Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Els carrers de Perpinyà es van omplir de persones que demanaven l'oficialitat del català

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Països Catalans (217)
Personatges Personatges
Alà Baylac Ferrer (5)
Christian Bourquin (21)
Francesc Antich (131)
Jacques Chirac (161)
Jean-Pierre Chevènement (8)
Joan-Pau Alduy (62)
Pere Manzanares (4)
Pere Verdaguer (4)
Entitats Entitats
Assemblea de Còrsega (4)
Associació Arrels (9)
Casals Jaume I (7)
Federació d'Entitats per la Llengua (3)
Federació d`Entitats per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes (14)
Joventut Nacionalista de Catalunya (20)
La Bressola (24)
Unitat Catalana (16)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Rosselló (9)
Catalunya Nord (60)
Còrsega (31)
Perpinyà (França) (132)
Rià (Catalunya Nord) (2)
43 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
La lluita pel català surt al carrer
Catalunya Nord
La constitució d’un parlament autònom a Còrsega, l’any 2000, va donar noves esperances a la Catalunya Nord que amb el temps arribaria a gaudir d’uns atributs similars, tot i els advertiments fets en sentit contrari pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, i el ministre d’Interior Jean-Pierre Chevènement, que el 28 d’agost va dimitir justament en oposició a les concessions fetes a Còrsega. Un mes abans, el 21 de juliol els dirigents nacionalistes de la Catalunya Nord, el País Basc francès, Alsàcia i la Bretanya van demanar per als seus pobles una autonomia comparable a la que el govern de França havia promès a Còrsega.

Justament el 2000, el 3 de març, es va commemorar el 300 aniversari de l’edicte promulgat pel rei Lluís XIV que prohibia l’ús del català a la Catalunya Nord. Aquell dia, més de 800 persones van participar al Palau de Congressos de Perpinyà en un acte reivindicatiu que, per iniciativa de la regidoria de Cultura Catalana de l’Ajuntament, va fer un dictat per demostrar que el català era una llengua tan completa i important com les altres. L’escriptor Pere Verdaguer es va encarregar de redactar el text, titulat Correu electrònic, i simbòlicament adreçat al rei Lluís XIV.

La reivindicació de la llengua va tenir una nova manifestació pública el 13 de juny quan la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes va haver d’intervenir per recordar a l’alcalde de la població de Baó (Rosselló) que no existia cap impediment per publicar un article en català al butlletí municipal. L’acte més important de reivindicació del català va tenir lloc el 4 de novembre a Perpinyà, on es van concentrar més 3.000 persones, segons l’organització per reivindicar l’oficialitat del català. La manifestació, convocada per la Federació d’Entitats, reclamava un estatut oficial per al català i demanava la derogació del Tractat dels Pirineus, l’acord signat el 7 de novembre de 1659 entre Espanya i França que va annexionar les comarques nord-catalanes a l’Estat francès.

En matèria d’educació, les Escoles Catalanes La Bressola de Perpinyà, amb 300 alumnes, van ser una de les primeres que van rebutjar, a finals de febrer, la proposta del ministeri francès d’Educació respecte al conjunt de centres anomenats regionals, i que també incloïa als bretons, bascos, occitans i alsacians. Aquest projecte, que passava per introduir el francès a partir del curs preparatori -nens de 6 anys- desbarataria, segons les escoles, el sistema d’ensenyament que seguien, en el qual l’aprenentatge de la llengua francesa es feia més tard per tal d’afavorir la immersió lingüística. D’altra banda, el nou estatut que pretenia promoure l’Estat francès no millorava les assignacions, reduïdes al 2000 al pagament dels sous dels mestres que ensenyaven a nens de més de 5 anys.

Les crítiques a aquesta situació van anar adreçades al president del Consell General dels Pirineus Orientals, el socialista Christian Bourquin, que tot i les bones paraules en arribar al càrrec al 1997 no havia fet cap pas per canviar les coses, a més de manifestar una actitud displaent amb la potenciació de les relacions Catalunya Nord-Govern Català promogudes per Alduy des de Perpinyà. Així, Bourquin s’havia oposat al transvasament del Roine cap a Catalunya, si bé a l’estiu va encetar relacions amb el govern balear arran de la visita del president illenc, Francesc Antich, a Perpinyà i no va mostrar resistència a la instal·lació al Rosselló el 24 de maig d’una seu de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) (branca juvenil de CDC), que va absorbir la militància d’Unitat Catalana (UC), l’únic partit catalanista que havia gaudit de presència institucional al Rosselló. Per molts observadors, la perspectiva de les eleccions cantonals de març del 2001 hauria motivat la inflexió feta per Bourquin, que pertanyia a la Federació Rossellonesa del Partit Socialista Francès.

A final de maig es va inagurar un altre casal Jaume I a la localitat de Rià. El centre es va integrar a la xarxa dels altres 22 existents al País Valencià, Franja de Ponent i Catalunya Nord. Per altra banda, la Federació de Defensa de la Llengua va nomenar a finals de març nou president Pere Manzanares, fins llavors màxim responsable de l’Associació Arrels, entitat que gestionava una escola i una emissora de ràdio a Perpinyà. També es va donar a conèixer un estudi fet pel professor de la Universitat de Perpinyà Alà Baylac-Ferrer, assenyalant que durant l’any havia crescut el prestigi del català a la zona, però n’havia baixat l’ús. Les dades aportades revelaven que a la televisió regional només es parlava català un total de 10 hores l’any i que, mentre que deu anys enrere el nombre de nens de maternal i primària que aprenien en català rondava el 30%, al 2000 aquest percentatge havia baixat fins al 20%.