Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Luiz Inácio Lula da Silva

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Sindicats (223)
Personatges Personatges
Fernando Collor de Mello (4)
Fernando Henrique Cardoso (21)
Joao Goulart (2)
Luiz Inácio Lula da Silva (37)
Entitats Entitats
Central Única dels Treballadors (2)
Industrias Villares (2)
Partit dels Treballadors de Brasil (12)
Sindicat de Metalúrgics (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Brasil (47)
19 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Luiz Inácio Lula da Silva
Brasil
En el seu primer any de mandat, el nou president del Brasil, Lula da Silva, va esdevenir una de les figures polítiques de l’any, afermant la credibilitat del seu govern davant de la comunitat financera internacional i fent guanyar protagonisme per a la gran majoria d’economies emergents del món, entre les quals el Brasil ocupava un lloc preeminent.

Luiz Inácio Lula da Silva va néixer el 27 d’octubre del 1945 a Garanhuns, a l’Estat de Pernambuco, al si d’una família molt pobra. La mare de Lula es va separar del seu pare quan tenia set anys, i van haver de marxar juntament amb els seus set germans cap a São Paulo, cercant una vida millor.

Als onze anys va començar a treballar pels carrers de la ciutat netejant sabates o venent qualsevol cosa, mentre que al vespre anava a estudiar primària a una escola nocturna. El 1961, amb només setze anys, va entrar a treballar a la fàbrica Industrias Villares, on va començar les seves relacions amb els sindicats. Amb l’arribada de la dictadura dels militars el 1964, que van enderrocar el president João Goulart, Lula es va comprometre directament amb la lluita política.

El 1978 va ser elegit president del Sindicat de Metal·lúrgics i, aquell mateix any, va ingressar a la presó acusat d’haver impulsat la primera vaga obrera a la regió de São Paulo, el pulmó econòmic del Brasil. El 1980 va fundar el Partit dels Treballadors del Brasil amb el suport d’intel·lectuals d’esquerra i de sectors eclesiàstics de base, la primera acció del qual va ser organitzar la vaga general més llarga de la història de l’Estat de São Paulo, que va durar 41 dies i va comprometre 270.000 treballadors.

El 1983, amb altres sindicalistes, va crear la Central Única de Treballadors (CUT) i el 1986 va obtenir un escó a la Cambra de Diputats federals, des d’on va poder participar en l’Assemblea Constituent, que va convocar les primeres eleccions lliures a la presidència de la República en 29 anys. Aleshores va començar la carrera política pròpiament dita de Lula, ja que la seva condició de diputat li va permetre donar-se a conèixer a tot el país i intervenir en la vida pública, cosa que li va facilitar l’accés als mitjans de comunicació.

La força de les seves conviccions i el predicament creixent que tenia entre els treballadors el van animar a presentar-se a les eleccions presidencials en diverses ocasions sense èxit (el 1989 contra Fernando Cóllor de Mello, el 1994 contra Fernando Henrique Cardoso i el 1998 de nou contra aquest últim), però cada cop va crear una expectativa més gran de victòria, que es va confirmar definitivament el 2002.