Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
El català als Hípers

La campanya documents plurals va tenir el primer fruit a finals d'any amb l'expedició del DNI bilingüe

Warner no va doblar la primera pel·lícula de Harry Potter al català a causa d'un

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Aleix Vidal-Quadras (83)
Alejandro Font de Mora (31)
Alfred Ayza (1)
Antoni Ferrando (4)
Artur Ahuir (1)
Ascensió Figueres (10)
Baltasar Porcel (44)
Barbara Brogilatti (2)
Carles Barrera (7)
Eduardo Zaplana (164)
Edward Adler (2)
Francesc Antich (131)
Jack Lang (8)
Joan Pons (5)
Joan Clos (169)
Joan Igual (6)
Joan Carles de Borbó (205)
Joan Ignasi Pla (43)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josefina Albert (3)
Josep Palomero (3)
Juli Minoves (25)
Karol Józef Wojtyła (186)
Lluís Arola (10)
Marc Forné (93)
Marcelino Iglesias (63)
Pilar del Castillo (31)
Santi Santamaria (10)
Ventura Pons (18)
Woody Allen (15)
Ximo Puig (6)
Entitats Entitats
Acadèmia Valenciana de la Llengua (52)
Acció Cultural del País Valencià (89)
Ajuntament de Sabadell (6)
Altavista (3)
America On Line - Time Warner (10)
Assemblea General de les Nacions Unides (10)
Associació Comte Guifré (1)
Associació d'Editors en llengua catalana (13)
Comissió Europea (242)
Consell General del Poder Judicial (112)
Consell General d’Aran (6)
Consell Social de la Llengua Catalana a les Balears (4)
Convivència Cívica Catalana (10)
Correllengua (15)
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (19)
Diputació d`Aragó - Diputació General d`Aragó (20)
Entesa catalana de progrés (15)
Federació d'Entitats per la Llengua (3)
Federació d´Escola Valenciana (18)
Generalitat de Catalunya (1919)
Generalitat Valenciana (280)
Google (14)
Govern de les Illes Balears (128)
Govern d`Andorra (30)
Gremi d´Editors de Catalunya (18)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (13)
Institut Ramon Llull (113)
La Bressola (24)
Mesa per l'ensenyament en valencià (5)
Plataforma de les llengües Minoritàries d'Aragó (4)
Softcatalà (12)
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (130)
UNESCO (89)
Universitat de les Illes Balears (42)
Universitat Pompeu Fabra (84)
Universitat Rovira i Virgili (45)
Yahoo (10)
130 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Una tasca comuna
Català
El 2001 va ser un any decisiu pel que fa a la col•laboració entre els diferents territoris de parla catalana per defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes. El projecte més emblemàtic, en aquest sentit, va ser l’Institut Ramon Llull, que durant l’any va anar superant els diferents tràmits polítics i administratius necessaris per a la seva constitució formal. El Llull naixia amb la participació de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear, però els seus estatuts preveien que s’hi poguessin incorporar quan ho desitgessin la Generalitat Valenciana i la Diputació General d’Aragó. També hi havia acords perquè Andorra i la Catalunya Nord signessin acords especials de col•laboració amb el nou Institut. Per primer cop des de la Transició, semblava que les institucions havien perdut la por a bastir un organisme que pogués agrupar tots els Països Catalans.

Una primera mostra del que podria fer l’Institut Ramon Llull en la projecció exterior de la cultura catalana va ser la Setmana de la Cultura Catalana a Nova York, organitzada conjuntament pels governs català i balear i que va ser inaugurada el 26 de febrer. La Setmana va comptar amb la col•laboració desinteressada de Woody Allen i la participació, entre d’altres, del cineasta Ventura Pons, l’escriptor Baltasar Porcel, el cuiner Santi Santamaria i el baríton Joan Pons.

Aquest nou esperit de col•laboració es va fer també patent a finals d’any, quan els presidents dels governs de Catalunya, Jordi Pujol, de les Balears, Francesc Antich, i d’Andorra, Marc Forné, van presentar a Barcelona el primer servei en llengua catalana del cercador mundial Yahoo, que els tres governs havien contribuït a desenvolupar i que permetria comptar a partir del febrer del 2002 amb una versió del directori que contenia només webs en llengua catalana i, possiblement, una secció de notícies d’actualitat. En aquest mateix camp, el 20 de març s’havia presentat la versió en català dels cercadors internacionals Google i Altavista, que havia estat possible gràcies a la feina feta per l’associació sense ànim de lucre Softcatalà.

Però aquest esperit de col•laboració no es donava només en l’àmbit institucional sinó que continuava tenint un important ressò popular, com ho va demostrar el Correllengua, que se celebrava des del 1996, i que en l’edició del 2001 va recórrer els Països Catalans de punta a punta en defensa de la unitat de la llengua. Va sortir d’Andorra el mes de setembre i va finalitzar a Perpinyà el mes de novembre amb una manifestació per reivindicar la plena normalització del català i el trencament de les fronteres entre els territoris de parla catalana. A aquesta campanya s’hi van adherir un total de 181 ajuntaments i 14 consells comarcals sota el lema Una terra, una llengua.

Pel que fa a la política lingüística dels diversos territoris, cal destacar que el 13 de març del 2001 la Diputació General d’Aragó, presidida pel socialista catalanoparlant Marcelino Iglesias, va presentar l’avantprojecte de llei de llengües d’Aragó que havia de permetre la cooficialitat del català i l’aragonès un cop ratifiquessin el text els ajuntaments afectats, bàsicament els de l’àrea de la Franja (62 municipis i 70.000 habitants de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), majoritàriament representats a la Plataforma en Defensa de les Llengües Minoritàries d’Aragó, que havia impulsat l’acció.

Al País Valencià, des de l’1 d’abril fins al 16 de juny del 2001 van tenir lloc quinze trobades per la llengua, organitzades per Escola Valenciana i la Federació d’Entitats per la Llengua, per reivindicar que la Generalitat Valenciana exigís el coneixement del català en l’accés a la docència. En aquest sentit, va ser significatiu l’anunci fet el mes de maig d’exigir a partir del juny del 2002 el nivell mitjà de valencià als professors que aspiressin a obtenir una plaça a l’escola pública. També cal destacar el fet que l’Institut d’Estudis Catalans inaugurés el mes de juny una nova seu a Castelló de la Plana, en col•laboració amb la Diputació de Castelló, governada pel Partit Popular.

El 14 de juny, el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana; el secretari general del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla; i els portaveus a les Corts valencianes del Partit Popular, Alejandro Font de Mora, i dels socialistes valencians, Ximo Puig, van aconseguir pactar, finalment, els noms dels 21 membres del l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Malgrat que la llista incloïa un elevat nombre de polítics no-filòlegs, la majoria dels nomenats eren defensors de la unitat de la llengua catalana. El 31 de juliol els membres de l’Acadèmia van elegir per 19 vots a favor i una abstenció Ascensión Figueres com a presidenta de la institució. Figuereshavia estat sotssecretària d’Educació de la Generalitat Valenciana i diputada del PP. La resta de la directiva va quedar formada per Josep Palomero, del PSPV, com a vicepresident; Alfred Ayza, responsable de l’àrea de normalització lingüística de la Generalitat Valenciana, com a secretari, i com a vocals el catedràtic de filologia catalana Antoni Ferrando i el membre de la secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, Artur Ahuir.

Semblava que els temps del conflicte lingüístic quedaven enrere, però va reaparèixer a principis de setembre quan la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana va fer arribar a les editorials valencianes un document amb els continguts que haurien d’incloure els llibres de llengua i literatura valenciana de l’educació secundària obligatòria (ESO). En aquest document hi figuraven només autors nascuts al País Valencià. Així, per exemple, Carles Riba i Salvador Espriu eren eliminats del programa i substituïts per Carles Salvador, Maria Beneyto i Xavier Casp. La iniciativa va merèixer les crítiques de la Mesa per l’Ensenyament en Valencià, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, els partits de l’oposició, els governs i els Parlaments català i balear, entre moltes d’altres institucions. Ascensión Figueres va intentar mantenir una posició equidistant i va declarar que no era competència de l’AVL pronunciar-se sobre aquest document. Tot i així, va quedar clar que la reforma curricular empresa pel departament d’Educació no tenia gaire sentit i la mateixa administració va fer una discreta marxa enrere. Es pot considerar significatiu del nou clima creat al País Valencià, el fet que el 9 d’Octubre, durant la processó de la Reial Senyera, alguns grupuscles radicals escridassessin els membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua titllant-los de catalanistes.

En un altre terreny, cal remarcar també la declaració feta per la Unesco el 18 de maig del 2001 del Misteri d’Elx com a Patrimoni Oral de la Humanitat. El Misteri, representat cada 14 i 15 d’agost a la basílica barroca de Santa Maria, escenifica la mort, ascensió i coronació de la Mare de Déu, i en la seva posada en escena hi participen actors locals que reciten 259 versos escrits íntegrament en català, a excepció d’alguns en llatí. Està considerada una obra cabdal del teatre medieval.

A la Catalunya Nord, el debat sobre la llengua va continuar tenint l’escola com a principal centre d’interès. El mes de setembre es va celebrar el 25è aniversari de les escoles La Bressola, dedicades a la immersió lingüística en català i que disposaven d’un total de 7 centres (Càldegues, Sant Galdric, el Vernet, Nyils, Prada, el Soler i Sant Esteve del Monestir). L’últim va ser inaugurat el juny del 2001 a l’Alta Cerdanya, amb un total de 370 alumnes de primària inscrits i 33 professionals que hi treballen. També el mes de setembre es va celebrar a Perpinyà el primer fòrum sobre l’ensenyament en llengua catalana a la Catalunya Nord, organitzat pel Centre UNESCO de Catalunya i l’Associació Comte Guifré de Perpinyà, que va impulsar diferents mesures per satisfer la creixent demanda d’estudis en català a la regió. Segons unes enquestes fetes per l’administració, un 40% dels pares nord-catalans volia un ensenyament bilingüe per als seus fills, mentre que un 65% volia que s’ensenyés el català. En aquell moment, un 14% dels alumnes de la Catalunya Nord estudiaven català, si bé només un 1,8% (1.120 infants) ho feien en català. Era clar que l’oferta existent no satisfeia la demanda potencial i que l’única manera d’aconseguir un creixement important de l’ensenyament del català i en català era que l’Estat francès es comprometés en aquesta tasca o, si més no, permetés a d’altres institucions de comprometre-s’hi.

En aquest sentit, l’any va ser molt desigual, ja que va començar amb les esperances obertes el mes d’abril amb les disposicions anunciades pel llavors ministre d’Educació francès, Jack Lang, d’impulsar l’ensenyament de les llengües anomenades regionals a l’escola, entre les quals hi havia l’occità, el català, l’alsacià, el bretó, el cors i el basc. Posteriorment, però, aquest impuls va quedar frenat a causa de l’enfrontament entre el govern i el president de la República, i tot va quedar pendent del que passaria a les eleccions presidencials previstes per al 2002.

A les Illes, va tenir una especial rellevància la celebració de l’Any Mossèn Alcover, que commemorava els cent anys des que Antoni Maria Alcover Sureda va fer pública la seva Lletra de convita tots els amics de la llengua catalana, amb l’objectiu d’aconseguir el suport tècnic i econòmic dels països de parla catalana per elaborar el Diccionari català-valencià-balear. La Universitat de les Illes va redactar un nou manifest Lletra de convit 2001, on es renovaven les propostes per defensar la unitat i la vitalitat de la llengua. Pel que fa a la política lingüística, el 6 de maig el president del govern de les Illes, el socialista Francesc Antich, va anunciar la posada en marxa d’un pla de xoc per impulsar la normalització i el ple ús del català en tots els àmbits de la societat illenca i combatre el procés de castellanització de les zones turístiques, amb un pressupost de 600 milions de pessetes. Estava prevista, a més, la creació del Consell Social de la Llengua Catalana a les Balears, com a òrgan impulsor i coordinador de tot el pla, que va tenir la seva primera plasmació el mes de juny en aprovar el ple del Parlament balear la llei d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears, on s’exigia als comerços que fossin capaços d’atendre la clientela en la llengua pròpia.

Aquesta mateixa idea era recollida pel govern andorrà en un pla de normalització lingüística encaminat a garantir l’ús del català al país, sobretot en el comerç, a causa del gran nombre d’immigrants que hi treballaven. En un altre àmbit també va ser important que el 25 de maig el ministre d’Afers Estrangers del govern Andorrà, Juli Minoves, demanés de forma oficial al Vaticà que Joan Pau II fes servir el català en alguna de les seves benediccions multilingües de Pasqua, Nadal o Cap d’Any.

En aquest terreny, també van ser significatives les frases en català pronunciades per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, al ple de l’Assemblea General de Nacions Unides, on va intervenir el 6 de juny del 2001 en qualitat de president de la coordinadora de les associacions mundials de ciutats i autoritats locals, una intervenció que només tenia els precedents anteriors de Pau Casalsel 1971 i dels caps de govern d’Andorra Òscar Ribas el 1993 i Marc Forné el 1999.

A Catalunya, el 2001 la tònica dominat va continuar sent l’extensió del coneixement del català, acompanyada d’una baixada relativa del seu ús social, segons reflectien les enquestes. En aquest sentit, a finals d’any, l’informe elaborat pel Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana posava èmfasi a assenyalar que, malgrat haver crescut les vendes de les editorials catalanes al conjunt de l’Estat (57,4% dels llibres venuts), entre el 1999 i el 2000 s’havien reduït les vendes de llibres en català (de 25.493.935 a 22.282.438 exemplars i de 35.563 milions de pessetes a 34.210 milions en facturació), tot i haver augmentat el nombre de títols editats en català (7.795 títols, 534 més que l’any anterior).

Un altre aspecte negatiu eren les poques perspectives d’aconseguir el reconeixement del català a la Unió Europea. Tal com va posar en evidència en la seva declaració del 28 de setembre del 2001, la Comissió Europea, amb motiu de la celebració de l’Any Europeu de les Llengües, assegurava que l’entrada de nous socis no havia de fer canviar “en absolut” l’estatut de la llengua catalana. Tot i això, per a molts era inacceptable que després de l’ampliació de la UE no es reconegués cap tipus d’oficialitat al català i que, en canvi, sí l’ostentessin llengües menys parlades i amb menys pes cultural com ara el danès, el finlandès, el noruec, l’islandès, el letó, el lituà, l’estonià, l’eslovac, l’eslovè, el maltès, el macedoni o el luxemburguès.

D’entre les iniciatives preses pel Govern català va sobresortir l’entrada en vigor el mes de setembre de la segona fase del pla pilot per a l’ús del català als jutjats, que ja s’havia posat en marxa a l’estiu, gràcies al qual els jutjats que treballaven íntegrament en català van arribar a 80 a finals d’any. Una altra novetat judicial va ser l’emissió el 16 de novembre del 2001 de la primera sentència en aranès al jutjat contenciós administratiu de Lleida, fet que va ser qualificat “d’històric” pel president del Consell General d’Aran, Carlos Barrera, i que confirmava l’acord signat el mes de juliol entre el Consell General del Poder Judicial, el departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el Consell General d’Aran.

Des del punt de vista lingüístic, els fets més impressionants van tenir com a protagonistes el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, i el coordinador de les proves de selectivitat, Joan Igual, que es van veure involucrats en una denúncia de prevaricació presentada l’any anterior per haver apartat de les proves de selectivitat la professora Josefina Albert, que el 1998 va repartir exàmens en castellà als alumnes i que havia denunciat irregularitats en els tribunals de correcció de la selectivitat de la URV.

El mes de gener, la secció cinquena del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va reconèixer la potestat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per tenir un reglament lingüístic i per “protegir”, usar de forma general i “promoure l’ús públic en tots els àmbits” de la llengua catalana, si bé va anul•lar alguns apartats de la normativa lingüística de la universitat per no garantir prou la cooficialitat amb el castellà. El TSJC també va emetre una resolució que aixecava la suspensió cautelar de 27 dels 30 articles de les normes de foment del català de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que havien estat suspeses cautelarment el juny del 2000 per un jutjat de Barcelona. En una altra acció en sentit contrari, el 13 de febrer el TSJC va suspendre cautelarment 6 articles del reglament del català de l’Ajuntament de Sabadell, en considerar que no respectaven la cooficialitat del castellà i que imposaven l’ús exclusiu del català en les actuacions internes de l’Ajuntament. Totes les resolucions van ser fetes a conseqüència dels recursos presentats l’any anterior per l’entitat Convivència Cívica Catalana, promoguda per l’eurodiputat del Partit Popular Aleix Vidal-Quadras.

Els temes lingüístics van protagonitzar un cop més el debat social en saber-se que l’empresa cinematogràfica Warner s’havia negat a doblar al català la pel•lícula Harry Potter i la pedra filosofal tot i les ofertes rebudes de la Generalitat per fer-se càrrec dels costos i malgrat que s’havien venut uns 200.000 exemplars catalans del llibre en què es basava la pel•lícula. La negativa, comunicada el 13 de novembre del 2001, va ser rectificada vuit dies més tard després d’una gran reacció de protesta al país i després que la central de l’AOL Time Warner rebés una allau de missatges de correu electrònic que provenien de Catalunya i denunciaven els fets. El 20 de novembre, la responsable de comunicació de l’empresa, Barbara Brogilatti, va anunciar en nom d’Edward Adler, vicepresident de la companyia, el doblatge al català dels propers films de la sèrie i va demanar disculpes pel “terrible malentès”, que va atribuir a l’assessorament dels seus representants a Madrid (Sogefilm, del grup Prisa). Com que no va haver-hi temps de doblar el primer film sobre Harry Potter al català, es va passar una versió original anglesa subtitulada en català.

Pel que fa a les relacions amb Espanya, el 13 de març del 2001 el ple del Congrés dels Diputats va aprovar l’expedició del document nacional d’identitat (DNI) en les llengües oficials de cada comunitat autònoma, amb els vots favorables de tots els grups, a partir d’una resolució promoguda pel Parlament català. La mesura va entrar en vigor el primer de desembre i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va ser un dels primers ciutadans a obtenir el DNI bilingüe, ja que el tenia caducat i va esperar a renovar-lo fins que va entrar en vigor el nou format.

En un sentit similar, el 25 de setembre del 2001 l’Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i IC-V) va aconseguir que el Senat aprovés, amb el suport de tots els grups, una moció perquè el català, el gallec i l’euskera fossin considerades assignatures optatives en el segon cicle de l’educació secundària obligatòria (ESO) i en l’ensenyament postobligatori a les comunitats on no eren llengües oficials, així com perquè s’incloguessin en l’oferta curricular de matèries optatives de les universitats.

El govern espanyol també va ratificar el 9 d’abril del 2001 la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, que havia d’entrar en vigor l’1 d’agost i que tenia com a objectiu prevenir el declivi de les llengües regionals o minoritàries i promocionar-ne l’ensenyament i l’ús oral i escrit en la vida pública i en l’àmbit social i econòmic. La Carta ja havia estat ratificada anteriorment per 12 dels 43 països que integraven el Consell d’Europa.

L’altra cara d’aquestes decisions van ser les declaracions fetes pel rei Joan Carles I el mes d’abril amb motiu del lliurament del premi Cervantes a l’escriptor madrileny Paco Umbral. En el seu parlament, el rei va assegurar que Espanya no havia imposat mai la seva llengua a cap poble i que el castellà havia estat sempre una llengua de concòrdia i de trobada. L’enrenou creat a Catalunya va créixer encara més quan la ministra espanyola de cultura, Pilar del Castillo, va avalar aquestes declaracions, que posteriorment va rectificar. Durant la visita que els reis d’Espanya van fer a finals de maig a Catalunya, Joan Carles I va fer un parlament en català i va instar a la preservació “dels signes d’identitat dels diferents pobles d’Espanya”.

Tot i això, el 31 de maig, els grups de CiU, PSC i ERC al Parlament de Catalunya van aprovar una moció, plantejada per ERC, que expressava el malestar de la cambra catalana per les declaracions sobre la no imposició de la llengua castellana, però que ometia qualsevol referència a la identitat dels autors, a petició expressa de CiU. Iniciativa per Catalunya-Verds va presentar una moció pròpia en què es feia al•lusió directa als autors de les declaracions i que no va prosperar. Per la seva banda, el 22 d’octubre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar, en una reunió extraordinària del consell permanent de la institució, no convidar els reis d’Espanya a visitar la institució en el marc dels actes del 25 aniversari del reconeixement de l’Institut per l’Estat espanyol, ja que considerava que la visita era “inoportuna i improcedent” després de les declaracions del monarca, que negaven la persecució del català.