Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Principals índex borsaris

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Borsa, mercats, fons d`inversió (142)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Personatges Personatges
Alan Greenspan (25)
Eduardo Alberto Duhalde Maldonado (37)
Wim Duisenberg (35)
Entitats Entitats
Banc Central Europeu (107)
Cisco Systems (3)
Ericsson (6)
Intel Corporation (2)
Reserva Federal dels Estats Units (38)
Telefónica (115)
Yahoo (10)
90 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Un any a la baixa
Borses
Després de la bona marxa experimentada pels mercats borsaris internacionals durant els anys noranta, el 2000 va significar un punt d’inflexió important. En iniciar-se el 2001 hi havia l’expectativa que aquest podia ser un bon any per als mercats financers, però la realitat va ser ben diferent. La crisi dels valors tecnològics i de l’anomenada economia virtuales va mostrar més profunda del previst i va pressionar els índexs a la baixa. Amb una situació ja molt feble, les conseqüències dels atemptats de l’11 de setembre i la constatació que els Estats Units havien entrat en recessió van impedir cap mena de recuperació de les cotitzacions. Només a finals d’any, un cop es va fer evident la victòria militar aliada sobre el règim talibà afganès, els índexs borsaris de tot el món van experimentar una lleu recuperació.

El mes de març va ser quan es van experimentar algunes de les caigudes de cotització més fortes per part de les principals empreses tecnològiques que tantes expectatives i rèdits havien generat en els darrers anys. La davallada es va iniciar quan Yahoo i Intel van induir el descens del Nasdaq novaiorquès i van arrossegar altres valors com Ericsson i Cisco Systems, que van anunciar acomiadaments immediats.

Els efectes van arribar a Europa i Àsia amb contundència i van posar fi a la imparable revalorització dels valors tecnològics dels darrers anys, que en el cas d’Espanya havia tingut Telefònica i les seves stock options com a exemple més assenyalat. Com a dada significativa, l’índex Nikkei va situar-se per primera vegada en 16 anys per sota dels 12.000 punts. A finals de març, l’Íbex-35 espanyol va arribar al nivell més baix des de l’octubre del 98 i va trencar la barrera dels 8.500 punts, mentre Londres, París i Frankfurt registraven pèrdues properes al 4% i apareixia a l’horitzó el mal averany de la crisi econòmica argentina, país en el qual les empreses espanyoles dels sectors bancaris, energètics i de telecomunicacions havien estat fent inversions milionàries els darrers anys.

La tendència a la baixa va anar-se aprofundint, tot i que la Reserva Federal nord-americana, dirigida per Alan Greenspan, va imposar un criteri de suport a la iniciativa empresarial que es va traduir en diferents retallades dels tipus d’interès (cinc cops fins al 4% de maig) que van afavorir la continuïtat de les activitats econòmiques i el consum, sense perdre productivitat ni competitivitat. Europa va anar al darrere dels Estats Units en aquest enfocament, si bé amb uns criteris menys agosarats de rebaixa en els tipus per por de la inflació que se’n podia derivar i en la perspectiva de mantenir els compromisos assolits en els criteris de convergència de Maastricht.

Aquesta situació general va rebre el cop de gràcia amb els atemptats de l’11 de setembre, quan la impressió general era que havia començat una guerra d’incalculables conseqüències. Tot i això, la seguretat i decisió amb què va actuar la Reserva Federal davant la crisi va fer que quinze dies després dels atemptats les borses de tot el món experimentessin una important recuperació i els inversors, animats per la baixada de preus dels valors, es llancessin a comprar accions. A Europa, les pujades van ser superiors al 5%, i a Amèrica, del 3%. El Dow Jones, que la setmana següent als atemptats va patir la pitjor caiguda en setanta anys, va recuperar-se un 4,46%, mentre el Nasdaq, que havia patit la pitjor davallada de la seva història, pujava un 5,34%. L’Íbex- 35 va experimenta la pujada més important des del gener de 1999 i va arribar a un 5,96%. A la recuperació hi va ajudar també davallada del preu del petroli, que va caure un 15% i que va fer que el barril es situés per sota dels 22 dòlars, un nivell que no s’assolia des del novembre de 1999.

Amb tot, segons van poder comprovar els experts en analitzar el període viscut, la clau va estar en l’actitud de fermesa mantinguda pel president de la Reserva Federal dels Estats Units, Alan Greenspan, que va ser el veritable responsable de les onze retallades dels tipus hagudes durant l’any fins a posar el preu del diner en l’1,75%, la taxa més baixa dels darrers quaranta anys. En el cas europeu, a mitjans d’any el Banc Central Europeu (BCE) va situar els tipus d’interès de l’euro al 4,25%, que van arribar fins als 3,25% a finals d’any. Segons el seu president, Wim Duisenberg, es tractava d’assegurar un nivell “adequat per mantenir l’estabilitat dels preus a mitjà termini”, tot i haver de millorar la confiança dels inversors i dels consumidors i instar els governs a continuar amb les polítiques de consolidació pressupostària i de reforma estructural per sanejar les finances públiques. El cas espanyol va presentar l’especificitat de les inversions llatinoamericanes, que, arrossegades per la crisi argentina (la fi de la dolarització decretada pel nou president Eduardo Duhalde), van caure en picat i van deixar l’Íbex-35 de final d’any molt mal parat.