Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bancs i caixes (409)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Alfonso Guerra (22)
Antoni Serra Ramoneda (9)
Miquel Roca Junyent (52)
Narcís Serra (73)
Entitats Entitats
Caixa Catalunya (87)
Museu Nacional d`Art de Catalunya (51)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Telefónica (115)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
23 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Narcís Serra i Serra
Caixes
El 16 de març, el Consell d’Administració de Caixa de Catalunya va nomenar l’exvicepresident del govern espanyol Narcís Serra nou president de l’entitat per substituir Antoni Serra Ramoneda.

Serra va assegurar que tenia la intenció de continuar el camí marcat pel seu predecessor, que es va destacat per equilibrar el creixement i la rendibilitat dins de la segona entitat d’estalvis catalana i quarta de l’Estat.

Narcís Serra va desmentir els rumors de fusió que van esquitxat el seu nomenament, que apuntaven una concentració entre Caixa Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Girona.

Nascut a Barcelona el 30 de maig 1943 en el si d’una família nombrosa benestant de l’Eixample barceloní, Narcís Serra i Serra va ser un brillant estudiant als Escolapis de Balmes de Barcelona.

Es va llicenciar en Econòmiques per la Universitat de Barcelona i, posteriorment, va realitzar estudis de postgrau a la London School of Economics on va esdevenir catedràtic.

En la seva primera feina com a economista, va compartir un despatx de consultoria amb l’exdirigent de CiU, Miquel Roca.

La seva dilatada carrera política va començar el 1977 com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques del Govern de la Generalitat de Catalunya de Josep Tarradellas. Posteriorment, del 1979 al 1982, va ser el primer alcalde de Barcelona en l’etapa democràtica. Tot i que no va acabar el mandat, va deixar un bon record amb la iniciativa de la candidatura olímpica.

A finals del 1982, després de la victòria socialista al govern espanyol, Serra va ser cridat a Madrid per ocupar el ministeri de Defensa, quan encara era molt recent l’intent colpista del 23-F. Durant aquesta etapa, de marcat tarannà atlantista, va realitzar la reestructuració de l’exèrcit espanyol i va impulsar la integració d’Espanya a l’OTAN. Va ocupar el càrrec fins al 1991, quan va ser nomenat vicepresident del govern central per substituir Alfonso Guerra.

Aquest càrrec, en el qual va ser confirmat després de les eleccions de 1993, el va anar cremant al foc viu que li va marcar l’oposició popular i al foc lent que li va imposar el guerrisme. El cas Roldán i les escoltes il·legals del CESID van forçar la seva dimissió el 1994. El 1996 va ser nomenat secretari general del Partit Socialista de Catalunya (PSC), càrrec que va ocupar fins al 2000, quan va ser substituït per José Montilla. Des d´aquell moment va passar a ocupar el seu escó al Congrés dels Diputats i el 1997 va ser reelegit membre de l’executiva del Partit.

Tot i que el 2004 va deixar el seu escó de diputat, Serra va continuar militant i mantenint galons dins del PSC, com es va demostrar quan el partit va aconseguir la presidència de la Generalitat a les eleccions del novembre de 2003.
Narcís Serra va arribar a Caixa Catalunya després d’entrar a formar part de l’assemblea de la caixa i després al Consell d’Administració. A més, va participar en l’elaboració del Pla Estratègic 2005-2008, que regirà l’actuació de la caixa els pròxims exercicis, experiències que, segons va declarar ell mateix, són “suficients” per conèixer la gestió de la caixa i presidir-la sense polititzar l’entitat.
Actualment, a més de presidir Caixa de Catalunya, és conseller de les filials de Telefónica a Brasil i Xile i membre del consell assessor de l’operadora de telecomunicacions a Catalunya.

Compagina l’activitat empresarial amb incursions en el món de la cultura i les relacions internacionals: és president dels patronats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i de la Fundació Cidob. A més, és consultor del Banc Iberoamericà de Desenvolupament (BID).