Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
La remodelació de l'executiu

Reunió del Consell Executiu de la Generalitat amb els membres incorporats el 6 de juny

Articles dependents
Xavier Trias
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política catalana (2179)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Albert Vilalta (24)
Eduard Rius (18)
Joan Reventós (34)
Joan Maria Pujals (42)
Jordi Pujol i Soley (858)
Macià Alavedra (40)
Núria de Gispert (49)
Pere Macias (40)
Xavier Trias (90)
Entitats Entitats
Convergència Democràtica de Catalunya (320)
Convergència i Unió (1824)
Generalitat de Catalunya (1919)
Parlament de Catalunya (723)
Unió Democràtica de Catalunya (194)
113 lectures d'aquest article
112 impressions d'aquest article
Canvis al govern de la Generalitat
Catalunya
Després que Convergència i Unió perdés la majoria absoluta a les eleccions del 19 de novembre de 1995 i que Jordi Pujol obtingués la investidura com a president de la Generalitat el 16 de desembre en segona votació, la política catalana apareixia a principis del 1996 molt més oberta del que havia estat en anys anteriors.

Pujol no havia format nou govern després de la investidura, i no es preveia que ho fes abans de les eleccions a Corts del 3 de març, els resultats de les quals podien condicionar de manera decisiva les aliances de la política catalana. Però tot just començar l'any, el 9 de gener, es va produir el primer canvi en el govern català.

Xavier Trias va ser nomenat conseller de Presidència, una conselleria fins llavors assumida pel mateix president de la Generalitat. El nomenament de Trias responia a la voluntat de cobrir dos fronts especialment importants en la nova etapa política: el reforçament de les relacions amb el Parlament i la resta de forces polítiques catalanes, per intentar evitar la repetició de situacions com la del pacte de tots els partits de l'oposició que va portar Joan Reventós a la presidència del Parlament, i l'increment de la coordinació entre els diferents departaments de la Generalitat de cara a una millora de l'eficàcia de l'acció de govern. El mateix Trias, que també va assumir la funció de portaveu del govern, va dir que es tractava de fer funcionar el govern com un equip.

El nou conseller de Presidència havia d'assumir en bona part algunes de les tasques que Jordi Pujol no podia desenvolupar a causa de la multiplicitat de fronts en què estava involucrat: renovació del seu partit, governabilitat de l'Estat i política europea.

Com a substitut de Trias al capdavant del departament de Sanitat i Seguretat Social va ser nomenat el 12 de gener el fins llavors director de l'àrea sanitària del Servei Català de la Salut, Eduard Rius i Pey. Rius, nascut a Tarragona, de 42 anys, casat i amb un fill, llicenciat en medicina i cirurgia per la Facultat de Medicina de Barcelona, i militant de CDC des del 1983, tenia un currículum lligat a l'Administració des que el 1988 va ser nomenat delegat territorial del departament de Sanitat a Tarragona i gerent de la regió sanitària a Tarragona el 1993. Segons el mateix Rius, la tasca que se li havia encomanat era "seguir mantenint la sanitat catalana a l'avantguarda de les comunitats de l'Estat".

Després d'aquest canvi quedava pendent una renovació més a fons del Consell Executiu, però ja s'hauria d'esperar fins després de les eleccions espanyoles del 3 de març. La inicial entesa dels partits de l'oposició en el Parlament de Catalunya es va anar diluint, i el pacte "quatre contra un" no es va repetir en altres àmbits on havia estat anunciat, com ara el consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Els resultats del 3 de març i les posteriors negociacions entre CiU i el PP van portar la coalició que governava la Generalitat a ser novament decisiva per a l'estabilitat del govern espanyol. D'aquesta manera, la situació parlamentària del govern català va resultar indirectament afavorida ja que, tot i no haver-se firmat cap mena de pacte o compromís, era evident que el grup del PP al Parlament de Catalunya no prendria cap iniciativa que pogués posar en perill el suport nacionalista al govern espanyol. Així, CiU obtenia un marge que li permetia governar a Catalunya amb comoditat tot i no disposar de majoria absoluta.

La remodelació del govern va arribar el 6 de juny, quan les principals incògnites de la política espanyola ja havien estat resoltes. Els canvis van ser el pas del conseller d'Ensenyament, Joan Maria Pujals, al departament de Cultura substituint Joan Guitart: el nomenament del militant d'UDC Xavier Hernàndez a Ensenyament; el de Pere Macias a Medi Ambient, substituint Albert Vilalta , i la integració de l'antiga conselleria de Comerç, Consum i Turisme que dirigia Lluís Alegre dins la d'Indústria i Energia, en mans d'Antoni Subirà, que es convertia així en un nou home fort del Consell Executiu, al costat del conseller d'Economia, Macià Alavedra, i el de Presidència, Xavier Trias. Finalment, el canvi que més expectació havia despertat, la possible desaparició de la conselleria de Benestar Social, no es va produir.

El nomenament d'Hernàndez tenia una significació especial en ser el primer cop que un representant d'Unió assumia una conselleria de les anomenades de primer nivell, en un moment especialment delicat com era el de l'aplicació de la reforma educativa. UDC veia així compensada la pèrdua soferta amb la desaparició de la conselleria de Comerç, Consum i Turisme, que havia estat sota la responsabilitat d'un militant seu. UDC, a més, continuava disposant de les conselleries de Treball, amb Ignasi Farreres, i de Justícia, amb Núria de Gispert.

Per part de CDC, l'increment del paper dels democratacristians quedava compensat per la ubicació de Pere Maciasa Medi Ambient, una cartera de gran projecció que fins llavors havia estat ocupada per l'independent Albert Vilalta. Macias, natural d'Olot, de 40 anys i militant de CDC des del 1977, alcalde d'Olot des del 1984, a més de president de la Diputació de Girona i de l'Associació de Municipis de Catalunya des del 1994, era considerat en el moment del seu nomenament un dels dirigents de CDC amb més projecció. La seva tasca al capdavant del departament començava sota el signe de la retallada pressupostària aplicada als temes de medi ambient. Macias va voler compensar aquesta retallada potenciant la transversalitat en els temes de medi ambient per aconseguir "que tots els departaments de la Generalitat assumeixin la defensa del medi ambient i no només els que tinguin competències en aquest àmbit", "convertint la sensibilitat ambiental en un convenciment real".

La incorporació de Pujals a Cultura va coincidir amb la potenciació del departament, que va assumir les competències de Joventut i Esports, fins llavors adscrites al departament de Presidència. Un canvi que va anar paral·lel
al trasllat de la direcció general de Protecció a la Infància i de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes, fins aleshores dependents de la conselleria de Benestar Social, a Justícia i Governació, respectivament. Pujals substituïa el més veterà dels consellers de la Generalitat, Joan Guitart, que havia dirigit el departament d'Ensenyament des del primer govern de Jordi Pujol i que des del 1988 era conseller de Cultura. El mateix Guitart havia expressat reiteradament en l'últim any la seva voluntat de deixar la conselleria.

Pujals, nascut a Vila-seca el 1957, havia estat alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, i
era conseller d'Ensenyament des del 1992. Considerat un dels delfins amb opcions a prendre el relleu de Jordi Pujol, el seu nom havia sonat anteriorment com un ferm candidat a la conselleria de Presidència. Ara, des de la conselleria de Cultura, Pujals havia de fer front a una forta retallada pressupostària i al disseny d'una nova política cultural que, un cop encarrilades les grans obres d'infraestructura, havia de posar l'accent més aviat en la dinamització i en el suport als agents culturals. També la tants cops anunciada elaboració d'una nova llei de normalització lingüística apareixia com una de les prioritats del departament.