Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Luiz Inácio Lula da Silva va assumir la presidència de Brasil el primer de gener de 2003.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atur, ocupació (438)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Partits polítics i entitats (1853)
Pobresa, desigualtats (147)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Fernando Henrique Cardoso (21)
Luiz Inácio Lula da Silva (37)
Entitats Entitats
Banc Central Brasiler (2)
Banc Interamericà de Desenvolupament (9)
Banc Mundial (52)
Congrés de Brasília (2)
Fons Monetari Internacional (136)
Fòrum Social Mundial (7)
G-21 (2)
G-7 (29)
Govern del Brasil (5)
Organització Mundial del Comerç (56)
Parlament del Brasil (4)
Partit dels Treballadors de Brasil (12)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Europa (194)
Brasil (47)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Japó (91)
Brasília (Brasil) (4)
Cancún (Mèxic) (6)
22 lectures d'aquest article
El país de Lula
Brasil
El primer dia del 2003 Luiz Inácio Lula da Silva va assumir la presidència del Brasil amb un missatge de conciliació i el propòsit de tirar endavant un projecte que acabés amb les desigualtats socials d’un país que, amb 180 milions d’habitants i 600.000 milions de dòlars de PIB, presentava un balanç oficial de seixanta milions de pobres.

Lula, que havia guanyat les eleccions presidencials del 27 d’octubre de l’any anterior amb el 61% dels vots, va anunciar en el seu discurs de presa de possessió davant el Congrés del Brasil que canviaria “el model amb coratge i atenció”, per mitjà del “diàleg entre el capital i el treball”, i que la seva prioritat seria aconseguir que tots els brasilers “mengin tres cops al dia”. Aquell dia també va anunciar una reforma en profunditat de la sanitat, l’educació i el camp, i es va comprometre a respectar les condicions que abans d’arribar al poder havia concertat amb els organismes financers internacionals l’anterior presidència de Cardoso per gaudir de crèdits per al desenvolupament per valor de 30.000 milions de dòlars, amb l’objectiu de combatre el retard econòmic del país.

En el seu primer mes de mandat, Lula va deixar constància d’aquests plantejaments al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i a la Cimera de Davos. A les dues trobades, de signe completament antagònic, va reclamar una oportunitat econòmica i social per als països pobres, no sobre la base dels ajuts, sinó sobre la de les inversions i els traspassos de tecnologia. També va defensar la creació d’un fons econòmic internacional contra la misèria i la fam per part del G-7, estimulat pels grans inversors internacionals. A finals d’any, i en l’escenari de la cimera de l’OMC de Cancún, Lula va defensar aquestes posicions en actiu a l’integrar-se en l’anomenat Grup dels 21, oposat al manteniment de les subvencions agrícoles, ramaderes i industrials dels Estats Units, Europa i el Japó, que van impossibilitar l’obtenció d’acords comercials multilaterals.

En l’ordre intern, ja en els seus primers cent dies de mandat, la gestió de Luiz Inácio Lula da Silva va merèixer els elogis de la comunitat financera internacional, a l’haver complert amb les amortitzacions del deute de 266.000 milions de dòlars que arrossegava el país i haver consolidat un estalvi propi de 4.000 milions de dòlars en despeses públiques supèrflues, tot presentant al mateix temps un bon balanç econòmic de gestió: una cotització de 3,2 reals per dòlar, un superàvit de caixa del 4,25% del PIB, una inflació a la baixa del 15%, i un deute de només un 56%. Per millorar la situació, Lula havia fet obligatòria la cotització a la Seguretat Social dels funcionaris, havia situat als seixanta anys l’edat de jubilació (abans era als 53), havia suprimit les pensions vitalícies per a les filles dels militars i havia fixat un increment màxim de l’1% en els salaris del sector públic per al 2003. Totes aquestes mesures estaven destinades a facilitar les inversions estrangeres, que gairebé arribaven als 100.000 dòlars per any.

Aquest bon tarannà econòmic es va mantenir tot l’any. El mes de juny Brasil va participar com a observador en la cimera del G-7 més Rússia, juntament amb altres països del Tercer Món, i al juliol va llançar un pla per donar feina a 260.000 joves brasilers d’entre 16 i 34 anys (programa Primera Feina), consistent a subsidiar, amb la col·laboració del Banc Mundial Interamericà de Desenvolupament (BID), les empreses que agafessin treballadors d’aquestes edats a canvi que l’empresa no els acomiadés en un any.

En la segona meitat de l’any, Lula va trobar les principals dificultats al si del seu partit, que desaprovava la via de concertació oberta pel president brasiler amb els principals organismes internacionals i la retallada de prestacions socials que practicava. En tot cas, aquestes mesures van facilitar el lliurament al desembre de l’última part dels crèdits promesos l’any anterior per l’FMI i el BM i l’estudi d’una nova tongada de 6.000 milions de dòlars per afrontar en millors condicions les turbulències de l’economia mundial.