Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Fernando Lázaro Carreter

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Filologia i llengües (53)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Fernando Lázaro Carreter (8)
Entitats Entitats
El País (48)
Real Academia de la Lengua Española (37)
24 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Fernando Lázaro Carreter (1923-2004)
Català
El filòleg i acadèmic aragonès Fernando Lázaro Carreter, gran defensor d’un castellà modern i culte, va morir el 4 de març als 80 anys, a la clínica de La Concepción de Madrid, a causa d’una sèrie de trastorns pulmonars.

Nascut a Saragossa el març del 1923, Lázaro Carreter es va llicenciar en filologia hispànica i va ser deixeble de Dámaso Alonso. Va guanyar la càtedra de gramàtica general i crítica literària de la Universitat de Salamanca el 1949 i la va exercir fins al 1970, any en què es va traslladar a l’Autònoma de Madrid. Casat i pare de tres fills, Lázaro Carreter també va ser degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de Salamanca, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i professor associat a la Sorbona.

Va exercir la seva particular batalla a favor del bon ús de la llengua castellana i contra el seu empobriment des dels seus articles i llibres, però també des de la butaca R de la Real Academia de la Lengua (RAE), de la qual va ser director durant set anys, del 1991 al 1998.

Durant aquest període, la Real Academia va experimentar una modernització importantíssima: es van informatitzar els fons documentals i els 14 milions de fitxes elaborades al llarg de tres segles, es va remodelar l’edifici i es va dotar la institució de recursos econòmics.

Molt reclamat com a conferenciant en universitats estrangeres, Lázaro Carreter és autor de diversos llibres, tant de llengua com de literatura, entre els quals destaquen Las ideas lingüísticas de España, Diccionario de términos filológicos, Vida y obra de Menéndez Pelayo, Lope de Vega. Introducción a su vida y su obra i Lengua española. Historia, teoría y práctica. També va escriure diversos llibres de batxillerat, en els quals d’una manera molt efectiva apropava la gramàtica castellana als estudiants.

Resultat del seu treball com a articulista en diversos diaris de l’Estat des del 1975, va publicar El dardo en la palabra (1997), que va esdevenir un best seller, amb més de 300.000 exemplars venuts. El llibre recull 241 articles de premsa sobre els vicis, incorreccions, lapsus i pífies, tant parlats com escrits, dels mitjans de comunicació. L’any 2003 va publicar-ne una segona part, El nuevo dardo en la palabra, que recull els articles publicats durant quatre anys a El País.

Lázaro Carreter no dubtava gens a l’hora de defensar la tolerància i la convivència lingüística a l’Estat espanyol i estava convençut que “utilitzar qualsevol llengua en contra d’una altra és un crim contra els parlants de totes dues llengües”.

Tampoc dubtava a afirmar la unitat de la llengua catalana. El 1975 va ser un dels signants d’un escrit d’una vintena d’acadèmics en contra de “desmembrar el País Valencià de la comunitat idiomàtica i cultural catalana”.

En un discurs pronunciat al monestir de San Millán de la Cogolla el 1992, Lázaro Carreter va demanar als polítics espanyols que deixessin d’utilitzar el fet lingüístic com a “agent pertorbador”. Aquest discurs va ser determinant perquè el 1994 la Generalitat de Catalunya li concedís el primer premi Blanquerna, per la seva contribució a la convivència entre les llengües i les cultures d’Espanya.

El filòleg també va contribuir a difondre els clàssics tant de la literatura castellana com de la catalana, sobre la qual va escriure amb encert i afecte. També n’era un bon coneixedor.

Arran de la seva mort, nombroses personalitats del món de la llengua van destacar la seva dignificació literària de la llengua, la seva excepcional divulgació, la seva modernitat i el seu gran sentit de l’humor i ironia.