Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Lula de Silva saluda a la multitud que celebra els bons resultats a les eleccions

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Eleccions i processos electorals (1758)
Inflació, Preus, IPC (254)
Pobresa, desigualtats (147)
Personatges Personatges
Anthony Gorotinho (1)
Ciro Gomes (2)
Fernando Henrique Cardoso (21)
José Serra (3)
Luiz Inácio Lula da Silva (37)
Entitats Entitats
Fons Monetari Internacional (136)
Front Obrer del Brasil (2)
Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (5)
Partit dels Treballadors de Brasil (12)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Brasil (47)
44 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Lula da Silva, l´esperança d´un país
Brasil
El 27 d’octubre del 2002 el candidat del Partit dels Treballadors (PT) del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, va fer bons els pronòstics i va obtenir una rotunda victòria en la segona volta de les eleccions presidencials i legislatives celebrades aquell dia al Brasil, en aconseguir el 61,4% dels vots, fet que representava el millor resultat de la història del país. El seu oponent, el socialdemòcrata José Serra, va obtenir el 38,6% dels vots, mentre que l’abstenció va ser d’un 20%. A la primera volta, celebrada el 6 d’octubre, Lula da Silva va aconseguir el 47% dels vots i Serra, el 24,56%. L’antic governador de Rio de Janeiro Anthony Garotinho va obtenir un 17% dels vots i el líder de la coalició del Front Obrer, Ciro Gomes, un 13%.

El president electe, que presentava per quart cop consecutiu la seva candidatura presidencial, va prometre governar amb justícia i eficàcia per als 175 milions de brasilers per aconseguir recuperar el lideratge internacional del Brasil. Així, Lula da Silva va fer una crida al consens d’empresaris, sindicalistes, intel·lectuals i treballadors per desenvolupar tot el potencial del país. Així mateix, va acordar amb el president sortint, Fernando Henrique Cardoso, una posició conjunta per fer front a les negociacions amb l’FMI i poder rebre el crèdit de 30.000 milions de dòlars, ja aparaulat a mitjans d’any amb l’FMI, que hauria de permetre el rellançament de l’economia brasilera i acabar amb la depauperació de la meitat de la població del país.

Possiblement, la victòria electoral de Lula da Silva va ser el fet més esperat de l’any pel conjunt de la població brasilera, per a qui el nou president era sinònim d’integritat i de confiança. Els seus orígens humils, la seva vivència directa de la pobresa i de les dures condicions de vida dels treballadors brasilers i el seu coneixement de les desigualtats territorials existents entre ciutat i camp i entre el nord i el sud del país, així com els seus ideals de justícia social i honestedat política, el van fer mereixedor d’una confiança gairebé cega en els seus plantejaments.

Però el fet més significatiu de la victòria de Lula da Silva no va ser la confiança que va generar entre els pobres, sinó la que va guanyar-se entre els rics, entre els sectors empresarials i de classe mitjana, que van saber veure en ell l’oportunitat de fer les coses d’una altra manera perquè el país fes un salt endavant en les seves estructures i relacions socials i institucionals. Aquest també va ser el diagnòstic dels organismes financers internacionals, que preveient la victòria del líder del Partit dels Treballadors van iniciar contactes amb ell mesos abans dels comicis sota la mediació del president Fernando Henrique Cardoso, qui, durant el seu mandat, havia sabut col·locar el Brasil en la via del progrés i el creixement, però no disposava de credibilitat per tirar endavant les reformes institucionals necessàries. Les condicions que tots aquests influents sectors van posar a Lula da Silva i que ell va acceptar eren prou clares, si bé que relativament difícils d’aplicar: abandonar el discurs de les nacionalitzacions i de la suspensió del pagament del deute extern que havia emprat en eleccions anteriors i canviar-lo pel de l’establiment de mesures que afavorissin la disciplina fiscal, el control de la inflació, un règim flotant en els tipus de canvi de les divises i el compliment dels terminis de pagament del deute extern, que superava els 200.000 milions de dòlars.

Sota aquestes premisses, les previsions deien que si Lula da Silva aconseguia tot això en els anys que tenia per davant, el Brasil multiplicaria per molt el seu balanç econòmic del 2002: 600.000 milions de dòlars de PIB, 3.000 dòlars de renda per càpita i creixement del 4,2%. A finals d’any, coneixedors del potencial de l’economia brasilera, els Estats Units van oferir al Brasil ingressar a l’Acord de Lliure Comerç d’Amèrica, fet que suposava una porta oberta cap als mercats internacionals per als productes brasilers i una invitació, de primera magnitud, a les inversions estrangeres. Si l’experiment sortia bé, els rèdits no serien només per al Brasil, sinó que suposarien un estímul decisiu per al conjunt de l’economia llatinoamericana, començant per l’Argentina.