Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Juan Maeso, responsable del contagi d'hepatitis C a València

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Justícia, judicis i sentències (1209)
Malalties, epidèmies, virus i infeccions (167)
Personatges Personatges
Eduardo Zaplana (164)
Joaquín Farnós (1)
Juan Maeso (4)
Entitats Entitats
Casa de la Salud (València) (1)
Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana (2)
Hospital La Fe (6)
Iberdrola (29)
Telefónica (115)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
València (Comunitat Valenciana) (280)
29 lectures d'aquest article
64 impressions d'aquest article
Contagi massiu d'hepatitis a València
'Cas Maeso'
El País Valencià va patir al llarg del 1998 una forta alarma social com a conseqüència del contagi d’hepatitis C a nombrosos pacients de dos hospitals de València. La Conselleria de Sanitat de la Generalitat va concloure que la causa directa de l’epidèmia havia estat l’anestesista Juan Maeso, de 56 anys, addicte als opiacis i infectat d’aquest virus. Tot i que no es va concretar la forma del contagi, la hipòtesi més probable és que el metge fes servir la mateixa xeringa amb la que s’injectava la droga per anestesiar els seus pacients. El mes d’octubre la conselleria de Sanitat va emetre un informe segons el qual s’atribuïa a Maeso la “paternitat” del contagi -segons ho determinava l’ADN viral- en 171 dels 690 casos d’hepatitis C detectats a l’hospital públic La Fe i el privat Casa de la Salud. La major part s’havien produït entre els anys 1994 i 1998, tot que n’hi havia casos aïllats des del 1989. Per determinar l’abast del contagi, es van haver de fer gairebé 3.000 anàlisis a persones que durant aquest període havien estat ateses pel metge.

Pel que fa a la resta de casos detectats, l’estudi va determinar que formaven part de l’estadística d’entre l’1% i el 2% d’infectats que hi havia a la població espanyola, sense que, en moltes ocasions, es pogués determinar l’origen del contagi. El virus de l’hepatitis C, descobert el 1989, era considerat el més lesiu dels que atacaquen el fetge, i el contagi es produeix per la sang, mitjançant transfusió o intercanvi de xeringues. L’hepatitis C no admetia cap mena de vacuna i el risc de desenvolupar la malaltia era molt aleatori, tot i que els estudis indicaven que en un 20% dels casos acabaven en cirrosi hepàtica i una proporció similar degenerava en càncer de fetge. L’únic tractament conegut era un medicament anomenat interferon, que es mostrava molt efectiu en l’inici del contagi.

L’estudi epidemiològic encarregat per la Sanitat valenciana es va iniciar el 20 de març, just quan esclatava l’escàndol pel brot, arran de les denúncies presentades per les empreses Iberdrola i Telefónica, alarmades per l’elevat índex de treballadors que eren portadors del virus d’hepatitis C. De seguida es va veure que la major part dels infectats havien passat pel quiròfan d’algun dels dos hospitals on el metge participava com anestesista en les intervencions quirúrgiques. En un principi es parlava de 217 casos, el 64% dels quals havien passat per les mans de l’anestesista Juan Maeso.

Sanitat va obrir expedient a una dotzena dels metges que havien treballat amb anestesista, acusant-los de “tapar” l’existència del brot i d’encobrir la drogoaddicció del seu company. La major part dels facultatius, però, va sortir en defensa de anestesista, considerat com un del professionals amb més prestigi de València. Mentrestant, el mes de juny Maeso va negar davant el jutge que portava el cas que patís cap mena de toxicomania i va decidir continuar treballant, tot i estar infectat, perquè segons ell tots els metges “fan el mateix”.

Els problemes de Maeso amb les drogues formaven part de la rumorologia dels dos centres hospitalaris on hi prestava servei de manera simultània, i un informe de la Policia, fet públic al mes d’agost, posava en evidència la seva addicció a la dolantina, un opiaci d’ús analgèsic. L’informe també recollia diversos incidents produïts al quiròfan, com ara que els pacients es despertessin abans d’hora o el molt de temps que passava molta estona tancat als serveis, on suposadament s’injectava la substància estupefaent. Una infermera va declarar haver-li retret en més d’una ocasió el fet que demanés dosis més elevades de les necessàries per anestesiar un sol pacient.

El contagi massiu va propiciar també una forta polèmica política, després que l’oposició al PP acusés al conseller valencià de Sanitat, Joaquim Farnós, d’haver amagat l’assumpte, tot i tenir coneixement del cas unes setmanes abans que es presentessin les primeres denúncies. Els partits van reclamar al president Eduardo Zaplana que destituís al conseller. Aquest, finalment, va acabar descarregant totes les culpes en els metges companys de feina de Maeso, per no denunciar el brot. En acabar l’any, el cas, però, seguia sent investigat pel jutjat número 5 de València.