Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
La Marató de TV3 contra el càncer va viure la reaparició de Joan Manuel Serrat després que fos intervingut de la malaltia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Biologia (46)
Càncer (36)
Científics, innovadors, investigadors (120)
Farmacèutiques, fàrmacs (74)
Medicina i investigació mèdica (210)
ONGs, cooperació, voluntariat (104)
Química i Física (54)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Joan Massagué (16)
Josep Baresa (1)
Manuel Perucho (3)
Entitats Entitats
Institut Català d’Oncologia (5)
Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (9)
Institut de Recerca Oncològica (4)
TV3 (363)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat de Harvard (26)
64 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
L’aposta per la recerca
Càncer
El 2004 el càncer seguia sent una de les primeres causes de mort als països desenvolupats i cada any se’n diagnosticaven més casos, tot i que els constants avenços científics permetien ja la curació del 50% dels casos diagnosticats i la comunitat científica esperava que el diagnòstic precoç i els nous avenços permetessin convertir el càncer en una malaltia crònica amb reduïda mortalitat.

A Catalunya, cada dia morien de càncer 39 persones, 24 homes i 15 dones, i es preveia que durant el 2005 se’n diagnosticarien 33.000 nous casos, segons dades del departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. Aquesta realitat va ser posada en relleu per La Marató de TV3, que el 2004 va dedicar-se a la lluita contra el càncer i va aconseguir recaptar, mitjançant diversos actes televisius, esportius, musicals, etc., un total de set milions d’euros, que es destinarien a la investigació del càncer. La Marató va utilitzar els diners recollits per subvencionar diversos projectes en grups d’investigadors ja consolidats en la matèria.

Precisament la recerca sobre el càncer va ser un tema d’actualitat a Catalunya al llarg de l’any a causa dels esforços del govern per situar el país en un lloc pioner en aquest terreny. Els últims dies del 2004, la Generalitat de Catalunya va arribar a un acord amb Joan Massagué –un científic català de primer nivell que havia treballat sempre als Estats Units tot i els reiterats intents dels governs català i espanyol per aconseguir que tornés–, per dur a terme un projecte en el període 2005-2008, durant el qual el govern destinaria 28 milions d’euros a diverses línies de recerca relacionades amb el càncer. Aquest projecte podria portar el nom de Programa d’Oncologia Translacional i Aplicada, i s’inclouria en les línies de treball de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) del Parc Científic de la Universitat de Barcelona.

En principi, Massagué dirigiria un dels vuit laboratoris inclosos en el projecte, el dedicat a l’estudi i la lluita contra la metàstasi per poder dissenyar nous fàrmacs per contrarestar la malaltia, però no abandonaria les seves tasques a l’institut d’estudi del càncer Sloan-Kettering de Nova York.

Aquest projecte també comptaria amb la col·laboració del professor Josep Baselga, de l’Institut Català d’Oncologia, i s’inclouria en la iniciativa Bioregió, que reuniria les entitats públiques i privades en biociències de Catalunya. A part de la lluita contra el càncer, el projecte aspira a convertir l’àrea de Barcelona en un referent en investigació biomèdica en general.

Un altre científic català que també treballava als Estats Units, Manuel Perucho, està portant a terme la posada en marxa a Catalunya d’un centre de medicina predictiva i personalitzada que en principi es dedicaria al càncer de còlon. L’investigador podria seguir així la línia de treball que actualment porta a terme a l’Institut Burnham de La Jolla, als Estats Units, on dirigeix el programa de genètica i epigenètica. Es preveia que l’acord s’acabaria d’enllestir a principis del 2005.

En el terreny de l’aplicació pràctica, el 2004, un dels avenços més rellevants en tractament del càncer va ser la presentació del fàrmac Iressa, descobert per dos equips de científics de l’Hospital de Massachusetts i de l’Escola de Medicina de Harvard. El científic català Josep Baresa, de l’Hospital de la Vall d’Hebron, va realitzar diversos assajos clínics amb aquest fàrmac, que suposa un canvi d’estratègia en el tractament de la malaltia. Els tractaments anteriors, la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia, maten cèl·lules de manera indiscriminada i tenen, per aquest motiu, efectes secundaris molt severs. Amb els nous fàrmacs es procuraria tractar cada tumor en els seus punts dèbils a fi i efecte de poder preservar al màxim les cèl·lules sanes. Fins llavors, però, els nous tractaments només podrien complementar les altres teràpies i no substituir-les completament.

El tumor s’origina quan un grup de cèl·lules comencen a créixer de manera descontrolada, i precisament aquest nou fàrmac actua alterant les vies de senyalització intracel·lulars que donen a la cèl·lula les ordres de dividir-se. Les cèl·lules tenen uns receptors a la seva superfície que capten l’hormona EGF, i quan aquesta s’hi uneix, la part interna del receptor envïa senyals de proliferació al nucli mitjançant l’enzim tirosina quinasa. En el càncer les cèl·lules creixen de manera incontrolada, i en alguns càncers es deu al fet que els receptors estan hiperactivats i l’enzim tirosina quinasa s’activa sol, fins i tot en absència de la proteïna EGF. Això provoca la transmissió constant de senyals de proliferació al nucli cel·lular i el consegüent augment incontrolat del nombre de cèl·lules. El nou fàrmac Iressa era un inhibidor de l’enzim tirosina quinasa, i trenca la via de senyalització cap al nucli, impedint així la divisió incontrolada de teixit.

Fins llavors els assajos del fàrmac s’havien realitzat amb càncers de pulmó, on havia aconseguit reduir el tumor en el 10% dels casos i aturar-ne el creixement en el 30%. Malgrat tot, en el 60% restant no s’havien observat millores. Això es deu al fet que el fàrmac només és útil en aquells tumors en què el gen del receptor per a l’EGF estava afectat, i hi ha càncers de pulmó amb causes diferents.

Es creia que Iressa també podria ser eficient en altres tipus de càncer que tenen afectats el gen EGFR, tals com alguns càncers d’ovaris, de coll i de cervell. Es podia descartar la seva efectivitat en càncers de mama, pròstata i còlon. Aquest nou tractament posava de manifest la gran necessitat de la posada en marxa d’un test que permetés el diagnòstic tumoral de manera ràpida als hospitals, per poder analitzar així quins tumors es podien tractar amb el nou fàrmac i quins no. El nou fàrmac Iressa pertanyia a la companyia Astra Zeneca i estava autoritzat als Estats Units però encara no a la Unió Europea. De moment a l’Estat espanyol el fàrmac s’importa per a aquells pacients en què totes les altres opcions terapèutiques han fracassat.