Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Poder legislatiu i lleis (992)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Albert Rivera (28)
Artur Mas (828)
Felip Puig (137)
Joan Puigcercós (245)
Joan Saura (281)
Joana Ortega (34)
José Montilla (837)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Oriol Pujol Ferrusola (49)
Rafael Luna (5)
Entitats Entitats
Ciutadans (Partit de la Ciutadania) (10)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Parlament de Catalunya (723)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular de Catalunya (319)
Plataforma Promoción y Difusión de la Fiesta (1)
Plataforma Prou! (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
60 lectures d'aquest article
57 impressions d'aquest article
Adéu a les curses de braus
Catalunya




El 28 de juliol del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la prohibició de les curses de braus a Catalunya a partir de l’1 de gener del 2012. Es tracta d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la plataforma Prou! i avalada per 180.000 ciutadans. Situa Catalunya en la segona comunitat autònoma de l’Estat espanyol que aboleix les tradicionals corrides de toros, després que les illes Canàries ho fessin l’any 1991. El resultat de la votació entre taurins i antitaurins va ser de 68 vots a favor de vetar les curses de braus, 55 en contra i 9 abstencions.


Entre els diputats que van votar a favor destaquen el president de CiU, Artur Mas; el d’ERC, Joan Puigcercós; el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira; el conseller d’Interior, Joan Saura, i altres dirigents de la coalició nacionalista, com Joana Ortega (UDC), Oriol Pujol i Felip Puig. Per la seva banda, el primer secretari del PSC, José Montilla, i trenta-un diputats del seu partit van votar en contra de la nova llei al·legant que “creuen en la llibertat”. El diputat del PP Rafael Luna va destacar que el cost de la prohibició podria invertir-se en hospitals i escoles públiques. Va defensar que els braus són un problema per tractar-se d’una tradició compartida amb la resta d'Espanya i va posar damunt la taula la contradicció de no tractar els correbous de la mateixa manera. Albert Rivera, de Ciutadans, va acusar els nacionalistes de votar contra les curses de braus per “antiespanyolisme”. Per una altra banda, Josep Rull, de CiU, va considerar que “la mort de l’animal no és cap anècdota” i va voler separar el debat taurí del de la identitat catalana. De la mateixa manera, des de les files d’ERC, Joan Puigcercós va criticar aquells que asseguren que els braus no pateixen, mentre que Francesc Pané, d’ICV, va fer una crida a la sensibilitat, la clemència i la compassió amb l’animal que pateix i mor sense escollir-ho.

Aquesta decisió històrica presa al Parlament de Catalunya va aixecar una gran expectació mediàtica i, des de mesos abans de la votació, taurins i antitaurins s’escridassaven setmanalment pels voltants de la plaça de braus La Monumental de Barcelona, l’única que continua en actiu a Catalunya. La polèmica sobre les curses de braus es va encendre encara més en vincular el tema amb el clima de desafecció cap a Espanya pocs dies després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

El novembre del 2008 la Mesa del Parlament Català va acceptar a tràmit la presa en consideració de la ILP per aconseguir prohibir les curses de braus a Catalunya. Per tal de continuar endavant s’havia d'aconseguir acreditar 50.000 signatures de gent empadronada a Catalunya a favor, en un termini de cent vint dies. Passats trenta-tres dies, aquesta iniciativa ja comptava amb 78.162 signatures i el 6 de maig, que era el dia que acabava el termini per recollir-les, la xifra presentada era de 180.169. La recollida de signatures va comptar amb el suport de personatges coneguts, com ara els filòsofs Salvador Pàniker, Josep Maria Terricabras o Jesús Mosterín; els músics Gerard Quintana i Pep Sala; les exdiputades Pilar Rahola i Magda Oranich; els actors Bruno Oro, Anna Sahun, Silvia Marsó, o l’escriptor Francisco G. Ledesma, entre d’altres.

D’altra banda, poques hores abans d'iniciar-se el tràmit de presa en consideració i debat al Parlament de Catalunya, un grup de persones partidàries de les tradicionals corrides van signar un manifest en contra de la iniciativa i de qualsevol mesura d'abolició de les curses de braus. La declaració, promoguda per la plataforma Promoción y Difusión de la Fiesta, portava el títol de Manifest de la Mercè per la Llibertat i va ser presentada el 16 de desembre del 2009 amb el suport de personalitats com Joan de Sagarra, Mercedes Milà, Jaume Sisa, Carles Flavià, Joan Barril, Enric Majó, o artistes com Miquel Barceló i Joan-Pere Viladecans. Per la seva banda, el Partit Popular (PP) va assegurar que demanaria que els braus fossin declarats Béns d’Interès Cultural perquè les comunitats autònomes no poguessin prohibir aquest tipus de festes, i que sol·licitaria al Govern que fes les gestions necessàries perquè la Unesco declarés les curses de braus Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El tema a favor i en contra de les curses de braus també va despertar l’interès de molts mitjans de comunicació estrangers. En aquest sentit, la cadena americana CNN va deixar entreveure que el nacionalisme català va influir en la votació al Parlament de Catalunya, mentre que per al New York Times aquesta prohibició significava “un cop molt dur a una tradició que molts espanyols consideren part essencial de la seva cultura”.

Malgrat tot l’enrenou que es va generar l’any 2010 al voltant de les curses de braus i la seva propera prohibició a tot Catalunya a partir de l’1 de gener del 2012, Barcelona, que havia arribat a tenir tres places de braus en funcionament, ja s’havia declarat ciutat antitaurina el 6 d’abril del 2004.