Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Maria Àngels Feliu va demostrar una gran enteresa davant el tribunal

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Justícia, judicis i sentències (1209)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Personatges Personatges
Antonio Girado (1)
Carles Monguilod (3)
Joan Casals (8)
José Luís Paz García (7)
Juan Manuel Pérez (1)
Maria Àngels Feliu (22)
Montserrat Teixidor Marqués (7)
Pilar Castillo (3)
Ramon Ullastre (10)
Sebastià Comas Barey (10)
Entitats Entitats
Audiència de Girona (10)
Jutjat núm. 1 d'Olot (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Olot (29)
84 lectures d'aquest article
53 impressions d'aquest article
Comença el judici
Cas Feliu
A principis de gener del 2002, nou anys després del segrest i a més de dos anys de la confessió de la majoria dels protagonistes del segrest de la farmacèutica d´Olot, Maria Àngels Feliu, la titular del jutjat d´instrucció número 1 d´Olot, Pilar Castillo, va dictar el processament de vuit dels implicats en el cas: l´expolicia municipal d´Olot, Antonio Girado; el vigilant de Sant Pere de Torelló, Ramon Ullastre; la seva dona, Montserrat Teixidor; el guardià confés de la farmacèutica, el cambrer Sebastià Comas, Iñaki ; el veí de Camprodon, José Luis Paz, Pato; l´exfutbolista i entrenador del Vic, Juan Manuel Pérez; i els detectius Joan Casals i Xavier Bassa, que el 1993 van ser empresonats per l´inexistent delicte de l´assassinat de Feliu. La jutge Castillo va processar els implicats segons els articles 480 i 481 del Codi Penal antic, que preveia penes d´entre 10 i 14 anys i set mesos de presó.

El segrest de Maria Àngels Feliu va tenir lloc la nit del 20 de novembre del 1992 i va durar fins al 27 de març del 1994, un total de 492 dies. A conseqüència del segrest Maria Àngels Feliu va quedar amb una cicatriu a la base del nas, atròfies musculars diverses, artromiàlgies, problemes dermatològics, trastorns psicohormonals i nutricionals i síndrome d´estrès postraumàtic, amb insomni, por, angoixa i sensació de ser observada constantment. Per tant, l´advocat de l´acusació, Carles Monguilod, va anunciar que la perjudicada demandaria els seus segrestadors per detenció il·legal i lesions greus.
En les conclusions provisionals que el ministeri fiscal va presentar el 9 de setembre del 2002 a l´Audiència de Girona pel cas Feliu es van demanar penes d´entre 20 i 22 anys de presó per als vuit processats.

La pena més gran, 22 anys, era per a l´expolicia local d´Olot, Antoni Guirado, pel fet de ser funcionari en el moment del segrest. L´acusació insistia a atribuir a Xavier Bassa i Joan Casals, els dos primers acusats, els plans del segrest, la primavera i l´estiu del 1991. Per als altres cinc processats també es demanaven 20 anys.

El 27 de novembre del 2002 va tenir lloc a l´Audiència de Girona, sota un gran desplegament dels mitjans de comunicació la primera sessió del judici pel segrest. Els dos imputats Joan Casals i Xavier Bassa, que van ser detinguts el 30 d´octubre del 1993, van refermar-se en la seva innocència, tot i que van admetre que havien parlat en alguna ocasió de fer un segrest, en broma. Antoni Guirado va plantejar la nul·litat del procés seguit contra la seva persona, ja que la primera declaració que havia fet a la policia i la seva posterior detenció van ser fetes sense respectar les garanties legals exigibles.

En la tercera jornada del judici va declarar Sebastià Comas, Iñaki, que va explicar al tribunal tot el que sabia del cas, esplaiant-se en les dures condicions en què la víctima va ser mantinguda durant 492 dies en un cau: com s´alimentava, com feia les seves necessitats i la foscor absoluta que patia, temperada posteriorment per unes espelmes que ell mateix li va proporcionar sense que ho sabessin els altres segrestadors, comandats per Ramon Ullastre, que havia habilitat el cau a la casa de Sant Pere de Torelló que compartia amb la seva dona, Montserrat Teixidor, també acusada.

Finalment, Iñaki va explicar com havia arribat a la conclusió d´alliberar la víctima i en quin moment es va decidir a fer-ho, també sense comunicar res als altres socis de segrest, un cop convençut que no funcionaria el xantatge que havien fet a la família perquè lliurés una important quantitat de diners.

El 4 de desembre del 2002 va arribar la declaració de la víctima, Maria Àngels Feliu, que durant més de dues hores va explicar amb tota mena de detalls els seus 492 dies de captiveri. Amb una gran valentia que va sorprendre tothom, Feliu va voler aclarir que no perdonava “el mal irreparable’ que li havien provocat a ella i a la seva família. Feliu va presentar Iñaki com el seu salvador, però no el va exculpar. D´altra banda, el fiscal, Josep Maria Casadevall, va demanar l´ingrés immediat a la presó, com a mesura cautelar, dels segrestadors confessos, Ramon Ullastre, Sebastià Comas, Iñaki, i Antoni Guirado, sense necessitat d´esperar la conclusió del judici, en entendre que hi podria haver risc de fugida. La petició, però, va ser rebutjada pel tribunal de l´Audiència de Girona.