Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
L'exdictador Hugo Bánzer i l'esquerrà Jaime Paz Zamora, sorprenents socis de govern

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Militars, policia, guerrillers (104)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Gonzalo Sánchez de Lozada (15)
Hugo Banzer (8)
Ivo Kuljis (1)
Jaime Paz Zamora (2)
Entitats Entitats
Govern de Bolívia (6)
Moviment de l´Esquerra Revolucionària (Bolívia) (5)
Moviment Nacionalista Revolucionari (Bolívia) (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Bolívia (24)
41 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
El poble elegeix un exdictador
Bolívia
L'1 de juny de 1997 l’exdictador Hugo Bánzer i la seva Acció Democràtica Nacionalista (ADN), van guanyar les eleccions generals celebrades a Bolívia en obtenir el 22,3%, seguit de l’exgovernamental Moviment Nacionalista Revolucionari (MNR) de Carlos Durán amb el 17,7% dels vots, el Moviment d'Esquerra Revolucionari (MIR) de Jaime Paz Zamora amb el 16,7%, la Unió Cívica Solidaritat (UCS) d'Ivo Kuljis amb el 15,9% i el Condepa (Consciència de Pàtria) de la indigenista Remedios Loza amb el 15,8%. Altres formacions menors es van repartir els vots restants.

Bolívia, que celebrava les seves quartes eleccions des de la restauració democràtica del 1982, inaugurava en aquesta convocatòria una nova constitució, que incorporava el vot als 18 anys, la presència d'un 30% de dones a les llistes de candidats, l'ampliació del mandat presidencial de 4 a 5 anys i l'elecció directe del 50% dels candidats parlamentaris. El president era elegit per la cambra legislativa.

La campanya electoral va tenir com a protagonistes a tres expresidents de la república, un fet prou insòlit. A més d’Hugo Bánzer que havia governat el país dictatorialment entre 1971 i 1978, hi havia el president sortint, Gonzalo Sánchez de Lozada de l’MNR, i el candidat del MIR Jaime Paz Zamora (president entre 1989 i 1993). Sorprenentment, l’esquerra de Paz Zamora va fer front comú amb Bánzer contra la política liberal de Sánchez de Lozada, un dels quatre empresaris més destacats del país, que en aquestes eleccions havia delegat la seva candidatura a la presidència en Carlos Durán.

Durant el seu mandat, Sánchez de Lozada havia iniciat un procés, anomenat de "capitalització", consistent en la cessió del 50% de la propietat de les grans empreses bolivianes del petroli, els transports ferroviaris, l'electricitat i les telecomunicacions al capital estranger amb la perspectiva de rendibilitzar la producció i afavorir les exportacions. Paz Zamora comptava amb el suport de la Central Obrera Boliviana (COB), el principal sindicat del país, creat el 1952, i absolutament oposat a les privatitzacions.

També es manifestava contrari a les privatitzacions el general Hugo Bánzer qui va fer-se amb el suport de bona part dels vots de l’esquerra que van ignorar les crítiques que les organitzacions de drets humans feien a la seva candidatura. Bánzer es defensava argumentant que eren altres temps i recordant que ja el 1978, quan va abandonar el poder, havia demanat perdó públicament. Sembla que els electors bolivians recordaven més que no pas les violacions dels drets humans, l’etapa de prosperitat econòmica que va viure Bolívia sota la dictadura de Bánzer quan l'economia creixia a un ritme del 6% anual i la inflació no superava el 12%. El 1997, a Bolívia, el salari mínim equivalia a unes 4.500 pessetes mensuals, l’economia submergida era del 60% i el 70,5% de la població del país vivia en la pobresa quasi absoluta.

Així doncs, a ningú se li va fer estrany que, quatre dies després de les eleccions, el partit més votat, l'AND del general Hugo Bánzer aconseguís que la Unió Cívica Solidaritat d'Ivo Kuljis li cedís els seus 21 escons per gaudir d'una majoria suficient per a formar govern. La fórmula va ser aplaudida per Jaime Paz Zamora, que va posar també els seus 26 escons a disposició de la nova coalició governamental. Aquesta aritmètica parlamentària, a més, va neutralitzar els avisos fets pels Estats Units, que havien amenaçat amb desestabilitzar la constitució de qualsevol govern on hi fos representat directament Paz Zamora, a qui acusaven de vinculacions amb el narcotràfic des de la seva etapa presidencial.

El 6 d'agost, l’exdictador Hugo Bánzer va ser confirmat com el 79 president de Bolívia amb el vist-i-plau del Senat i el Parlament elegits democràticament.