Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
El tractament de les cèl·lules mare, esperança per la medicina

Vídeos Vídeos
La investigació amb cèl·lules mare
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Medicina i investigació mèdica (210)
Personatges Personatges
Bernat Soria (4)
Entitats Entitats
Associació Americana per a l’Avenç de les Ciències (2)
Parlament Europeu (140)
Partit Popular Europeu (22)
Science (20)
Unió Europea (1018)
Universitat Miguel Hernández d`Elx (6)
80 lectures d'aquest article
98 impressions d'aquest article
La revolució de les cèl·lules mare
Biomedicina
Tal com va anunciar el gener del 2002 la prestigiosa revista nord-americana Science, editada per l´Associació Americana per a l´Avenç de la Ciència, el 2002 va ser un any decisiu en les investigacions realitzades entorn de les anomenades cèl·lules mare.

Els avenços en biomedicina dels darrers anys havien permès d´establir que les cèl·lules mare eren cèl·lules originàriament ubicades en els teixits fetals i provinents del zigot que havia de generar un organisme sencer, però ubicades també en alguns teixits adults, com ara el fetge, la medul·la òssia i la pell, per complir funcions de regeneració, si bé aquestes darreres presentaven una menor capacitat de divisió i diferenciació que les fetals.

Segons els estudis fets, aquestes cèl·lules mare presentaven unes propietats totipotencials per donar lloc a tots els llinatges cel·lulars que eren en la base dels processos normals de desenvolupament i regeneració d´òrgans, i la possibilitat oberta per la ciència mèdica d´obtenir-les en condicions de cultiu havia desvetllat tot el seu potencial de regeneració ininterrompuda, fet que obria la porta a múltiples aplicacions. La ciència havia obert, doncs, el camí cap a l´obtenció d´una font potencial de cèl·lules especialitzades o de teixits sencers, que, cultivats en condicions específiques i idònies, podien generar òrgans sencers i específics per fer front a moltes malalties degeneratives. Si bé el 2002 encara no s´havia aconseguit crear un òrgan in vitro que fos capaç de substituir un òrgan malalt, apareixien així un sens fi de possibilitats en el terreny dels trasplantaments.
Amb tot aquest bagatge biomèdic de fons, el 27 de febrer del 2002 la legislació britànica va autoritzar la clonació de cèl·lules mare, amb finalitats terapèutiques i sota un estricte control, per investigar sobre la curació de malalties com el Parkinson o l´Alzheimer. L´exemple britànic i la pressió d´alguns governs de la UE van fer que el Consell Europeu es pronunciés sobre el tema el mes de setembre, si bé ho va fer en un sentit desfavorable. Així, seguint les recomanacions del grup majoritari del Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu (PPE), el Consell Europeu va rebutjar assignar fons del 6è programa marc de recerca científica, el més ambiciós de la història de la UE (17.500 milions d´euros per al període 2003-2007), per investigar en cèl·lules mare, donades les manifestes vinculacions que tenia el tema amb la clonació humana i les enormes reserves ètiques que encara existien sobre la clonació en tota la comunitat internacional. Tot i així, a finals d´any, Bèlgica va voler sumar-se a la iniciativa britànica i el 6 de desembre el Senat belga va aprovar una proposició de llei que donava llum verda a la clonació terapèutica d´embrions humans “amb la finalitat d´obtenir cèl·lules mare que en el futur puguin trasplantar-se a un pacient sense problemes de rebuig immunològic’, excloent la clonació amb finalitats reproductives.

Pel que feia a l´Estat espanyol, el 2002, els impediments legals van provocar l´aturada dels treballs de l´equip de la Universitat Miguel Hernández d´Elx liderat per Bernat Soria, que havien aconseguit crear cèl·lules productores d´insulina en ratolins i que tenien moltes esperances d´obtenir els mateixos resultats en humans per arribar a eradicar la diabetis. A causa dels impediments, l´equip de Soria va fer saber a les autoritats espanyoles la seva intenció de continuar els experiments a l´estranger.