Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
800 anys de la Carta de Llibertats Comunals

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, amb Joan Pau Alduy, alcalde de Perpinyà

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Catalunya Nord (122)
Personatges Personatges
Bernard Bonnet (24)
Christian Bourquin (21)
Henri Sicre (7)
Jaume I d`Aragó (10)
Jean Sagnes (1)
Jean Codognès (7)
Jean Vilà (2)
Jean-Michel Hoerner (3)
Joan Vallvé (7)
Joan-Pau Alduy (62)
Jordi Pujol i Soley (858)
Patrick Leclerq (1)
Pere I El Catòlic (3)
Quim Monzó (38)
Ventura Pons (18)
Entitats Entitats
Ajuntament de Perpinyà (18)
Assemblea Nacional Francesa (16)
Esquerra Republicana de la Catalunya Nord (6)
Front Nacional francès (26)
Institut Joan Lluís Vives (16)
Partit per Catalunya (7)
Tribunal Administratiu de Montpeller (2)
Unitat Catalana (16)
Universitat de Perpinyà (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
França (306)
Catalunya Nord (60)
Perpinyà (França) (132)
39 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Els 800 anys de Perpinyà
Catalunya Nord
El 23 de febrer de 1997 es va celebrar el 800 aniversari de l’atorgament de la Carta de Llibertats Comunals a Perpinyà pel pare de Jaume I el Conqueridor, Pere I el Catòlic comte de Barcelona, rei d’Aragó, comte del Rosselló i senyor de Montpeller. Els actes commemoratius van comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i diversos consellers, diputats i alcaldes catalans i francesos. Aquest esdeveniment, però, només va ser un dels molts que es van produir al llarga de l’any, consolidant la tendència dels darrers anys a l’enfortiment de la identitat catalana, en un context afavorit per la nova realitat política i econòmica de les regions europees.

Només començar l’any, el 8 de gener, el fins llavors degà de la Facultat de Lletres, Jean-Michel Hoerner, va ser elegit rector de la Universitat de Perpinyà, manifestant-se a favor de la potenciació de les relacions amb les altres universitats catalanes i de la Universitat de Perpinyà com a pol de desenvolupament econòmic de l’euroregió formada per Catalunya, el Rosselló i el Llenguadoc. En la seva presa de possessió, Hoerner, continuador de l’apropament a Catalunya iniciat pel seu predecessor Jean Sagnes que va incorporar la Universitat de Perpinyà al grup d’universitats fundadores de l’Institut Joan Lluís Vives, va parlar explícitament del català com “una llengua internacional que s’ha de desenvolupar a tots els nivells”.

Els avenços en el reconeixement institucional de la realitat catalana van topar, però, el mes de febrer amb les denúncies fetes pel prefecte de la Catalunya Nord, Bernard Bonnet, contra la revisió del cadastre de Perpinyà impulsat per l’Ajuntament de la ciutat que normalitzava ortogràficament els topònims catalans. Un mes més tard, el tribunal administratiu de Montpeller va desestimar l’al·legat del prefecte Bonnet i el recurs presentat per aquest.

L’actitud de Bonnet no va ser però l’única mantinguda per un alt funcionari francès contra la llengua catalana. El mes de març l’ambaixada francesa a Madrid va respondre una carta enviada al consolat francès de Barcelona en català per un ciutadà de Vic dient-li que no entenia el “dialecte” català i que aquesta llengua no era reconeguda per la Constitució francesa. Posteriorment l’ambaixador de França, Patrick Leclerq, es va disculpar en una carta dirigida a l’eurodiputat català Joan Vallvé per la resposta del consolat.

El suport legal a la normalització dels topònims va anar seguit de la primera exhibició comercial d’una pel•lícula en català a Perpinyà, El perquè de tot plegat de Ventura Pons, estrenada el mes d’abril a la ciutat. L’estrena va coincidir amb el primer aniversari de la inauguració de la nova escola catalana del Soler que havia escolaritzat vint nens a la zona del Riberal, que se sumaven als seixanta escolaritzats a Prada de Conflent des del 1990, en el que havia estat la primera iniciativa en molts anys de recuperació de l’ensenyament en català.

D’altra banda, a les eleccions del mes de juny a l’Assemblea Nacional francesa, la Catalunya Nord va contenir l’avenç que semblava imparable del Front Nacional i va donar la victòria a quatre candidats de les forces d’esquerra en del diumenge 1 de juny de 1997, tres socialistes Henri Sicre, Jean Codognes i Christian Bourquin, i a un comunista, Jean Vilà. L’alcalde de Perpinyà, Joan Pau Alduy, no va poder passar a la segona volta en haver obtingut només un 14,2% a la primera. Les expectatives creades en aquesta convocatòria va animar les formacions catalanistes de la Catalunya Nord, Unitat Catalana, Esquerra Republicana i el Partit per Catalunya, a concórrer plegats en una candidatura unitària a les eleccions regionals franceses convocades pel març de 1998.