Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El general Rodríguez Galindo, acusat per Luis Roldan de ser el responsable de la trama verda dels GAL

El jutge Garzón va ser, amb el jutge Gómez de Liaño, el responsable de la instrucció del

Luís Roldán ho va destapar tot

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas GAL (79)
Poder judicial i jutges (405)
Política espanyola (900)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Baltasar Garzón (233)
Enrique Rodríguez Galindo (17)
Felipe Bayo (8)
Felipe González (226)
Francisco Fernández Marugán (3)
Javier Gómez de Liaño (27)
José Barrionuevo (58)
José Antonio Lasa (17)
José Luis Corcuera Cuesta (18)
José María Benegas (11)
José María Aznar (620)
Josu Zabala (15)
Juan Alberto Perote (11)
Julen Elgorriaga (8)
Luis Roldán (47)
Mario Conde (51)
Narcís Serra (73)
Rafael Vera (38)
Ricardo García Damborenea (17)
Segundo Marey (35)
Entitats Entitats
Centre Nacional d´Intel·ligència (38)
Grupos Antiterroristas de Liberación (33)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
85 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Felipe González no és citat a declarar
Cas GAL
En començar el 1996, l'exministre de l'Interior José Barrionuevo era la persona amb més altes responsabilitats a l'Administració que havia resultat incriminada en els diversos sumaris del cas GAL. La gran incògnita que seguia plantejada era si les denúncies contra Felipe González conduirien al processament del llavors encara president del govern socialista.

Després d'un acarament entre l'exsecretari general dels socialistes de Biscaia, Ricardo Garcia Damborenea i José Barrionuevo, el jutge del Tribunal Suprem Eduardo Móner va decretar la llibertat, sota fiança de quinze milions de pessetes, per a l'exministre de l'Interior. Pocs minuts després de ser dictat l'acte, el secretari de finances del PSOE, Francisco Fernández Marugán, va dipositar un aval bancari que permetia fer front a la fiança. El suport del PSOE a Barrionuevo es va demostrar també amb la seva inclusió a les llistes electorals de cara a les eleccions del 3 de març.

La celebració de les eleccions i el posterior període d’impàs creat fins a la investidura de José Maria Aznar van treure protagonisme a les feines dels jutges i van crear un clima polític nou en què semblava que el cas perdria força informativa i quedaria estrictament reduït a l'àmbit judicial. Destacats dirigents del PP van manifestar que les responsabilitats polítiques havien estat depurades a les urnes i que a partir d'aquell moment el cas quedava reduït a la substanciació de les responsabilitats judicials que se'n poguessin derivar.

Quedava, però, pendent el gran interrogant sobre el possible processament de Felipe González. El 25 d'abril, el magistrat del Tribunal Suprem instructor del cas GAL, Eduardo Móner, va considerar no procedent la compareixença del llavors president del govern en funcions, Felipe González, com a inculpat en el segrest de Segundo Marey, assenyalant que no hi havia cap prova de la participació de González en els GAL, i va estendre els mateixos criteris a l'exvicepresident Narcís Serra i al secretari de relacions polítiques del PSOE, José Maria Benegas. Móner va considerar sense fonament les úniques acusacions en ferm existents, que eren les que havia formulat Damborenea. L'acusació privada i les defenses d'alguns inculpats van recórrer contra la decisió, que finalment va ser vista pel ple de la sala segona del Tribunal Suprem el 4 de novembre.

El ple va decidir per sis vots a favor i quatre en contra no citar a declarar Felipe González, Narcís Serra i José Maria Benegas. Els magistrats Roberto Garcia Calvo, Joaquin Delgado García, Luis Roman Puerta i José Antonio Martín Fallin van mantenir la seva posició favorable a la citació i van elaborar un vot particular a la resolució. Quedava d'aquesta manera definitivament tancada la possibilitat que González fos processat per aquest cas, a menys que apareguessin noves proves o més testimonis.

Però paral·lelament s’havien anat obrint noves ramificacions del cas. Al mes de maig, les declaracions fetes per l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldàn sobre el cas Oñaederra davant el jutge Baltasar Garzón, i sobre el cas Lasa i Zabala, davant el jutge Javier Gómez de Liano, van permetre certificar l'existència de l'anomenat GAL verd, organitzat entorn de la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo, a Guipúscoa. Fins llavors, les investigacions judicials havien revelat l'existència del GAL blau, format a l'entorn del Govern Civil de Biscaia i coordinat des del ministeri de l'Interior, i l'anomenat GAL marró, lligat al Cesid, els serveis d'intel·ligència espanyols.

Per les mateixes dates, el policia Àngel López Carrillo va entregar a Garzón documents que implicaven l'exdelegat del govern al País Basc Julen Elgorriaga en l'assassinat de Juan Carlos García Goena, l'última acció dels GAL. A partir de les declaracions dels recentment imputats va ser cridat a l'Audiència Nacional l'exministre de Defensa Juliàn García Vargas. Roldán també hi va implicar l'exsecretari d'Estat per a la Seguretat, Rafael Vera, l'exministre socialista José Luis Corcuera, i l'advocat Jorge Argote. El jutge Gómez de Liaño va decidir imputar Vera i Argote. Amb ells, en aquelles dates ja havien estat processats i imputats en el cas GAL el comissari Miguel Planchuelo, l'exdirector del Cesid Emilio A. Manglano, l'excap de la Unitat Operativa del Cesid, Juan Alberto Perote, l'exgovernador civil de Biscaia Juliàn Sancristóbal, els exministres de l'Interior José Barrionuevo i José Luis Corcuera, l'exdirector general de la Guàrdia Civil Luis Roldàn, l'exsecretari general del PSOE biscaí Ricardo García Damborenea, l'exdirector general de la Guàrdia Civil, José Antonio Sáenz de Santamaría, l'excap de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, i l'excap de l'Estat Major de la Guàrdia Civil, el general Andrés Cassinello.

El 20 de maig Gómez de Liañova empresonar els exguàrdies civils d'Intxaurrondo Enrique Dorado Villalobos i Felipe Bayo Leal (que va intentar suïcidar-se el 4 d'agost a la presó d'Alcala-Meco) com a presumptes autors de l'assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala. L'endemà va ser també empresonat el tinent de la Guàrdia Civil Pedró Gómez Nieto per estar implicat en el mateix cas. El jutge de la sala primera de l'Audiència Nacional va adoptar mesures cautelars contra els agents de la Guàrdia Civil Fernando Hennilla i Luis Sandoval, i el dia 23 d'aquell mes va dictar l'ingrés a la presó del general Enrique Rodríguez Galindo com a responsable del cas Lasa i Zabala, que s'havia perpetrat el 1983. Gómez Nieto, Dorado Villalobos i Bayo Leal també van ser imputats en el sumari Oñaederra, centrat en l'assassinat a Baiona, el 1983, del membre d'ETA José Ramon Oñaederra Kattu. El jutge Baltasar Garzón va imputar també els generals de la Guàrdia Civil Andrés Cassinello i José Antonio Sàenz de Santamaría.

Amb totes aquestes detencions i incriminacions, l'únic element nou produït en els mesos d'estiu va ser la decisió presa el 18 de juliol pel Tribunal Suprem de confirmar el processament de l'exministre de l'Interior del govern socialista José Barrionuevo i de l'exsecretari per a la Seguretat, Rafael Vera, pel cas Marey.

El divendres 2 d'agost va sortir de la presó, en llibertat provisional sense fiança, el general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo. Aquell mateix dia el consell de ministres va decidir no desclassificar els papers secrets del Cesid reclamats pels jutges que investigaven la guerra bruta contra ETA. Contravenint totes les declaracions fetes abans d'arribar al poder, el Partit Popular va anunciar que només entregaria els famosos documents si així li ho exigia una resolució judicial. El contingut d'aquests papers era ja pràcticament conegut perquè diferents mitjans de comunicació n'havien publicat parts substancials.

El 16 de desembre, un cop el Suprem havia ja decidit no citar a declarar Felipe González, el diari El Mundà va començar la publicació, en forma de sèrie, dels documents del Cesid que els jutges Garzón, Gómez de Liaño i Justo Rodríguez havien demanat sense èxit que fossin desclassificats pel govern. L'endemà, el diari El País li va aixafar l'exclusiva publicant la col·lecció completa dels documents, que havien estat esmentats per primer cop el 1995 a instàncies de l'exbanquer Mario Conde i el seu advocat Jesús Santaella i que haurien estat presumptament robats per l'exoficial del Cesid Juan Alberto Perote.

La publicació per la premsa d'uns documents considerats secret d'Estat va encetar la polèmica sobre l'autoria de la filtració. I va desencadenar una nova guerra entre els jutges de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón i Javier Gómez de Liano i el ministeri de Defensa, a qui els jutges atribuïen les filtracions.

Aquesta polèmica va venir a enterbolir encara més el panorama de l'Audiència Nacional, que es trobava en una situació ja molt complicada des del 2 de desembre, quan Gómez de Liaño va decidir citar a declarar com a testimoni del cas Lasa i Zabala el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, José Leopoldo Aranda. Les causes de la citació no es van acabar d’aclarir, encara que la premsa insistia que hi havia motivacions personals i sentimentals pel mig. L'any va acabar enmig d'una greu crisi dels jutjats encarregats d'instruir els sumaris probablement més importants que l'Audiència Nacional havia hagut de tramitar en els seus vint anys de vida.