Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Les manifestacions del gener del 1997 van fer que el president Jelio Jélev cedís el càrrec a Petar Stoiànov

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Escàndols polítics (441)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política europea (690)
Tipus d`interès i preu del diner (86)
Personatges Personatges
Ahmed Dogan (1)
Ivan Kóstov (2)
Jan Videnov (3)
Petar Stoiànov (7)
Simeó de Bulgària (14)
Stefan Sofianski (1)
Entitats Entitats
Parlament de Bulgària (4)
Partit Socialista de Bulgària - Partit Socialista Búlgar (6)
Unió de Forces Democràtiques (Bulgària) (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Bulgària (23)
46 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
La segona fi del règim
Bulgària
Bulgària va començar l’any 1997 sense govern. El 21 de desembre anterior havia dimitit el primer ministre Zahn Vídenov del Partit Socialista de Bulgària (BSP), i la seva substitució provisional pel fins llavors ministre de l’Interior Nikolai Dobrev no permetia fer front a la crisi econòmica que patia el país i que durant 1996 s’havia traduït en una inflació del 311%, la devaluació del lev en un 560%, la pèrdua de dues terceres parts de les reserves de divises del banc central i el pagament d’interessos de deute extern per un valor equivalent al 17% del PIB búlgar.

A aquest panorama econòmic s’hi afegia una complicada situació política ja que el Partit Socialista intentava per tots els mitjans mantenir-se en el govern després d’haver perdut les eleccions presidencials del 3 de novembre anterior. Durant el mes de gener, van ser contínues les manifestacions populars que responien a la crida de l’oposició encapçalada per la Unió de Forces Democràtiques (SDS) i que exigien la convocatòria anticipada d’eleccions legislatives al país. El 10 de gener es van produir greus enfrontaments entre policies i manifestants que intentaven assaltar el parlament. El dia 22 el president Jeliu Jelev (BSP) va haver de cedir el seu càrrec al president electe Petar Stoiànov (SDS).

La mobilització popular va seguir creixent, ara amb el suport presidencial, i els primers dies de febrer es van transformar en una vaga general. La pressió popular va fer que, finalment, el 4 de febrer, els socialistes s’avinguessin a nomenar un nou govern de transició, comandat pel fins llavors alcalde de Sofia, Stefan Sofianski, i convoquessin pel 19 d’abril les eleccions legislatives reivindicades.

L’SDS va presentar-se coalitzada amb la Unió del Poble, una fusió del Partit Agrari i del Partit Democràtic que ja s’havia presentat conjuntament el 1994, sota el nom de Forces Democràtiques Unides (ODS) que va obtenir el 57,62% dels vots i 137 escons dels 240 que conformaven el Parlament, mentre el Partit Socialista de Bulgària només va aconseguir un 19,38% i 57 diputats. La resta d’escons, se’ls van repartir la Unió de Salvació Nacional (USN), 20; el Partit de l’Euroesquerra, 14; i el Partit dels Homes de Negocis (BBB), 12.

L’USN era el fruit de l’aliança entre el partit de la minoria turca, liderat per Ahmed Dogan un antic opositor al comunisme amb 10 anys de presó a les esquenes, i petites formacions monàrquiques que reivindicaven el retorn de Simeó II qui va visitar al país i va ser rebut pel president Stoiànov qui va acceptar que valdria la pena estudiar la possibilitat de convocar un referèndum sobre la forma d’estat.

El Parlament es va constituir la primera setmana de maig i el 19 del mateix mes va confirmar Ivan Kóstov com a nou primer ministre. Kóstov va fixar com a màximes prioritats posar en marxa un pla d’estabilització econòmica pactat amb el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, la guerra contra el crim organitzat i la corrupció i l’adhesió a la UE i l’OTAN en l’horitzó del 2000. Kóstov va afegir en el seu programa de govern l’obertura dels arxius secrets de la policia sobre les figures públiques del país per aclarir les sospites de corrupció que pesaven sobre els dirigents del vell règim comunista reconvertits en líders del partit socialista.

L’1 de juliol es va posar en marxa un pla de xoc econòmic que, de fet, suposava deixar en mans de l’FMI el control de tota la política econòmica búlgara, inclosa l’emissió de moneda. El pla va donar resultats espectaculars a curt termini i va suposar la ràpida revalorització del lev, l’augment del poder adquisitiu dels salaris i una primera estabilització de l’economia.

També es van enregistrar progressos en les relacions entre Bulgària i les institucions internacionals, però ni l’OTAN ni l’UE van considerar que el país estigués en condicions de formar part del primer grup de països de l’est que s’integrarien a aquestes organitzacions.