Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Acords de la Cimera de Medi Ambient

Vídeos Vídeos
La VII Cimera del Clima
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Clima, canvi climàtic (96)
Entitats Entitats
Govern dels Estats Units (145)
Grup Internacional Sobre Canvi Climàtic (1)
Organització de les Nacions Unides (606)
118 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Acords insuficients
Canvi climàtic
Durant el 2001, una sèrie de reunions internacionals d’experts van fer palesa la necessitat d’incidir sobre el fenomen del canvi climàtic, que feia referència, en termes generals, al progressiu augment de la temperatura del planeta i que s’atribuïa, entre d’altres factors, a l’alta contaminació mediambiental provocada per la civilització industrial en els seus vessants productius, consumistes i energètics. Entre aquests factors, la producció de CO2 era especialment preocupant en la mesura que incidia directament i de forma negativa sobre la capa d’ozó, que filtra les radiacions solars que arriben a la Terra.

Aquestes qüestions van ser analitzades ja el mes de gener a Xangai, Xina, a la reunió del Grup Internacional Sobre Canvi Climàtic promogut per Nacions Unides. La presidència d’aquest grup va advertir sobre els riscos d’un increment d’un grau més en la temperatura del planeta, cosa que incidiria en l’agricultura i la pesca del planeta i provocaria la desaparició sota les aigües de grans regions costaneres, a més de destruir ecosistemes sencers i fer augmentar els fenòmens meteorològics extrems. Aquestes dades van quedar confirmades, un mes més tard, en la presentació a Ginebra de l’informe titulat Canvi climàtic 2001: impactes, adaptacions i vulnerabilitat, on s’advertia sobre l’ús massiu de combustibles fòssils i la seva incidència sobre un increment en deu anys de la temperatura mitjana del planeta d’entre 1,4 i 5,8 graus celsius.

Amb aquests precedents, el 16 de juliol va iniciar-se a Bonn la cimera mundial sobre canvi climàtic, que va situar les reduccions possibles a fer en un 55% de les emissions de gasos generats pels països industrialitzats, una xifra molt difícil de consensuar tenint en compte que només les del Japó i els Estats Units ja representaven el 30% del total mundial. A l’última sessió, del 23 de juliol, la inesperada adhesió de l’anomenat grup paraigua format per Rússia, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i el Japó al protocol de Kyoto va deixar sols els Estats Units en la seva postura contrària al reconeixement del dret dels països industrialitzats de descomptar el diòxid de carboni que absorbia la massa forestal de les emissions previstes pel protocol. L’acord també va permetre descomptar quota de reducció en les emissions a canvi de fer inversions en energies netes en els països en desenvolupament.

El plantejament eminentment pràctic de la cimera de Bonn va inspirar la següent, celebrada el mes de novembre a Marràqueix. Allí, els ministres i representants de 167 països van acordar de continuar impulsant el protocol de Kyoto, un cop el vot donat per Rússia, Canadà i el Japó va desbloquejar l’acord assolit en la seva aplicació: les 38 nacions més riques del món es comprometien a reduir en un 5,2% les emissions de diòxid de carboni fins a l’any 2010. Era un pas modest però segur en la lluita contra l’escalfament del planeta, i possiblement seria ampliat en els seus termes durant la cimera prevista per al 2002 a Rio de Janeiro.