Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Ernest Benach

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Ernest Benach (121)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Entitats Entitats
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Parlament de Catalunya (723)
Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes (36)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Reus (62)
51 lectures d'aquest article
24 impressions d'aquest article
Ernest Benach
Catalunya
El 5 de desembre del 2003 el dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya Ernest Benach va ser elegit president del Parlament de Catalunya amb els vots d’ERC, CiU i el PSC, i amb el vot en blanc de populars i ecosocialistes. Amb el suport de 111 vots i 24 en blanc, Benach es va convertir en el segon president republicà de la cambra catalana des del restabliment de la democràcia. Benach, de 44 anys, va obrir la seva presidència amb un discurs en clau de relleu generacional i ideològic i amb un marcat to sobiranista que va emfatitzar, al final del seu primer discurs, amb un contundent crit de “Visca Catalunya lliure”.

Ernest Benach i Pascual va néixer el 12 de novembre del 1959 a Reus, una ciutat que mai va abandonar malgrat les seves activitats polítiques a Barcelona i on residia amb la seva dona i els seus tres fills (Pol, Ona i Mar) quan va ser elegit president del Parlament, i va manifestar que hi continuaria vivint malgrat el nou càrrec.

Benach va començar a treballar a la Generalitat de Catalunya el 1979 a la direcció general de Transport i uns anys després va passar a la de Joventut. El 1979 va ser cofundador de Nacionalistes d’Esquerra i va estar-hi fins al 1986, quan el partit es va integrar a ERC. En tota aquesta etapa va col·laborar estretament amb Josep-Lluís Carod-Rovira, amb qui va desenvolupar una estreta relació política i personal, facilitada per la residència tarragonina de tots dos i els freqüents viatges conjunts a Barcelona. Sempre a prop de Carod-Rovira, Benach va ocupar diversos càrrecs dins d’ERC: membre de la permanent nacional, president de la intercomarcal de Tarragona, secretari de política municipal i de política parlamentària i, finalment, vicesecretari general de política institucional (una de les cinc vicesecretaries de l’executiva).

Benach va formar part del consistori de Reus del 1987 al 2001 i va ser cap de llista d’ERC a les eleccions municipals durant aquest període. Primer va ocupar el càrrec de tinent d’alcalde i regidor de cultura, esports i joventut entre el 1987 i el 1991, després el de cinquè tinent d’alcalde entre el 1991 i el 1995, i més tard el de regidor de política lingüística entre el 1999 i el 2001. Va ser president del consell d’administració de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i també del Reus Desenvolupament Econòmic, a més d’ocupar càrrecs en altres fundacions i empreses municipals de la seva ciutat.Diputat al Parlament des del 1992, va ser secretari segon de la mesa en la sisena legislatura i part de la cinquena. Va formar part de vuit comissions parlamentàries com a ponent de diverses lleis, entre les quals els projectes de llei de suport a les famílies, de creació de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, de protecció de la salut, de suport a les unitats familiars, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, i finalment de creació de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.

Coautor del llibre República catalana, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va editar durant deu anys un programa de Ràdio Reus-SER sobre cultura popular, especialment dedicat al món casteller, una de les seves grans passions al costat de l’esport i del Barça. Ernest Benach va ser l’home clau dins d’ERC en l’impuls de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes.