Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La conveniència de combinar la biblioteca amb la conservació de les restes arqueològiques va ser motiu de debat de tècnics i polítics

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bancs i caixes (409)
Història, arqueologia (206)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Artur Mas (828)
Emilio Botín (31)
Francesc Homs (111)
Joan Clos (169)
Josep Termes (4)
Yolanda Blasco (2)
Entitats Entitats
Banc de Barcelona (1)
Banc Santander Central Hispano (46)
Estació de França (1)
Generalitat de Catalunya (1919)
Universitat Pompeu Fabra (84)
Zoo de Barcelona (13)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
40 lectures d'aquest article
19 impressions d'aquest article
La història conservada en viu
Born
El 2002, Barcelona i Catalunya van viure de nou el goig i la sorpresa del redescobriment del Born amb motiu de la polèmica sorgida en mitjans oficials i ciutadans sobre la conveniència d´instal·lar-hi la nova biblioteca pública de la ciutat.

En aquest antic barri i en l´emplaçament que abans acollia el mercat de la ciutat, on s´estaven fent les obres d´una nova biblioteca pública, s´hi havien localitzat les restes més importants del setge del 1714 trobades fins al moment. Sota el sòl que ocupava el mercat, hi havia col·locades el seguit de cases i carrers que formaven la Barcelona anterior al Decret de Nova Planta i, per tant, a la derrota i ocupació de la capital de Catalunya per part de les forces d´ocupació borbòniques.

Amb el descobriment es va poder saber, gràcies al bon estat de conservació de les peces i edificis, de la important repressió soferta per la ciutat, ja que les runes trobades coincidien amb pèls i senyals amb la documentació sobre les propietats i els seus titulars de l´època que constaven en els arxius històrics de la ciutat. Aquests documents parlaven dels enderrocaments de cases que van haver de fer les famílies per deixar lliure aquell tros de ciutat davant la Ciutadella, que l´exèrcit borbònic va construir per vigilar la ciutat i evitar insurreccions en la mateixa època i per a les mateixes funcions que ho va fer amb el castell de Montjuïc.

Les troballes, doncs, parlaven de la fi de la independència de Catalunya al segle XVIII i van ser comparades per molts amb la Zona Zero de Nova York de l´11 de setembre (per la coincidència de dates) del 2001. Els principals historiadors del país, encapçalats per estudiosos com Josep Termes, van manifestar-se públicament en contra de la localització al Born de la biblioteca i es van mostrar partidaris de reconstruir l´indret en homenatge als fets del 1714 i com a recordatori permanent dels greuges de Catalunya. En tot cas, el 8 d´octubre del 2002, l´alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, van manifestar-se també en contra que la gran biblioteca pública de Barcelona es fes al Born, tot i que el mes de maig anterior havien apostat conjuntament per la cohabitació al Born de les restes arqueològiques i el centre bibliogràfic. Com a alternativa van proposar l´entorn de l´antiga Estació de França com a futur emplaçament per a la biblioteca, donant la raó als nombrosos estudis tècnics i arquitectònics que demostraven la incompatibilitat de la cohabitació i a la forta pressió mediàtica.

La notícia va ser rebuda molt positivament pels historiadors, arqueòlegs i museògrafs, per l´Associació de Veïns del Casc Antic i per tots els partits polítics catalans, i va ser refermada el 13 de novembre del 2002 per l´alcalde Clos, en presentar el pla director de la Ciutadella, elaborat per l´Ajuntament de Barcelona, Renfe i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que apostava per la construcció de la nova biblioteca provincial en uns terrenys molt propers a l´Estació de França, sense esperar al desmantellament de l´estació, de manera que la biblioteca podria estar enllestida a finals de l´any 2005.

Concretament, Renfe no desmantellaria la graella de vies de l´Estació de França fins que la futura estació de la Sagrera permetés de traslladar-hi tots els combois, l´any 2006. Pel que feia a la Pompeu Fabra, la universitat traslladaria els estudis de comunicació audiovisual del Poblenou a l´illa de Ca l´Aranyó. D´altra banda, l´ampliació del Parc de la Ciutadella preveia ocupar l´espai del passeig de Circunval·lació i passar així d´una superfície de 19 hectàrees a una de 32. A més, s´havia previst la construcció d´una passarel·la sobre la ronda que havia de connectar el parc amb el Parc de la Barceloneta i formar un eix de vianants fins al mar. Així mateix, s´allargaria el passeig Picasso pel davant de la mateixa biblioteca fins a la ronda, fet que suposaria una reducció del trànsit per la Via Laietana. Tot el projecte, excepte la construcció de la biblioteca, aniria lligat, a més, al trasllat del Zoo, cap al 2006.

Al marge del cas del Born, el 25 de novembre del 2002, Barcelona va viure una altra bona notícia en relació amb la conservació de la seva història quan el president del banc Santander Central Hispano (SCH), Emilio Botín, va cedir l´arxiu del Banc de Barcelona a l´Arxiu Nacional de Catalunya. La signatura de Botín i el conseller d´Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, va formalitzar aquell dia l´acte de cessió del fons documental, localitzat per casualitat a l´oficina de l´SCH del carrer Brasil de Barcelona, el 1998, per la historiadora Yolanda Blasco.