Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres catàstrofes naturals: huracans, terratrèmols, erupcions, tsunamis (156)
Aviació, aeroports (349)
Personatges Personatges
Fernando Echegaray (2)
Giovanni Bisignani (1)
Jordi Clos (8)
Entitats Entitats
Aeroports espanyols i navegació aeria (96)
Associació Internacional del Transport Aeri (2)
Spanair (35)
Vueling Airlines (23)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Europa (194)
Islàndia (5)
54 lectures d'aquest article
210 impressions d'aquest article
Un volcà islandès paralitza els aeroports europeus
Caos aeri




La primavera del 2010 va venir marcada pel col•lapse aeri que va provocar l’erupció del volcà Eyjafjällajokull, situat al sud d'Islàndia. Els principals aeroports europeus van paralitzar la seva activitat durant dies a causa del núvol de cendra que va originar l’erupció.



El 14 d'abril es va despertar el volcà islandès Eyjafjällajokull i al dia següent el Regne Unit anunciava el tancament del seu espai aeri, una mesura sense precedents a Europa, que no es va aplicar ni quan es van produir els atemptats de l’11-S. Altres països del nord d'Europa com Suècia, Finlàndia i Noruega també van cancel·lar vols i van tancar aeroports, i França, Alemanya i Espanya van haver de limitar les seves operacions. El mateix 15 d’abril, l'organització europea encarregada de la seguretat aèria, Eurocontrol, va advertir que aquesta situació es podria allargar diversos dies, en funció de l'evolució del núvol de cendra.

La principal preocupació de les autoritats aeronàutiques radicava en el fet que la cendra volcànica limitava la visibilitat i, en ser molt abrasiva, podia malmetre el funcionament dels reactors dels avions fins al punt d’apagar-los. Els científics van explicar que el núvol s'havia format perquè el volcà estava sota una glacera, de manera que la interacció entre el magma i el gel havia causat una explosió i un núvol de pols que incloïa diminutes partícules de vidre i roca, molt agressives per a la carrosseria i els sistemes electrònics dels avions. Poc a poc, el núvol va anar avançant cap al continent europeu, on la manca relativa de vent va provocar l'estancament de les partícules de cendra.

Dos dies més tard, el 16 d'abril, el núvol afectava la navegació aèria de catorze països europeus, amb prop de 17.000 vols suspesos, la meitat dels que es solen registrar habitualment a Europa. A Catalunya, els aeroports del Prat, Girona, Reus i Lleida-Alguaire van cancel·lar més de quaranta vols de sortida. Els viatgers afectats van començar a buscar alternatives per arribar a la seva destinació, com ara taxis, autobusos o trens, fet que va provocar llargues cues a l'estació de Sants i a l'estació del Nord de Barcelona.
El caos aeri es va agreujar dos dies més tard, ja que es van arribar a suprimir fins el 79% dels trajectes previstos. El diumenge 18, el núvol de cendra va arribar al Pirineu, fet pel qual Aena va decidir tancar set aeroports del nord d'Espanya i cancel·lar prop de 2.000 vols, molts d'ells a Catalunya. Entre els afectats hi havia els jugadors del Futbol Club Barcelona, que van haver de recórrer a l'autobús per desplaçar-se a Milà i jugar el partit d'anada de semifinals de la Champions League. El director de l'aeroport del Prat, Fernando Echegaray, va informar que s'havien anul·lat fins a 700 vols amb unes 50.000 persones afectades, tot i que Barcelona s'estava convertint en la "plataforma d'entrada a Europa" de molts viatgers que aterraven al Prat per prosseguir després el seu trajecte cap al nord amb mitjans terrestres.

Les primeres valoracions sobre l'impacte econòmic del núvol volcànic apuntaven que les conseqüències de l'erupció serien "més grans que les de l'11 de setembre del 2001", i que les aerolínies perdrien uns 150 milions diaris, segons el comissari europeu de Transports, Siim Kallas. Kallas també va expressar la intenció del Govern comunitari de crear un grup de treball per avaluar la situació i els efectes del caos aeri. Paral·lelament, l'Oficina Meteorològica Sueca anunciava que el volcà Eyjafjällajokull expulsava cada cop menys cendra i començava a treure lava.

A Catalunya, el dilluns 19 d'abril encara romanien tancats (ho van estar fins a mitja tarda) els quatre principals aeroports del país. Per la seva part, l'agència Eurocontrol, que fins aleshores havia estat força criticada per haver sobredimensionat el risc del núvol volcànic, va decidir el 20 d’abril flexibilitzar les restriccions i traslladar a pilots, aeroports i autoritats estatals la decisió d'operar en les àrees afectades per la cendra, tot i que va mantenir la prohibició de volar a Dinamarca, el sud de Suècia i l'oest d'Irlanda. Així, l'espai aeri d'una tercera part d'Europa es va reobrir aquell dia, i només la meitat dels vols previstos es van quedar a terra. En els aeroports catalans van continuar les restriccions per als trajectes amb direcció al centre i al nord d'Europa però, cap a mitjans de setmana, el 95% dels vols del Prat ja operaven amb normalitat.

El president del Gremi d'Hotelers de Barcelona, Jordi Clos, va quantificar en un 20% la davallada en l'ocupació dels establiments de la ciutat durant la setmana de la crisi aèria, i també va destacar l'impacte negatiu en el comerç, en el sector del taxi i en altres àrees vinculades directament al turisme. Per la seva banda, el president de l'Aliança per a l'Excel·lència Turística (Exceltur), José Luis Zoreda, va xifrar les pèrdues del sector turístic estatal en 252 milions, i el director general de l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA), Giovanni Bisignani, va destacar que les aerolínies havien deixat d'ingressar fins a 1.300 milions. En l'extrem contrari se situava la companyia Hertz, que va veure incrementada la seva demanda de cotxes de lloguer per viatjar de l'Estat espanyol a l'estranger en un 3.500%.

La situació d'estabilitat als aeroports es va mantenir fins al 4 de maig, quan un altre núvol de cendra del volcà Eyjafjällajokull va tornar a col·lapsar l'espai aeri. En aquesta ocasió, els aeroports catalans en van resultar especialment afectats. En aquest sentit, el 8 de maig, Eurocontrol va publicar un informe en el qual afirmava que una llengua de cendra volcànica cobria el terç nord de l'Estat espanyol, i que aquesta afectava gairebé tot Catalunya. L'aeroport de Girona va romandre tancat des del migdia, amb més de 4.000 viatgers afectats, mentre que a Barcelona es van cancel·lar 226 operacions i a Reus 24. Els aeroports de Sabadell i Lleida també van haver de tancar, igual que setze més a la resta de l'Estat. Portaveus de les companyies Spanair i Vueling van comparèixer davant els mitjans per manifestar el seu compromís de reembossar l'import de tots els bitllets dels vols cancel·lats.

Aquesta segona fase del caos aeri es va allargar fins el 12 de maig, dia en què els aeroports espanyols van tornar a operar amb normalitat. Finalment, el 24 de maig els meteoròlegs britànics van comunicar que l'expulsió de cendra havia finalitzat i que el volcà islandès havia entrat en una fase de calma, tot i que es continuaria vigilant la seva activitat.