Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
El president bolivià va morir víctima d'un càncer de fetge

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Militars, policia, guerrillers (104)
Personatges Personatges
Hugo Banzer (8)
Jorge Quiroga (6)
Juan Pereda (1)
Juan José Torres (1)
Entitats Entitats
Acció Democràtica Nacionalista (1)
Central Obrera Boliviana (2)
Tribunal Russell de Roma (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Bolívia (24)
31 lectures d'aquest article
La mort d’Hugo Bánzer (1926-2002)
Bolívia
El diumenge 5 de maig del 2002 va morir a Santa Cruz, Bolívia, als 75 anys, Hugo Bánzer Suárez a causa d’un càncer de pulmó amb metàstasi de fetge. El polític bolivià havia estat desnonat pels metges el juliol del 2001 i el mes següent el vicepresident Jorge Quiroga ja va assumir la presidència de Bolívia de manera provisional.

Hugo Bánzer Suárez havia nascut el 10 de maig del 1926 a Concepción, en el si d’una família de classe mitjana. Va realitzar la seva formació al Col·legi Militar de La Paz, que va acabar el 1947 amb la graduació d’oficial.

Des de llavors, va exercir com a cap del departament d’Intel·ligència de l’exèrcit, com a comandant del Col·legi Militar i com a comandant en cap de l’exèrcit. El 1963 va ocupar el càrrec d’agregat militar a l’ambaixada de Bolívia dels Estats Units, cosa que li va facilitar molt l’entrada a la política.

L’agost del 1971 Bánzer va protagonitzar el cop número 187 dels 146 anys d’història del país per derrocar el general Juan José Torres. Bánzer es va mantenir en el poder fins al 1978 i el seus anys de mandat es van caracteritzar per una duríssima repressió al país, amb la intervenció dels sindicats, la clausura d’universitats i nombroses matances d’obrers i camperols. Segons el Tribunal Russell de Roma, durant la seva dictadura es van produir unes 1.000 execucions i més de 3.000 desapareguts, a més d’un miler d’exiliats.

El 1978 va convocar eleccions i va presentar com a candidat un dels seus homes de confiança de la cúpula militar, Juan Pereda, qui, després de perdre les eleccions, va prendre el govern mitjançant un cop d’Estat. El 1979 Bánzer va fundar el seu partit polític, Acció Democràtica Nacionalista (ADN), a través del qual va intentar recuperar el poder, fet que no va aconseguir fins al juny del 1997, quan va ser nomenat president de Bolívia amb només un 22,8% dels vots.

La resistència més gran al seu poder va venir de la mà de la Central Obrera Boliviana (COB), que va promoure importants mobilitzacions per qüestions salarials, mentre que les lluites camperoles i d’altres sectors van derivar cap a vagues i talls de carreteres, així com cap a enfrontaments violents amb les forces repressives i cap a l’aplicació de l’estat de setge. Poc després que se li declarés la malaltia, Bánzer va haver de fer front a l’extradició que li reclamava la justícia argentina, sota l’acusació d’haver ajudat militars argentins durant els anys 70 per eliminar dissidents mitjançant el Pla Còndor.