Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Els presidents de Sèrbia, Slodoban Milosevic, i el de Bòsnia, Alija Izetbegovic, a París amb Jaques Chirac

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte dels Balcans- Guerra de Bòsnia (300)
Eleccions i processos electorals (1758)
Pau i resolució de conflictes (406)
Personatges Personatges
Alija Izetbegovic (28)
Biljana Plavsic (18)
Biljana Plavtkva (1)
Bill Clinton (277)
Dusko Tadic (4)
Franjo Tudjman (32)
Haris Silajdzic (4)
Izudin Kapetanovic (1)
James Wolfsensohn (2)
Kresimir Zubak (4)
Momcilo Krajisnik (7)
Radovan Karadzic (40)
Ratko Mladic (16)
Slobodan Milosevic (155)
Tihomir Blaskic (1)
Entitats Entitats
Banc Mundial (52)
Organització de les Nacions Unides (606)
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (38)
Partit Democràtic de Sèrbia (13)
Partit d´Acció Democràtica (8)
Tribunal Internacional de Justícia (13)
Unió Democràtica Croata (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Mostar (Croàcia) (7)
Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) (44)
60 lectures d'aquest article
37 impressions d'aquest article
Bòsnia: l'aplicació dels acords de Dayton
Bòsnia-Sèrbia
El 1996 va ser l'any de l'aplicació dels acords de Dayton en el conflicte de l'antiga Iugoslàvia. La decidida acció dels Estats Units i el compromís de tota la comunitat internacional van facilitar que la pau fos un fet i serbis, bosnians i croats col·laboressin en l'aplicació dels acords.

L'any va començar amb la visita que el president nord-americà,Bill Clinton va fer a Tuzla el 12 de gener. El dia 21 es va produir la dimissió del primer ministre de Bosnia, Haris Silajdzic, en protesta per l'afebliment del poder governamental del sector bosnià, i el 6 de febrer els serbis van suspendre les relacions amb Sarajevo en resposta a la detenció de vuit oficials serbis presumptament implicats en crims de guerra.

Malgrat tot, el 31 de gener, el Parlament de la Federació Croatomusulmana va encarregar al musulmà Izudin Kapetanovic la formació d'un nou govern; i la reunió a Roma dels representants serbi, croat i bosnià el 18 de febrer va permetre decidir la reunifïcació de Mostar i Sarajevo, l'intercanvi de presoners entre les parts i potenciar la coordinació de totes les forces implicades amb els destacaments de la Ifor.

El següent pas cap a la pacificació va requerir el compromís dels serbis de Pale de retirar definitivament els seus efectius de Sarajevo per consolidar les particions entre comunitats previstes a l'acord de Dayton. Per afavorir el procés, el 27 de febrer les Nacions Unides, seguint les recomanacions de l'OTAN, van aixecar les sancions imposades als serbis de Bòsnia comandats per Radovan Karadzic.

Paral·lelament, el 19 de març, el govern bosnià va recuperar el control de Sarajevo en retirar-se els serbis dels barris que ocupaven, no sense abans cremar-ho tot en la seva retirada. Grbavica va ser l'últim barri lliurat pels serbis. L'endemà, Sarajevo ja era desmilitaritzada per complet, en un procés tutelat per la comissió pels drets de propietat dels refugiats i desplaçats de Bosnia que havia creat l'ONU.

L'I d'abril, també seguint els passos previstos, el president del Banc Mundial, James Wolfsensohn, va autoritzar l'ingrés de Bosnia al Banc Mundial i la concessió dels primers crèdits destinats a la reconstrucció del país per un total de 269 milions de dòlars.

A l'abril, al maig i al juny es van produir les primeres peticions dels tribunals per jutjar els criminals de guerra que totes les parts s'havien compromès a entregar per passar comptes de les matances, les neteges ètniques, les violacions i els robatoris que s'havien produït durant la guerra.

Aquest tram del procés va ser un dels més difícils, ja que, de fet, cap de les parts volia acceptar l'existència d'assassins i violadors entre els seus. Tot i així, Croàcia va iniciar les entre-gues I'l d'abril en lliurar al Tribunal de l'Haia el general Tihomir Blaskic, inculpat en diversos crims de guerra. El 7 de maig el mateix tribunal va començar el procés del serbi Dusan Drusko Tadic, en el primer judici per crims de guerra des del final de la Segona Guerra Mundial.

Aquests judicis van coincidir amb una gran quantitat de peticions procedents de Bosnia i de nombrosos estaments internacionals per fer dimitir de la presidència de la República Srpska de Pale Radovan Karadzic, que era considerat el principal responsable dels crims comesos durant la guerra.

Les traves posades per la Repúblicia Sprska també van dificultar al juny latsignatura d'un acord sobre control d'armaments que reduïa el potencial militar de croats, serbis i bosnians sotal control de representants de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). L'acord, però, el van firmar a Florència el 14 de juny els governs de Iugoslàvia, Croàcia i Bòsnia.

A la cimera de Florència, els bosnians es van negar a acceptar la data de mitjans de setembre per celebrar les primeres eleccions democràtiques al país si abans Karadzic no era entregat als tribunals internacionals i no es garantia la seva no presentació als comicis com a representant del Partit Democràtic Serbi (SDS). Finalment, la petició directa de Belgrad va determinar la dimissió de Karadzic el 30 del juny i la seva substitució en el càrrec per la vicepresidenta Biljana Plavsic.

El mateix dia de la dimissió del Karadzic es van celebrar a Mostar les eleccions al Consell Municipal de la ciutat. Eren les primeres des de l'inici de la guerra i en va sorgir un alcalde unificat. El 14 d'agost, el president croat, Franjo Tudjman, i el bosnià Alija Izetbegovic, van abolir l'autoproclamada República Herzeg-Bosna, creada el 1994 pels croats de Bosnia.

Finalment, el 14 de setembre es van celebrar les eleccions per formar la presidència col·legiada de Bòsnia i Hercegovina, el principal òrgan rector de la nova comunitat política definida a Dayton. Aquell dia el bosnià Alija Izetbegovic, el serbi Momcilo Krajisnik i el croat Kresimir Zubak van ser elegits en el càrrec, en una jornada en què el Partit d'Acció Democràtica bosnià va obtenir 19 escons, el Partit Democràtic Serbi 8 i l'HDZ croat 7. Els 5 escons restants se'ls van repartir els partits musulmans menors. El dia 30 del mateix mes els nous dirigents col·legiats ja van celebrar la primera reunió formal a Sarajevo.

En la mateixa jornada Biljana Plavtkva ser confirmada en la presidència de la República Srpska, i des del primer moment va haver de fer front a les peticions internacionals perquè destituís el general en cap de l'exèrcit de la República, Ratko Mladic, que juntament amb Karadzic era el principal acusat per crims de guerra a l'ex-lugoslàvia. Plavsic va anar donant allargues a l'afer, però finalment va destituir Mladic el 9 de novembre, si bé aquest no va acceptar la decisió fins divuit dies més tard.

A Bòsnia, la presidència col·legiada va constituir un èxit polític, reconegut per tota la comunitat internacional, ja que suposava que la reconstrucció del país anava ben encarrilada.

Sèrbia també va assentir en el procés sense posar-hi impediments de gruix ni decantar-se per donar suport a les peticions de reconeixement de la República Sprska. Així, el 3 d'octubre es van reunir a París els presidents de Sèrbia i Bòsnia, Slobodan Milosevic i Alija Izetbegovic, en un acte apadrinat pel president francès, Jacques Chirac, durant el qual van establir relacions diplomàtiques en ferm. Abans, el 7 d'agost, Milosevic i Tudjman s'havien reunit a Atenes per restablir relacions entre la República Federal de Sèrbia i Croàcia, que es van fer extensives a Montenegro setze dies més tard.

El 14 de novembre es va aprovar un pla de tretze punts destinat a afavorir el desenvolupament dels aspectes civils de l'acord de Dayton durant els dos anys següents. El pla va ser referendat pels tres membres de la presidència col·legiada i els ministres d'Afers Exteriors de l'anomenat grup de contacte, creat l'abril del 1994 i format pels EUA, Rússia i la Unió Europea.

Setze dies més tard, es constituïa a Bòsnia un govern de dotze membres, en què el consell de ministres era codirigit per dos presidents (serbi i musulmà) i un vicepresident (croat), amb la missió de dirigir la reconstrucció del país i organitzar les eleccions municipals de la primavera del 1997.

La cimera de l'OSCE, celebrada a Lisboa el 2 de desembre, va aprovar prorrogar la missió de pau a Bòsnia. Al cap de dos dies, la conferència sobre Bòsnia celebrada a Londres va concedir diferents ajuts econòmics a Bòsnia supeditats al manteniment del "procés de pau i reconciliació".