Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Un oficial pakistanès observa les posicions índies prop de la capital del caixmir, Muzaffarabad

Articles dependents
Pervez Musharraf
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte Índia, Pakistan en el Caixmir (50)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Atal Behari Vajpayee (25)
Colin Powell (99)
Mohammad Rafiq Tarar (3)
Pervez Musharraf (51)
Entitats Entitats
Parlament de l`Índia (7)
54 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Reapareix el contenciós
Caixmir
El 2001, la vella pugna entre l’Índia i el Pakistan pel control del Caixmir va ressorgir amb força, justament en el context de la crisi internacional desencadenada amb els atemptats contra les Torres Bessones de l’11 de setembre i la guerra occidental posterior contra el règim talibà de l’Afganistan.

El contenciós, que havia tingut el seu punt àlgid a les proves nuclears que indis i pakistanesos van fer el 1998, s’havia iniciat el 1947 amb la descolonització britànica de l’Índia, que va separar territorialment indis (Índia) i musulmans (Pakistan), però que va deixar bosses de població musulmana (el 10% del total de l’Índia) als Estats indis d’Uttar Pradesh, Bihar, Bengala i zones de majoria musulmana amb aspiracions a independitzar-se de l’Índia, com Bangla Desh, que ho va aconseguir el 1971, o l’antic soldanat de Jammu-Caixmir, el Caixmir, que l’Índia mantenia sota la seva sobirania i feia servir de frontera interposada amb el Pakistan, tot i haver-se previst durant la descolonització la realització d’un referèndum d’autodeterminació que mai no es va celebrar.

El 1989, l’aparició d’un moviment armat separatista al Caixmir, amb suport explícit del Pakistan, va complicar extraordinàriament les coses en vincular-se al gruix de moviments islamistes sorgits a l’Àsia Central després de la derrota soviètica a l’Afganistan.

Els anys noranta l’islamisme del Caixmir va ser afavorit pels talibans de l’Afganistan i el finançament pakistanès i va despertar l’animadversió de l’Índia, que veia en tot plegat un perill per a la seva estabilitat interna.

L’arribada al poder del general Pervez Musharraf el 1999, després de derrocar el president Mohamed Rafiq, va contribuir a relaxar una mica les tibantors entre el Pakistan i l’Índia, sobretot des que el 20 de juny del 2001, Musharraf jurés oficialment la seva presidència i reobrís les relacions diplomàtiques amb l’Índia en un viatge que va fer a Nova Delhi el 15 de juliol per entrevistar-se amb el primer ministre indi, Atal Behari Vajpayee, líder del Bharatiya Janata Party. L’esclat de la guerra de l’Afganistan i la col.laboració oferta per Musharraf als països aliats va permetre de pensar fins i tot en una futura actuació mitjancera per part dels Estats Units en el contenciós del Caixmir.

Amb tots aquests antecedents, l’atac d’un comando suïcida de cinc homes armats contra l’Assemblea Legislativa de Nova Delhi el 13 de desembre, que va provocar la mort de set membres de les forces de seguretat i ferides greus a 22 més, va fer rebrotar les tensions entre l’Índia i el Pakistan. La primera acusava el segon d’haver estat responsable de l’atemptat per haver donat aixopluc a les guerrilles islamistes del Caixmir. L’Índia va desplegar míssils i caces a la frontera amb el Pakistan i va exigir la detenció dels líders de les organitzacions presumptes autores de l’atac al Parlament indi, Lashkar-e-Taiba i Jaish-e- Mohamed, i la congelació de tots els seus béns. Per la seva banda, PervezMusharraf assegurava la voluntat de pau del seu règim i la necessitat de retrobar-se amb el primer ministre indi sota la mediació dels Estats Units per trobar una solució a l’afer.

En acabar l’any, la presència del secretari d’Estat nord-americà, Colin Powell, a la zona amb motiu de la seva actuació a l’Afganistan va calmar els ànims, però va donar nous arguments al partit de poder de l’Índia, de clara vocació hinduista, per guanyar les eleccions estatals que s’havien de fer l’any següent a Uttar Pradesh i el Punjab.