Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Alfredo Pérez Rubalcaba (65)
Carme Chacón (74)
Josep Antoni Duran i Lleida (311)
Mariano Rajoy (296)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Eusko Alkartasuna (167)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Popular de Catalunya (319)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
23 lectures d'aquest article
Catalunya frena l’onada blava popular
El fet diferencial. Catalunya es va desmarcar de la imparable onada que va cobrir de blau el mapa de l’Estat espanyol el 20 de novembre del 2011. Les urnes van donar la victòria a Convergència i Unió (CiU), que va assumir l’encàrrec de gestionar l’excepció catalana. L’altra excepció va ser la del País Basc, on la coalició de l’esquerra abertzale Amaiur es va imposar amb un resultat històric de set diputats, sis a Euskadi i un a Navarra.

A Catalunya, la federació nacionalista CiU, encapçalada per Josep Antoni Duran i Lleida, va vèncer per primera vegada en unes eleccions espanyoles al PSC de Carme Chacón, i va obtenir 16 diputats, els mateixos que al 1996. Un triomf que se suma als ja aconseguits en les eleccions municipals i autonòmiques, i que acaba amb un dels últims refugis socialistes. El PSC va passar de 25 diputats a 14 i només va obtenir 900.000 vots, gairebé la meitat dels aconseguits el 2008. Amb aquest resultat, Chacón va quedar debilitada per emprendre l’assalt al lideratge del PSOE. CiU, en canvi, en va guanyar sis. El PP de Jorge Fernández Díaz també va incrementar els seus resultats amb 11 escons, quatre més que en els darrers comicis. ICV i ERC es van beneficiar de la derrota socialista i cadascun va col·locar tres diputats al Congrés. Els primers en van guanyar dos, mentre que els republicans van poder mantenir el tercer escó, disputat fins al darrer moment amb el PSC, cosa que va acreditar el canvi de rumb i la renovació del partit liderat per Oriol Junqueras i Marta Rovira, amb Alfred Bosch a Madrid.

A la resta del territori espanyol, el Partit Popular de Mariano Rajoy va arrasar i va obtenir una majoria absoluta més gran que l’aconseguida per José Maria Aznar l’any 2000, amb 186 diputats i més de 10,8 milions de vots. En la seva compareixença després de conèixer la victòria, Rajoy va agrair els vots i va declarar: “no hi haurà miracles, no els hem promès”. Per la seva banda, el PSOE només es va mantenir al capdavant a la circumscripció de Sevilla. La resta de feus socialistes, en canvi, no es van resistir al tsunami blau. El partit dirigit per Alfredo Pérez Rubalcaba es va enfonsar i només va aconseguir 110 diputats. Els pitjors resultats des de les primeres eleccions democràtiques del 1977.

Izquierda Unida (IU), liderada per Cayo Lara, va tenir, d’altra banda, una resposta espectacular, ja que va atreure més d’1,6 milions de vots, i va recuperar un grup propi a la Cambra Baixa amb 11 diputats. L’únic representant al Congrés durant la darrera legislatura, Gaspar Llamazares, va obtenir a Astúries el millor resultat, amb un 13,26% de les paperetes. Amaiur, en coalició amb Eusko Alkartasuna (EA), Alternatiba i Aralar, van marcar una fita històrica. Un mes després que ETA anunciés el final definitiu de la lluita armada, l’esquerra abertzale va guanyar escons en detriment del Partit Nacionalista Basc (PNB), que encara que va guanyar en vots, va perdre un representant en el Congrés i es va quedar amb cinc diputats. Unión, Progreso y Democracia (UPyD), el partit de l’exdirigent socialista Rosa Díez, va experimentar també un important increment, i va sumar cinc representants al que ja tenia, cosa que els podria facilitar el camí per a formar grup propi en el futur.

A les eleccions del 20 de novembre van anar a les urnes 24,5 milions de votants, que representen un 71,69% de la participació. A Catalunya, el 66,84% de la ciutadania va exercir el seu dret a vot, un percentatge que, tanmateix, va ser el segon més baix de la seva història en unes eleccions generals. L’abstenció es va situar, així, en un 33,16%, cinc punts per damunt de la resta de l’Estat espanyol. De la mateixa manera, el vot blanc va ser de l’1,85%, mentre que el nul es va triplicar fins arribar a l’1,58%.

Aquests comicis van estar marcats per la profunda crisi econòmica i pels greus problemes que afecten l’Estat espanyol, amb cinc milions de persones aturades, un desajustament en els comptes públics i un deute nacional amenaçat pels mercats. Els espanyols van fer la seva tria en un context que ja assenyalava que el nou Govern hauria d’adoptar mesures impopulars.