Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Alguns carrers de Barcelona es van omplir de gent per veure passar el seguici nupcial

La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin es van convenir en marit i muller a Barcelona el 4 d'octubre

La infanta Cristina va entrar a la catedral de Barcelona acompanyada pel seu pare, el rei Joan Carles

La reina Sofia acompanyada pel príncep Felip, l'únic dels seus fills que quedava solter

La vigília de la boda, Barcelona va homenatjar els nuvis amb un piromusical

Articles dependents
Cristina de Borbó
Iñaki Urdangarin
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Noblesa, reialesa (185)
Personatges Personatges
Alfons de Borbó (2)
Ana Botella (9)
Antònia Macià (5)
Apel·les Fenosa (2)
Camilo José Cela Trulock (12)
Carl Gustaf Folke Hubertus (5)
Carlos Amigo Vallejo (3)
Carmen Romero (3)
Charles François Gounod (1)
Claire Liebaert (2)
Constantí II de Grècia (5)
Cristina de Borbó i Grècia (45)
David Mohato Bereng Seeiso (1)
Edward Windsor (5)
Elena de Borbó i Grècia (28)
Emilio Ybarra (16)
Emilio Botín (31)
Farah Pahlavi (1)
Felip de Borbó i Grècia (63)
Felipe González (226)
Frederica de Grècia (2)
Iñaki Urdangarin (35)
Jaume Foix (1)
Joan Clos (169)
Joan Carles de Borbó (205)
Jordi Pujol i Soley (858)
José María Aznar (620)
José María Puig Doria (1)
Josep Lluís Núñez (63)
Juan Antonio Samaranch (54)
Lala Hasna (2)
Lorenzo Caprile (1)
María de Navarra (1)
Maria de la Mercè de Borbó i Orleans (4)
María Teresa Salisachs Rowe (3)
Marta Ferrusola (9)
Montserrat Caballé (16)
Noor de Jordània (5)
Pasqual Maragall (676)
Petro Valverde (2)
Pilar Miró (5)
Rainier Grimaldi (11)
Reza Ciro Pahlavi (1)
Ricard Maria Carles (58)
Silvia Renate Sommmerlath (2)
Sofia de Grècia (70)
Sonia Haraldsen (1)
Victòria Eugènia de Battenberg (2)
Wolfgang Amadeus Mozart (5)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Banc Santander Central Hispano (46)
Banco Bilbao Vizcaya (20)
Comitè Olímpic Internacional (70)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Futbol Club Barcelona (971)
Hotel Juan Carlos I de Barcelona (1)
Orfeó Català (11)
Orfeón Donostiarra (1)
Palau de la Zarzuela (Madrid) (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
235 lectures d'aquest article
319 impressions d'aquest article
La boda de l'any: Cristina i Iñaki
Casament reial
El 4 d'octubre de 1997, Barcelona va ser l'escenari de la boda entre la filla petita dels reis d'Espanya, Cristina de Borbó, i l'esportista basc, Iñaki Urdangarin, jugador del Futbol Club Barcelona de handbol.

El compromís oficial entre Cristina i Iñaki s’havia fet públic el 3 de maig de 1997, quan Iñaki Urdangarin va anar, acompanyat dels seus pares, al Palau de la Zarzuela a demanar la mà de la núvia i aquell mateix dia, la infanta Cristina va confirmar que Barcelona seria la ciutat que acolliria el seu casament cap a la tardor. Quinze dies més tard, la Casa Real va especificar la catedral de la ciutat com l’escenari ideal per a l’esdeveniment.

El casament va ser la cita ciutadana més significada del 1997, en una cerimònia, coberta informativament per més de 3.000 periodistes, que van veure per televisió mil milions de persones a tot el món, en la que va ser la realització pòstuma de Pilar Miró, que va morir d’un infart quinze dies després.

Al casament de la infanta van assistir-hi reis, reines, aristòcrates, polítics, milionaris i va comptar amb el suport d’una part significada de la societat catalana. L’elecció de la infanta, però, no va ser casual. Feia cinc anys que Cristina de Borbó vivia i treballava a Catalunya i tenia previst de continuar-hi residint un cop casada.

Els dies anteriors a la boda van ser d’una intensitat informativa inusitada i van col·locar la ciutat comtal en el primer pla de totes les informacions difoses pels mitjans de comunicació. El 22 de setembre, l’Ajuntament de Barcelona va lliurar a la infanta Cristina la medalla d’Or de la Ciutat, en un acte oficial en el la infanta va dir en català unes paraules d’agraïment.

El 2 d’octubre, els jardins de l'hotel Juan Carlos I de Barcelona van ser l'espai escollit per la parella per fer el seu comiat de solters, al que van assistir-hi més de 300 convidats, entres els que hi havia el príncep Felip de Borbó. El 3 d’octubre, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva dona, Marta Ferrusola, van oferir un dinar oficial a la parella al palau Sant Jordi i van regalar a la núvia un collar d'or i diamants, fet pel joier Puig Doria, i una edició facsímil del Llibre de les Hores de Maria de Navarra, una joia del gòtic català. Aquell mateix dia la infanta Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin van oferir una recepció oficial al palauet Albéniz de Barcelona, on van rebre de mans de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, una estàtua de bronze de 42 centímetres, feta per l'escultor Apel·les Fenosa.

Aquests van ser només alguns dels regals que van rebre els nuvis, a qui els van arribar presents de tots els racons de l’estat. La Casa Reial els va regalar una coberts i uns canelobres de plata, a més del títol de Ducs de Palma de Mallorca, un títol, però, no hereditari. El Congrés dels Diputats, el Senat, les presidències de totes les comunitats autònomes i altres institucions de l’estat no es van estar d’oferir joies, tapissos, pintures, arcons i antiguitats, en una ofrena de reconeixement i simpatia als nuvis.

La nit de la vigília, la família reial va fer un sopar de celebració al palauet Albéniz i, en acabar, la parella va desplaçar-se fins a les fonts de Montjuïc per presidir un festival pirotècnic, on van cremar més de 2 tones de material, al compàs de més de 50 cançons de temàtica amorosa, especialment escollides per a l'ocasió. 300.000 persones van acompanyar els nuvis, mentre encenien 275.000 bengales al so de la música.

Amb aquests fastuosos prolegòmens, el 4 d’octubre, Barcelona era una festa. Tots els carrers guarnits, milers i milers de banderoles amb l'escut de Barcelona amb la paraula Felicitats, escrita en català, espanyol i basc. Dues centes mil persones al carrer desitjosos de saludar als nuvis al seu pas per tota la ciutat, primer camí de la catedral, i en acabar la cerimònia, camí del palau de Pedralbes, on va tenir lloc el convit de noces.

El punt màxim d'atenció, però, era la plaça de la catedral de Barcelona i rodalies. A quarts d'onze van començar a arribar els 1.500 convidats, que anaven accedint a l'església des dels autocars en que havien estat traslladats des de l'hotel on s'allotjaven. De la reialesa hi havien els principals representants de les monarquies mundials: Carles XVI Gustau i Sílvia de Suècia, els reis Harald V i Sònia de Noruega, el príncep Rainier de Mònaco, la reina Noor de Jordània, el rei Constantí II de Grècia, el rei Letsie III de Lesotho; els xeics de Kuwait i Bahrein i el príncep hereu de Brunei; els prínceps sobirans de Liechtenstein, el príncep hereu de Luxemburg, el príncep hereu de Dinamarca, el príncep hereu de Bèlgica, el príncep Eduard d’Anglaterra, la princesa Lalla Meriem del Marroc, l’emperadriu Farah Diba i el seu primogènit, Reza Ciro, entre molts d’altres representants de cases reials no regnants des de varies generacions enrera.

Entre els polítics s’hi comptaven el president del govern espanyol, José María Aznar, i la seva dona, Ana Botella, tots els ministres; el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva dona, Marta Ferrusola, a més de tots els consellers; els presidents de totes les comunitats autònomes, l’exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, com a president del Consell de Regions d'Europa, l’expresident del govern espanyol, Felipe González, i la seva dona, Carmen Romero, a més els líders de totes les formacions polítiques democràtiques, a excepció dels representants del Partit de la Independència i Esquerra Republicana de Catalunya, que van preferir posar de manifest la seva posició contrària a l’esdeveniment, pel que d'espanyol i monàrquic representava.

El món civil va ser representat pels presidents dels bancs, directors de diari, si bé amb alguna excepció, actors i artistes, empresaris i potentats, com Juan Antonio Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional i de La Caixa, amb la seva dona, Bibis Salisachs; el president del Barça, Josep Lluís Núñez, i la seva dona Maria Lluïsa Navarro; el president del Banc Bilbao Biscaia, Emilio Ybarra, i la seva muller; el president del Grup Santander, Emilio Botín i senyora; el premi Nobel, Camilo José Cela amb la seva jove muller, la cantant Montserrat Caballé i el seu marit, Antònia Macià, vídua de Josep Tarradellas, i així fins un llarg etcètera.

L’elegància i el bon gust van presidir la indumentària dels convidats que per la cita barcelonina van escollir els jaqués, en el cas dels senyors, i els barrets i les pameles en el cas de les senyores, abandonant les clàssiques mantellines espanyoles, que havien estat el leiv motiv del casament de la germana gran de Cristina, la infanta Helena de Borbó, a Sevilla dos anys enrera. Entre els especialistes en moda, les indumentàries més lloades van ser la de la mare del nuvi, Claire Liebaert, la de la infanta Helena, la de Farah Diba i la de la Reina Sofia.

L’arribada del nuvi, poc abans de les 11 del matí, va ser una de les més aplaudides per la gernació que es concentrava a la plaça de la catedral de Barcelona. A les 11 en punt, dalt d'un dels tres Rolls Royce que tenia la Casa Reial, va arribar la núvia acompanyada de son pare, el rei Joan Carles. El vestit de núvia de Cristina de Borbó era senzill, però molt vistós i havia estat dissenyat pel modisto Lorenzo Caprile, seguint les indicacions de la princesa. Cristina, a més, anava guarnida amb unes arracades, que la seva mare li havia deixat i que, alhora, la reina Sofia havia heretat de la comtessa de Barcelona, Maria de les Mercès de Borbó i Orleans, a qui els hi havia legat la reina Victòria Eugènia de Battenberg, que els havia lluït el dia que es va casar amb Alfons XII, el 31 de maig de 1906 a l'església de Los Jerónimos de Madrid.

Cristina no portava el clàssic vel de tul. Va preferir portar una mantellina d'encaix de color blanc cru amb decoració de punt d'agulla anglès, que era el mateix que havia dut la reina Frederica de Grècia quan es va casar amb Pau de Grècia el 1938, tot coronat amb una diadema russa del segle XIX, propietat de la reina Sofia en or i plata amb diamants de talla brillant, perfilada amb motius florals i vegetals.

Lògicament, les comparacions amb la seva germana van ser inevitables. Helena de Borbó s'havia casat a la catedral de Sevilla el 18 de març de 1995, en una cerimònia oficiada per l'arquebisbe de Sevilla, monsenyor Carles Amigo Vallejo, i amb un vestit dissenyat pel modisto Petro Valverde. Amb el que van coincidir les dues infantes va ser en el repertori musical seleccionat per a la cerimònia: La Missa de la Coronació de Wolfgang Amadeus Mozart, l’Ave Merum i l’Alel.luia d’El Messies de Georg Friedrich Haendel i l’Ave Maria de Charles François Gounod, si bé van haver-hi les lògiques diferències de peces i intèrprets. A Barcelona, el 4 d’octubre, aquestes peces van ser interpretades per l’Orfeón Donostiarra, que va dedicar un Aita Gurea al nuvi, i l’Orfeó Català, que va interpretar El cant dels ocells, acompanyats per l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya.

La cerimònia, pròpiament dita, feta en castellà, va ser oficiada per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Ricard Maria Carles, i va tenir com a principal peculiaritat el gest de la infanta Cristina de Borbó mirant cap a son pare, el rei Joan Carles, com demanant-li permís per a dir el sí que la va convertir en la muller d’Iñaki Undargarin.

Durant la cerimònia també va haver-hi el lliurament de les arres que quatre dies abans la infanta Cristina havia entregat a Iñaki Undargarin al palau de la Zarzuela de Madrid, seguint la tradició espanyola. Les arres era tretze monedes de cent pessetes d'or de nova circulació, on figurava a la cara el bust del rei i a la creu, la façana del Teatre Real de Madrid.

La sortida dels nuvis de l’església, junts, com a marit i muller, va ser un dels moments més emocionants de la jornada; sobre tot quan es van fer el primer petó en públic, a requeriment de tota la gent congregada a la plaça de la Catedral, tot just quan iniciaven el seu passeig per la ciutat a dalt d’un Rolls Royce Phantom IV descapotable, una relíquia de la que només en queden 16 exemplars al món. El recorregut urbà es va aturar a l’alçada de la Plaça de la Mercè per a que la núvia anés a oferir el seu ram a la patrona de Barcelona.

A l’església de la Mercè l’arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, va donar la benvinguda als nuvis, aquest cop en català, mentre l’església era plena de les principals autoritats ciutadanes i a fora una gernació els saludava a crit pelat. El final del recorregut va ser al Palau de Pedralbes, construït com a residència reial entre 1916 i 1929 i que havia inaugurat el rei Alfons XIII, on 300 cambres i desenes de cuiners esperaven els 1.500 convidats a l’àpat del casament, precedit d’uns aperitius variats, regats amb un txacolí de Getaria.

Quan van arribar al Palau de Pedralbes, els nuvis van rebre l’homenatge d’un dansaire euskaldun que va ballar, en exclusiva per a ells dos, un aurresku, el típic ball de felicitació i homenatge del País Basc, als compassos d’un tamborí i un txistu.

El menú principal va consistir d’una quinoa (un cereal típic de Bolívia) reial amb verdures i un llom de llobarro al vapor amb sufflé de llagostins, seguit d’unes postres de xocolata amarga. També van haver-hi diversos menús alternatius per a la gent que era vegetariana o macrobiòtica. Tothom, però, va menjar del pastís de nuvis de cinc pisos, fet pel pastisser barceloní Jaume Foix. Després de l’àpat, Cristina i Iñaki van iniciar el seu viatge de nuvis, un viatge molt curt, ja que tots dos tenien compromisos professionals que complir a partir del dia 18, el destí del qual va ser un dels secrets més ben guardats de l’esdeveniment i que no es va desvetllar fins que van tornar: Jordània, convidats per la reina Noor i les illes paradisíaques de Bora Bora.

L’endemà del casament, tot i les felicitacions i l’èxit de la jornada, un altre tema va saltar a la palestra de l’actualitat de la casa reial: ¿Quan es casarà el príncep Felip, que el gener de 1998, havia de fer el seu trenta aniversari? En tot cas, el príncep ja havia dit la seva d’una manera particular el dia de la petició de mà de la infanta Cristina per Iñaki. A les preguntes d’una periodista al respecte, va contestar amb un lacònic “No sento res del que em diu”.