Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El president Jordi Pujol va lliurar a Raimon la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

Raimon cantant al Palau de la Música Catalana, en un dels concerts patrocinats pel diari AVUI

Raimon va rebre el suport popular després de la xiulada a la plaça de Las Ventas, a Madrid

Articles dependents
Barbara
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Daniel Viglietti (1)
Joan Manuel Serrat (35)
José María Aznar (620)
Ovidi Montllor (18)
Paco Ibáñez (3)
Pete Seeger (1)
Ramon Pelegero (44)
Entitats Entitats
Festival de la Canción del Mediterráneo (1)
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Premi de la Nouvelle Academie du Disque (2)
61 lectures d'aquest article
35 impressions d'aquest article
L'any Raimon
Cançó
El 1997 va ser l’any del retorn de Raimon al primer pla de l’escena cultural. I ho va ser per diferents motius. Primer perquè va editar un nou disc, Cançons de mai, que incorporava sis noves composicions i la musicació de set nous poemes d’Ausiàs March, coincidint amb el sisè centenari del naixement del poeta; segon per la gira de presentació d’aquest disc -patrocinada pel diari AVUI- que va fer entre el 23 d’abril el 3 juny per Madrid, València, Perpinyà, Palma de Mallorca i Barcelona. Durant Els concerts de Barcelona, al Palau de la Música, a més, va enregistrar en directe un altre disc recopilatori de 22 peces titulat Recitals al Palau. I tercer, perquè va rebre dos premis d’una especial significació a la seva trajectòria i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 4 de novembre de 1997, “com a símbol de la unitat de la nostra llengua i de la voluntat de ser”, que representava.

Però, en aquest any que Raimon va voler dedicar a presentar el seu treball de maduresa, va renéixer la polèmica. El 10 de setembre va intervenir en el concert en homenatge a Miguel Ángel Blanco que es va celebrar a la plaça de Las Ventas de Madrid i que havia estat organitzat per RTVE, on va cantar una de les seves cançons més emblemàtiques, País Basc. Una part del públic va xiular el cantant de Xàtiva, que va explicar que el català i el valencià eren una mateixa llengua i que la seva cançó dedicada a Euskadi havia estat prohibida per la censura franquista.

Uns dies després dels fets, que el president del govern espanyol, José María Aznar, havia qualificat d’anècdota , Raimon va comparèixer davant els mitjans de comunicació per denunciar el que considerava una mostra de “la falta de comprensió entre pobles” i “del problema de fons amb que es va sortir de la dictadura franquista”.

Ramon Pelejero Sanchis, Raimon va néixer a Xàtiva el 2 de desembre de 1940. El seu pare era fuster i presidia la Banda de Música Nova de Xàtiva, fet que va influir en el jove Raimon, que amb només 10 anys ja tocava el flautí a la Banda.

En acabar el batxillerat, Raimon va aconseguir una beca per a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on es va llicenciar amb Història el 1963. La seva primera composició, Al Vent, datada del 1959 i convertida en una de les més emblemàtiques del seu repertori, no va poder ser interpretada en públic fins l’any 1961.

Relacionat amb Barcelona des del 1961, no va editar el seu primer disc, Al Vent, fins el 1963, després de guanyar el premi revelació d’aquell any. Al disc, que era un single, s’hi incloïa també la primera musicació d’un poema de Salvador Espriu, Cançó de Capvespre. Un any més tard, va guanyar, juntament amb Salomé, el V Festival de la Canción del Mediterráneo, el de més importància del moment a Europa després del Festival de Sanremo, amb la cançó Se’n va anar, la primera que s’havia cantat en públic des d’abans de la guerra.

El 1965 va fer una gira per Europa i l’any següent es va casar amb la italiana Analissa Corti. Els anys que van seguir van ser dels més productius de la seva carrera: recitals al Palau de la Música i l’Institut Químic de Sarrià de Barcelona, i a la Universitat de Madrid. L’exemple de Raimon va ser a l’origen de la consolidació del moviment de la Nova Cançó, que va suposar el pas més important en la recuperació del català des dels anys de la Generalitat Republicana.

El seu compromís polític clar contra la dictadura franquista va dificultar molt les seves possibilitats d’expressió entre 1968 i 1974, cosa que el va obligar a projectar el seus recitals a l’estranger, portant el missatge de llibertat i compromís cap als Estats Units, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Xile i l’Uruguai. El 1974 va ser l’any del seu retorn sonat a Barcelona, amb un recital a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma, que va precedir la gravació d’un disc en directe l’abril de 1975 al Palau de la Música.

Un cop mort el dictador, Raimon va romandre allunyat de l’ambient de protagonisme polític que es va crear en els primers anys del postfranquisme entre els antics lluitadors per la democràcia, i va centrar la seva activitat en la producció musical i poètica que li era pròpia. Entre els anys 1975 i 1997, Raimon va editar un total de 41 elapès a l’Estat espanyol, set a França, dos a l’Uruguai, un a l’Argentina, un a Bulgària, un al Japó i dos als Estats Units, que recopilaven, de fet, la feina de tota una vida, component cançons i recreant amb música la veu d’Ausiàs March (17 poemes), Salvador Espriu (21 poemes) i altres autors catalans.

El reconeixement públic de tota aquesta tasca li va arribar el 23 d’abril de 1993 amb el concert homenatge que se li va tributar al Palau Sant Jordi, amb motiu del seu trentè aniversari com a artista, amb la participació de diversos representants de la Nova Cançó, com ara Joan Manuel Serrat o Ovidi Montllor, d’altres cantautors de l’Estat, com ara Paco Ibáñez, i de la resta del món com ara l’uruguaià Daniel Viglietti o el nord-americà Pete Seeger.

Aquell mateix any va publicar Integral Raimon, un total de sis compactes i un llibre on es recollien 121 cançons enregistrades pel cantant. L’obra va merèixer el premi de la Nouvelle Académie du disque de París.