Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Maria del Carme Grau

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Cultura catalana (416)
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Lluís Triquell (1)
Manuel Mas (2)
Marc Forné (93)
Òscar Ribas Reig (28)
Entitats Entitats
Consell General Principat d'Andorra (9)
Govern d`Andorra (30)
Organització de les Nacions Unides (606)
Parlament d`Andorra (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
33 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Camí de la internacionalitat



"Avui Andorra manté relacions diplomàtiques amb una cinquantena de països, essencialment europeus, però també amb Estats llunyans, com la Xina, el Japó i els Estats Units, entre altres"


Maria del Carme Grau

L’any 1995 haurà estat per a Andorra com una posada de llarg, la seva presentació en la societat de les nacions, després de més de set segles d’indefinició i sucursalisme. Els primers passos els va fer de la mà d'Óscar Ribas l'estiu del 1993, però el capgirament polític, amb el final del govern Ribas i l'entrada en funcions del liberal Marc Forné, va alentir el procés de relacions diplomàtiques, que durant aquest any 1995 s'han consolidat.

Durant els últims dotze mesos, la presència d Andorra en l'àmbit mundial ha estat continuada, amb intervencions dels màxims dirigents en els fòrums internacionals, com les Nacions Unides, i la presència activa dels parlamentaris del Principat en el Consell d'Europa, en la Unió Interparlamentària i en diverses conferències d'abast mundial.

Avui Andorra manté relacions diplomàtiques amb una cinquantena de països, essencialment europeus, però també amb Estats llunyans, com la Xina, el Japó i els Estats Units, entre altres. Aquest salt qualitatiu del petit país pirinenc, a part del prestigi internacional que ha comportat, ha elevat el català al rang d'idioma d'Estat, amb la universalitat que això suposa. I no solament la presència de la llengua catalana en els fòrums internacionals significa un element valuós, sinó que els signes d'identitat de la cultura catalana, que és la que domina al Principat, també estan a punt de fer el salt. La intervenció dels mandataris andorrans prop del secretari general de la UNESCO per proclamar la festivitat de Sant Jordi com la diada mundial del llibre, o la intenció d'elevar la sardana a la categoria de dansa universal, són elements de gran vàlua per als Països Catalans.

Però tot té un cost. Andorra es veu obligada a destinar una part important dels pressupostos als intercanvis diplomàtics, i les pàgines del passaport del ministre de Relacions Exteriors, Manuel Mas, són plenes a vessar de tant passar fronteres. Malgrat tot, els impostos directes encara no amenacen l'horitzó de les Valls. El pressupost que es va aprovar per la mínima no comporta impostos directes, tot i que s'espera recaptar més diners a través d'impostos anomenats eufemísticament contribucions, taxes o tributs sobre el joc -aviat autoritzat per llei-, els actes judicials i les activitats comercials.

De fet, els problemes que ha tingut Marc Forné, en les últimes setmanes abans d'acabar l'any, per admetre el pressupost a tràmit tradueixen la situació delicada del govern. L'executiu de Forné només té el suport de l'anomenat grup dels tretze, mentre que els quinze consellers restants no formen bloc compacte, tret d'algunes ocasions puntuals. En aquest sentit, són significatives les dues mocions de reprovació que Marc Forné va rebre a causa del nomenament del català Lluís Triquell com a responsable de Sanitat: el fet de situar un estranger al capdavant del ministeri -fins fa poques setmanes no hi havia ministre de Sanitat- era inadmissible per a la majoria del Consell General. Malgrat tot, Forné va renunciar a destituir-lo.

També cal tenir present el resultat de les eleccions comunals -municipals- celebrades a principis de desembre i la severa derrota que van patir els liberals a la capital del país, malgrat haver vençut a Escaldes, el segon nucli en població, només per seixanta vots de diferència, la solució a la crisi passa, segons un nombre respectable d'observadors polítics, per la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions anticipades. Però sense un canvi en el sistema electoral, que propiciï l'amortització del Parlament, es fa difícil preveure la consolidació de majories estables. Fins que els partits polítics no siguin una realitat -el projecte de llei de partits i associacions pateix un bany de calaix-, el vot dels ciutadans del Principat seguirà dispers en forces difícilment classificables i homologables a les grans tendències europees. El dia que es pugui parlar de dretes, centres i esquerres, potser s'haurà fet el pas definitiu cap a la modernitat política.