Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La poca presència del català a la gran pantalla va ser motiu per la mobilització dels col·lectius més sensibles a la llengua

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cinema (199)
Cultura catalana (416)
Educació: ensenyament primari i secundari (417)
Internet (135)
Llengua catalana (1362)
Països Catalans (217)
Poder executiu i governs (1139)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Fernando Latteri (2)
Javier Etxebeste (2)
Joan Maria Pujals (42)
Josep Laporte (13)
Manuel Castellet (12)
Manuel Tarancón (6)
Pilar del Castillo (31)
Entitats Entitats
Acadèmia Valenciana de la Llengua (52)
Administració Oberta de Catalunya (3)
Associació d`Escriptors en Llengua Catalana (50)
Biblioteca Nacional espanyola (12)
Centre d´Estudis Siculo-Catalans (2)
Chunta Aragonesista (28)
Confederació Valenciana de Pares i Mares d´Alumnes Gonçal Anaya (2)
Consell Social de la Llengua Catalana a les Balears (4)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Diari de Balears (7)
Federació d´Escola Valenciana (18)
Google (14)
Govern de les Illes Balears (128)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Institut Ramon Llull (113)
Izquierda Unida (222)
Microsoft (54)
Network Development and MARC Standards Office (3)
Obra Cultural Balear (120)
Parlament de Catalunya (723)
Partit Aragonès (24)
Partit Popular d'Aragó (9)
Partit Socialista d´Aragó (13)
Plataforma per la Llengua (60)
Softcatalà (12)
Som Ràdio (9)
TV3 (363)
Universitat de Catània (1)
Vilaweb (12)
Yahoo (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
41 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Una qüestió sempre pendent
Català
El 2002 la situació del català al conjunt de territoris on es parlava continuava sent prou delicada. Al Principat, tot i la normalització instaurada amb el retorn de la democràcia vint anys enrere, el desús estava esdevenint gradualment la tònica dominant, sobretot a l´àrea metropolitana de Barcelona, malgrat la seva presència única a l´escola i als mitjans de comunicació públics. També es trobava a faltar presència del català en sectors determinats com el de l´administració de Justícia, on només un 14% dels documents emprats o locucions eren en català, o en els de l´etiquetatge i retolació, que depenien més directament de la voluntat, en general poc consistent, per part de les empreses i comerços a etiquetar o retolar en català. Canviant el signe de la tendència, el departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va aportar durant l´any la notícia que un total d´11.717 sentències havien estat dictades el 2001 en llengua catalana en els 82 jutjats que participaven en el pla pilot de català a les oficines judicials, impulsat l´octubre del 2000. Es va saber també que el 1999 només hi havia 8 jutges que emetessin sentències en català i dos anys després aquest nombre havia augmentat fins a 66.

Les males notícies van arribar també d´un dels sectors que fins llavors havien mantingut una situació prometedora al país, el sector editorial. El 2002 es va saber que l´any anterior havien disminuït en 690 els títols publicats en català. Amb aquestes dades, el percentatge de l´edició en català baixava al 10,7% del total de llibres publicats a l´Estat espanyol, quan l´any 2000 havia tingut una quota de l´11,9%. Quant al cinema, a l´abril el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer les dades del cinema en català del 2001: hi havia hagut 51 produccions catalanes, 11 més que l´any anterior, repartides entre 32 llargmetratges i 19 curts, que havien estat vistes per un total de 414.208 espectadors (77% més que l´any anterior) amb una recaptació de 1.838.812 euros (un 83% més). Si s´hi afegien els films doblats al català, el percentatge d´espectadors passava al 2,5% (779.783), que representava un increment del 6% respecte al 2000, afavorit pel fet que el 2001 es van doblar 30 cintes mentre que el 2000 només n´havien estat doblades 25. El cinema doblat en català va assolir una nova fita a l´agost amb la pel·lícula En Doraemon i els pirates del mar del sud, amb 63 còpies distribuïdes per cinemes de Catalunya i les Balears. Al novembre també es van distribuir còpies de la nova edició de Harry Potter, si bé va ser criticat l´escàs nombre d´exemplars (10).

Entre els avenços registrats, sobretot en el camp de les noves tecnologies, va destacar el 28 de febrer del 2002 la presentació per part del conseller delegat de Yahoo! Iberia, Javier Etxebeste, al Parlament de Catalunya de la versió catalana de Yahoo! (www.ct.yahoo.com), un dels portals d´Internet amb més implantació al món, que s´aplegava al ja existent cercador de més prestigi internacional, www.google.com, des de l´any anterior.

El nou apartat en llengua catalana d´aquest lloc de serveis i accés a la xarxa informàtica mundial comptava també amb el patrocini del registrador de dominis Nominalia i la col·laboració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, CCRTV-Interactiva. En el camp d´Internet també es va saber a l´abril que l´associació Softcatalà, juntament amb Vilaweb i d´altres organitzacions, havien presentat una campanya per reclamar l´ús del programa lliure a l´administració pública, poc després que la Generalitat hagués decidit de treballar amb Microsoft per al projecte de l´Administració Oberta de Catalunya (AOC). El mes de juliol, Microsoft va llançar la versió en català de Windows XP professional i va anunciar la traducció de la propera versió del Microsoft Office, que havia d´enllestir en un any i mig o dos.

El mes d´abril, l´Institut d´Estudis Catalans (IEC), que el 2002 va fer eleccions i va substituir Manuel Castellet per Josep Laporte al front de la institució, va fer pública la demanda d´oficialitat plena del català a la Unió Europea en un manifest en què també denunciava l´actitud del govern espanyol en no promoure el reconeixement d´aquesta oficialitat. L´Institut basava la demanda en la política lingüística de la Unió Europea, fonamentada en el reconeixement plural i igualitari de la diversitat lingüística i en el seu manifest afirmava que el català es parlava a tres Estats membres de la UE, l´espanyol, el francès i l´italià. També recalcava que, d´entre les llengües que tindrien carta d´oficialitat a la UE el 2004, només el polonès i el romanès superaven el català en nombre de parlants.

A les Illes, on encara s´estava discutint la promulgació i aplicació d´una llei de normalització lingüística, la situació era pitjor. No hi havia una escola pública catalana ni tampoc mitjans de comunicació públics en català, tot i comptar amb un sector civil important que, juntament amb l´Obra Cultural Balear, principal impulsora de la reivindicació del català a les Illes, posaven en pràctica la seva defensa de l´ús quotidià de la llengua, particularment al Diari de Balears o Som Ràdio.

Tot i això, el Govern Balear va aprovar el 2002 un pla d´actuació urgent per a la normalització lingüística i es van produir alguns avenços importants com l´aprovació el 12 de febrer del 2002 per part del Parlament de les Illes Balears en unanimitat del conveni entre el Govern Balear i la Generalitat de Catalunya per a la creació de l´Institut Ramon Llull, cosa que va fer també l´endemà el Parlament català per originar un organisme pensat per a la promoció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes, i que tenia previst d´incorporar-hi en un futur el País Valencià, Aragó i Andorra. També el mes de juliol, va néixer el Consell Social de la Llengua Catalana a Balears, aprovat pel consell de govern mesos enrere. El consell estaria integrat per persones i entitats representatives de les Illes Balears amb l´objectiu que pogués participar de forma activa en la planificació de les accions promogudes pel Govern per fer avançar el procés de normalització lingüística. També va sobresortir durant l´any la signatura el 16 de setembre d´un conveni entre el Govern Balear i Televisió de Catalunya (TVC) per fomentar la producció audiovisual a les Illes a través de la televisió pública catalana i intercanviar productes audiovisuals per impulsar la difusió del català.

El 3 d´octubre del 2002 es va inaugurar també a les Illes, en un acte a la catedral de Ciutadella de Menorca, l´Any Francesc de Borja Moll amb l´objectiu de difondre la tasca intel·lectual i la trajectòria de compromís cívic amb la llengua i la cultura catalanes de l´autor menorquí. Les institucions de Balears, juntament amb les universitats de les Illes i entitats culturals, van unir els seus esforços per organitzar un ampli programa d´activitats fins a l´octubre del 2003, data del centenari del naixement de Moll, que preveia la publicació de les seves Obres completes i la creació d´una biblioteca virtual sobre les rondalles mallorquines. També finalitzava la informatització del Diccionari català-valencià-balear (la seva obra emblemàtica) i s´obria una línia d´investigació sobre l´obra de Moll.

Al País Valencià, el govern del PP, que havia participat en el consens que va afavorir la constitució de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua sota el designi de les Normes de Castelló del 1932, va continuar donant mostres de mala fe en la normalització del valencià. Així, el 5 de març del 2002 el govern valencià va aprovar la modificació del decret que eliminava de l´ensenyament obligatori (ESO), a l´assignatura de valencià, llengua i literatura, els autors de la literatura catalana que no eren valencians de naixement, tot i les crítiques de les universitats, els sindicats, el Consell Escolar, les Federacions de Pares d´Alumnes, la Mesa per l´Ensenyament i, fins i tot, l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Quinze dies més tard, els editors valencians van decidir d´incloure autors catalans i balears als llibres de text de l´assignatura de valencià, llengua i literatura de secundària, assumint aquest propòsit a través d´un manifest signat juntament amb la Confederació Valenciana de Pares i Mares d´Alumnes Gonçal Anaya i la Mesa per l´Ensenyament en valencià, formada per sindicats docents i la Federació Escola Valenciana.

A l´abril, la Generalitat Valenciana va posar un altre pal a les rodes del català quan el seu conseller d´Educació i Cultura, Manuel Tarancón, va afirmar que el títol de llicenciat en filologia catalana no era vàlid per acreditar el coneixement del valencià que s´exigia als aspirants per aconseguir una plaça a les oposicions al cos docent de la Generalitat Valenciana. Amb tot, el mes de maig la delegació valenciana de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que el 2002 va complir 25 anys, va elaborar un manual de greuges en què informava de la situació crítica que vivia el català al País Valencià, que es trobava en contínua i progressiva regressió des de l´any 1977. A l´octubre, la Federació d´Escola Valenciana, on s´agrupaven associacions de pares i mares i professors, va denunciar el procés de castellanització a què estava sotmesa l´escola i va reclamar que s´eliminés el programa d´incorporació progressiva del valencià, al qual hi eren acollits el 77% dels escolars, perquè tot i que s´assegurava que un cop acabada la primària els nens dominarien les dues llengües oficials, a la pràctica era “una tapadora perquè no aprenguin gens de valencià’. En finalitzar l´any, el 22 de novembre del 2002, en un acte a l´Aula Magna de la Universitat de València, els màxims representants dels partits polítics d´esquerra i nacionalistes valencians, així com sindicats, associacions cíviques i organismes culturals van subscriure un document anomenat Compromís per la llengua, que recollia un total de cinquanta mesures per aconseguir “sostres de normalització reals i efectius’ per al valencià. Amb aquesta declaració, tots el partits polítics valencians menys el PP es van comprometre a incloure en els seus programes electorals aquestes mesures, que afectaven els àmbits polític, administratiu, social, educatiu i de comunicació.

A la Franja de Ponent, el català era una llengua viva entre els seus 50.000 habitants, però encara no era reconeguda com a llengua oficial per les autoritats d´Aragó i els nens no la podien aprendre encara a l´escola. Tot i això, el 24 de febrer més de 160 alcaldes i regidors de les poblacions de la Franja van firmar a Mequinensa el Manifest pel Pacte per les Llengües d´Aragó amb l´objectiu d´impulsar un nou acord polític que donés pas a un cert grau d´oficialitat del català. En la redacció del manifest hi havien participat representants polítics de tots els partits parlamentaris d´Aragó: PSOE, PAR, PP, IU i Chunta Aragonesista, inspirant-se en el manifest impulsat el 1984 per un grup de regidors i alcaldes dels municipis catalanoparlants d´Aragó. Al juliol, més de 4.000 persones van participar en una acampada a la localitat d´Arenys de Lledó, al Matarranya, per reclamar la cooficialitat del català a l´Aragó. L´acte, organitzat per la Plataforma per la Llengua i el Centre Jaume I de la Franja de Ponent, va voler dignificar la cultura catalana a la zona i denunciar la fragmentació administrativa de la comarca del Matarranya.

Segons l´informe sobre les llengües en perill d´extinció publicat el mes de febrer per la UNESCO, el català no estava inclòs en aquest grup de llengües, a excepció del català de la Catalunya Nord, on juntament amb el bretó, l´alsacià, l´euskera, el flamenc i l´occità figurava entre les llengües maternes en perill de desaparèixer ja que hi havia en aquests territoris un 30% de nens que no l´aprenien. Amb tot, el 9 de novembre del 2002 més de 3.000 persones van participar a Perpinyà en la manifestació de clausura de la sisena edició del Correllengua en un acte d´afirmació cultural, lingüística i nacional. Sota els lemes El català, llengua d´Europa i Esborrem el Tractat dels Pirineus. Ni França, ni Espanya, Països Catalans es va commemorar també la signatura del polèmic acord franco-espanyol el 7 de novembre del 1659, pel qual els territoris catalans del Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i mitja Cerdanya van passar a formar part del territori francès. Aquest esdeveniment va servir també per manifestar-se contra el retalls fixats pel nou govern Raffarin en l´ensenyament públic del català, tot i permetre l´ensenyament particular que menava l´associació La Bressola.

En aquest context territorial del català, va ser molt ben rebuda en mitjans del país la decisió del govern de Sicília del mes de setembre de crear a Siracusa, en una seu pròpia, el Centre d´Estudis Siculocatalans (CESC) amb la participació de l´Institut Ramon Llull. L´acord va ser signat pel conseller sicilià de Béns Culturals, Medi Ambient i Instrucció Pública, Fabio Granata; el director de l´Institut Ramon Llull, Joan Maria Pujals; el director general de Patrimoni de la Generalitat, Marc Mayer, i el rector de la Universitat de Catània, Fernando Latteri. El CESC tindrà, entre d´altres objectius, la capacitat de promoure l´estudi de les relacions històriques entre Sicília i els territoris de parla catalana, l´intercanvi de programes culturals i la creació d´almenys un lectorat de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Catània. A més, potenciarà les relacions d´insularitat amb les Illes Balears.

La pitjor notícia de l´any en l´àmbit institucional del català va venir el 27 de novembre del 2002 de la mà de la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, que va justificar la vulneració de la unitat de la llengua catalana a la Biblioteca Nacional (BN) que catalogava separadament el material lingüístic català per a les entrades cat (català), bal (balear) i val (valencià), segons del territori d´on provinguessin. Aquesta decisió va ser rebutjada immediatament per la direcció de la Network Development and MARC Standards Office de la Biblioteca del Congrés de Washington, la biblioteca americana responsable dels codis internacionals de catalogació, però no va evitar de moment la seva pràctica ni va aturar la decisió del desembre per part del ministeri en què va fer extensiu el criteri al catàleg del fons de les biblioteques anomenades provincials i les del patrimoni bibliogràfic.