Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
El Correllengua va ser una de les celebracions destacades a la Catalunya Nord, barreja de reivindicació i de celebració de la cultura catalana.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Catalunya Nord (122)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Llengua catalana (1362)
Política europea (690)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Antoni Cayrol (6)
Francisco Camps (177)
Frederic Mistral (2)
Georges Frêcher (7)
Jaume Matas (174)
Jean Nouvel (6)
Manuel Durao Barroso (38)
Marcelino Iglesias (63)
Maria Teresa Costa (6)
Martin Malvy (2)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Ajuntament de Perpinyà (18)
Comissió Europea (242)
Euroregió Pirineus Mediterrània (5)
Generalitat de Catalunya (1919)
Generalitat Valenciana (280)
Govern de França (32)
Institució Cultural Occitana (1)
La Bressola (24)
Teatre de l'Archipel (1)
Xarxa de Transport d'Electricitat de França (RTE) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Vic (70)
Brussel·les (Bèlgica) (110)
Perpinyà (França) (132)
Tolosa de Llenguadoc (França) (18)
35 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Esperances amb l’Euroregió
Catalunya Nord
A banda de les tradicionals celebracions del Correllengua i de la continuïtat del projecte d’escoles en català impulsat per La Bressola, la realitat nord-catalana va estar capitalitzada el 2005 per la iniciativa de l’Euroregió plantejada des de la presidència de la Generalitat de Catalunya i, particularment defensada, pel seu president, Pasqual Maragall.

Era lògic l’interès nord-català en el tema, després de comprovar l’èxit de col·laboració sanitària transfronterera a l’Hospital de Puigcerdà i les expectatives creades amb l’arribada del TGV a Perpinyà, provinent de Barcelona. En relació en aquest fet, a finals d’any es va saber que la línia d’alta tensió entre l’Estat espanyol i el francès no podria entrar en funcionament, com a molt aviat, fins al 2008 en lloc de 2007 pel retard en el traçat a la frontera, segons van reconèixer els responsables de la Xarxa de Transport d’Electricitat de França (RTE), que van matisar que el retard no amenaçava l’entrada en servei del tram internacional del TGV entre Perpinyà i Figueres. L’alimentació per al TGV estava garantida en el vessant nord-català amb un transformador dels voltants de Perpinyà i el mateix es podia dir pel que feia a l’altra banda dels Pirineus, si bé al 2005 s’havia avançat poc, perquè continuava sense haver-hi acord entre els governs francès i espanyol en el traçat. Justament, que s’hagués privilegiat en el projecte el corredor de la línia de 400.0000 volts entre Vic i Baixàs per a augmentar la seva capacitat havia generat una forta oposició entre els municipis d’ambdues bandes de la frontera, complicant en sobremanera la definició del tram fronterer.

Quant a l’euroregió, el 26 d’abril de 2005, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va rebre a Brussel·les una delegació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània integrada pels presidents de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, de la Diputació General d’Aragó, Marcel·lí Iglesias, del Govern Balear, Jaume Matas, de les regions de Migdia-Pirineus, Martin Malvy, i del Llenguadoc-Rosselló, Georges Frêche. Aquests dirigents van plantejar al president de la Comissió la necessitat de superar el que anomenaven “última frontera interior d’Europa” que representaven els Pirineus i d’abordar inversions ferroviàries i d’alta velocitat per comunicar la península Ibèrica amb el continent europeu, tant per un túnel des d’Aragó com per un altre entre Figueres i Perpinyà. L’expectativa creada va facilitar una reunió específica dels interessats per avançar propostes, equivalent a la inaugural que va tenir lloc a Barcelona el 29 d’octubre de 2004, aquest cop a Tolosa de Llenguadoc, en la que es va definir la necessitat d’infraestructures de transport i comunicacions, i es va decidir continuar fent gestions prop de la Generalitat Valenciana per a sumar el País Valencià a la iniciativa, que havia declinat de participar-hi des de l’oposició frontal mantinguda pel president valencià, Francisco Camps, que tenia una idea de progrés per al País Valencià més orientada fer de la comunitat una sortida al mar i lloc d’esbarjo per a l’Espanya interior, tot i l’oposició trobada entre alguns dels sectors més emprenedors del País Valencià.

En un altre ordre de coses, al 2005 també, una plataforma cultural nord-catalana, encapçalada per la directora de Cultura de l’Ajuntament de Perpinyà, Maria Costa, va preparar la candidatura de l’escriptor nord-català Jordi-Pere Cerdà, pseudònim d’Antoni Cayrol, (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920), al premi Nobel de Literatura. L’entitat, integrada per intel·lectuals de la Catalunya Nord, havia rebut el suport de la institució cultural occitana, el Cirdoc, i estava en negociació per obtenir també la de l’Institut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes. La confiança en les possibilitats de Cerdà eren molt grans, tenint en compte el precedent de l’escriptor occità Frederic Mistral, que va rebre el guardó l’any 1904.

En l’àmbit cultural, també va ser notòria l’expectativa creada amb la decisió de l’Estat francès d’escollir Perpinyà per a implantar un nou centre dramàtic nacional d’abast internacional. El Théatre de l’Archipel, de 1.200 places, amb una clara vocació “euroregional i transfronterera”. Un 30% de la programació prevista havia de ser en català, un percentatge idèntic al destinat al francès, i la resta en idiomes de la Mediterrània. L’arquitecte Jean Nouvel signava el projecte de 30 milions d’euros, finançat per institucions franceses. Les obres del futur teatre perpinyanès haurien de començar el 2007 i es preveia que fossin enllestides al març del 2009, el mateix any de la prevista arribada del TGV des de Barcelona i que permetria viatjar de la capital de Catalunya a la del Rosselló en menys d’una hora.

El projecte volia atreure públic de Montpeller (a 155 km), Tolosa (a 207 km), Girona (a 98 km) i Barcelona (a 192 km), i comptava amb un finançament a càrrec de la mancomunitat Têt Méditerranée (17 municipis del voltant de Perpinyà), l’Ajuntament de Perpinyà, el ministeri francès de Cultura, els fons Ceder europeus, la Regió Llenguadoc Rosselló (capital a Montpeller) i el Consell General dels Pirineus Orientals. La directora de Cultura de l’Ajuntament de Perpinyà, Maria Costa, va assegurar que en la iniciativa havien tingut el suport de París per a fomentar el teatre en català al Rosselló gràcies, en part, al fet que un dels responsables teatrals a França era un jueu asquenasita, molt sensibilitzat amb les minories.