdols i pedres de gran magnitud baixen torrent avall i es dipositen al final del curs. És d'una evidència meridiana.

Els torrents de muntanya, en el context mediterrani, tenen un comportament irregular, com les mateixes pluges. Baixen, però no cada any, de la mateixa manera que tampoc no hi ha temporal cada setmana a la mar. Pensar que els torrents ja no són actius perquè porten un parell de decennis sense baixar és creure que la mar romandrà plana per sempre més perquè fa dos mesos que hi ha calma.

El coneixement empíric assolit pels humans a partir de l'observació de les conseqüències que la força de les aigües pot arribar a tenir per a l'entorn natural i per a ells mateixos, ha fet que aquests s'hagin vist en la necessitat de construir les seves cases o altres infraestructures fora d'aquests cursos naturals.

La periodicitat de les grans pluges, no obstant, no sempre és la mateixa, cosa que mediatitza la capacitat de reacció humana davant del fenomen. Hi ha indrets, com és el cas de les rieres del Maresme, on els aiguats es repeteixen amb una periodicitat anual, un espai de temps prou curt perquè l'experiència de l'any anterior no caigui en l'oblit i es puguin prendre les mesures preventives que sigui menester (tot i que en el cas precisament d'aquesta comarca la tendència creixent a impermeabilitzar el sòl està provocant que l'aigua baixi avui dia vuit vegades més ràpida del que ho feia vint anys enrere, amb el consegüent perill que això suposa per a la població).

Ara bé, en altres casos, l'amplitud del cicle temporal amb què es repeteixen els aiguats en un determinat indret ha fet que la memòria col•lectiva els hagi oblidat o, en el pitjor dels casos, en desconegui les conseqüències. És el cas del que va succeir a Biescas l'estiu passat. Un clima, a grans trets, mediterrani, una orografia muntanyosa i un càmping situat en el con de dejecció d'un torrent van fer que un aiguat inesperat acabés en tragèdia. És de doldre, però cap geòleg necessitaria més d'un quart d'hora per fer-ne el dictamen: imprudència temerària. Aixecar un càmping sobre un con de dejecció actiu, encara que es tracti d'un curs d'aigua teòricament regulat, és una barbaritat.

Com també ho és provar de justificar l'incident dient que mai no havia ocorregut res de semblant. Aquesta raó, si bé s'utilitza amb més freqüència del que seria aconsellable, no pot ser admesa com a explicació dels fets, i molt menys encara a les nostres latituds, en què el clima mediterrani posa de manifest el seu tarannà passional amb xàfecs imprevistos, incendis espontanis i onades de calor asfixiants. Que no hagi passat mai —probablement sí que ho ha fet, t erò poca gent o ningú ja no se'n recora — no vol dir que un dia o altre no torn a passar.

La gran pregunta que, de moment queda sense resposta, és: ¿com es tramita l'autorització d'una instal•lació d'aquest tipus? Resultaria molt saludable que el procés judicial sobre la tragèdia aclarís detalladament aquest punt. Més enllà de l'establiment de responsabilitats, hi ha una qüestió d'higiene processal: ¿és prou cauta la normativa vigent a l'hora d'integrar la realitat ambiental mediterrània en el sistema socioeconòmic?

D'una vegada per totes hem de superar la filosofia del "qui dia passa, any empeny", encara que, al capdavall, aquesta no deixa de ser també una forma d'actuar molt mediterrània.