Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El  cònsol de França a Barcelona, Alain Catta, és increpat per un grup de manifestants a la UAB

L'alcalde de Perpinyà, Joan Pau Alduy, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol

Una sardana envolta la Prefactura de Perpinyà com a símbol de la catalanitat de la regió

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Identitats culturals (86)
Llengua catalana (1362)
Relacions entre comunitats lingüístiques (82)
Personatges Personatges
Alain Catta (3)
Aleix Vidal-Quadras (83)
Bernard Bonnet (24)
Joan Oliver (13)
Joan-Pau Alduy (62)
Llibert Cuatrecasas (2)
Entitats Entitats
Consell General dels Pirineus Orientals (16)
Consell Municipal de Turisme de Manresa (1)
Federació d`Entitats per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes (14)
Òmnium Cultural de la Catalunya Nord (15)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya Nord (60)
Perpinyà (França) (132)
65 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
L'Anuari, protagonista involuntari
Catalunya Nord
Un mapa de carreteres dels Països Catalans publicat en l'anterior edició d'aquest anuari va trasbalsar la vida política nord-catalana. Al març, el prefecte del departament dels Pirineus Orientals, Bernard Bonnet, es va manifestar en contra que aquest mapa inclogués Catalunya Nord dins l'àmbit geopolític dels Països Catalans. En un marc de desfronterització d'Europa, que avançava cap a una interrelació més estreta entre els països de la UE, i a punt d'anul·lar-se la duana de la Jonquera (I'1 d'agost), el prefecte, representant de l'Administració francesa a Catalunya Nord, va qualificar l'aparició del mapa, on no apareixia la delimitació franco-espanyola establerta el 1659, d'"escàndol absolut".

Bonnet havia tingut notícia del mapa a través del cònsol general de França a Barcelona, Alain Catta, el qual també va fer arribar una queixa, escrita en espanyol, al comissionat d'actuacions exteriors del govern de la Generalitat, Llibert Cuatrecasas, així com al director de l'anuari, Joan Oliver. La carta de Catta opinava que "tal com estan les coses, aquest mapa reflecteix un sentiment d'irredemptisme incompatible amb una presentació objectiva de les realitats geopolítiques de França". El "tal com estan les coses" es referia probablement al fet que els municipis d'una banda i l'altra de la ratlla estaven establint, en el marc de la Unió Europea, un nombre creixent d'acords per estrènyer l'intercanvi cultural, econòmic i institucional.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Perpinyà, encapçalat per Joan Pau Alduy, va considerar "desmesurat" que l'Estat francès plantegés la publicació del mapa com un incident diplomàtic. El regidor d'Afers Catalans, Jaume Roure, va atribuir la polèmica a la desinformació del prefecte.

La reacció del prefecte i del cònsol va actuar com a revulsiu de les reivindicacions de les entitats catalanistes de Perpinyà, que es van pronunciar a favor del polèmic mapa i van denunciar que darrere la qüestió s'hi amagava una campanya contra l'alcalde, Joan Pau Alduy.

El prefecte va continuar la seva batalla contra el català i, el 10 d'abril, va enviar una carta a tots els consistoris nord-catalans recordant que la legislació establia el francès com a llengua oficial de les Administracions a França (país que encara no havia firmat la Carta Europea de les Llengües Minoritàries del 1993). Bonnet va subratllar a les 227 autoritats de Catalunya Nord que tenien l'obligació de vigilar el respecte a la legislació sobre l'ús de la llengua francesa en les comunicacions públiques, i va amenaçar de retirar les subvencions en els casos que no es respectés aquesta primacia. Bonnet es va emparar en la llei Toubon, del 1994, que havia de salvaguardar el francès davant de l'anglès, amb la qual cosa donava al català la categoria de llengua estrangera a Catalunya Nord.

Alduy, que no s'havia pronunciat públicament, va contestar al prefecte el 19 d'abril, aprofitant la setena Nit Literària de Sant Jordi, organitzada per Òmnium Cultural Catalunya Nord a Perpinyà. L'alcalde va deixar clar que continuaria lluitant "més que mai per recuperar la nostra identitat catalana".

Milers de ciutadans nord-catalans, organitzats per la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana, es van manifestar a Perpinyà el 4 de maig contra l'hostilitat de Bonnet en el que era la manifestació més important mai feta en defensa de la identitat catalana al departament dels Pirineus Orientals.

El 7 de maig el prefecte va rectificar les seves declaracions i va admetre que el català era llengua pròpia a Catalunya Nord. El 12 de maig, el ministre francès d'Educació, François Bayrou. es va mostrar favorable que l'Estat francès firmés la Carta Europea de Protecció de les Llengües Minoritàries. Però la rectificació del prefecte no va evitar que fos contestat per una sardana gegant que va encerclar la prefectura de Perpinyà el 8 de juny, organitzada per la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana.

El 29 de juny, Bonnet va anul·lar una roda de premsa en què l'Ajuntament de Perpinyà i responsables de Correus havien de presentar les plaques amb els noms dels carrers que s'estaven retolant en català. A més, va demanar al responsable de Correus que s'apliquessin sancions administratives contra el secretari general d'aquest organisme, Pere Tallant , per haver promocionat el català en els rètols bilingües de la vila.

Les contradictòries declaracions de Bonnet no es van aturar, i el 5 de juliol va afirmar que "la llengua catalana és una llengua regional" i que el francès era l'idioma de cultura a França. Les entitats catalanistes no van tardar a recordar-li que el català també era idioma de cultura.

D'altra banda, el 26 de gener es va fer un pas decisiu quan nou municipis de Catalunya Nord i del Principat van constituir un organisme transfronterer per impulsar projectes d'interès comunitari. D'aquesta manera, va aplegar nou pobles de la Costa Brava nord i de la Costa Vermella, que ja formaven part de l'Associació Cap de Creus - Cap de Sant Vicenç. El nou organisme havia d'ordenar el turisme, les comunicacions, l'agricultura i la pesca per arribar a ser la primera comarca comunitària. El conveni, d'interès econòmic, ratificat per França, esperava el vistiplau espanyol. Un acord semblant, entre Perpinyà i Figueres, es va firmar el 12 de setembre.

El 23 de febrer, la Junta de Sanejament i el Sindicat Mixte pour le Traita-ment des Eaux Usées, que agrupava els municipis sota administració francesa de la Guingueta, Angostrina, Caldegues, Dorres, Ur i Vilanova de les Escaldes, van firmar a Llívia un conveni per a la connexió d'aquests pobles amb la depuradora de Puigcerdà, per evitar que les aigües residuals d'aquests municipis continuessin arribant al Segre sense cap mena de tractament.

El juliol es va firmar un acord per promocionar el comerç del Bages entre el Consell Municipal de Turisme de Manresa i el Consell General dels Pirineus Orientals. La proposta pretenia atraure els habitants de Catalunya Nord obrint-los la possibilitat d'anar a comprar un cap de setmana a Manresa amb abonaments especials.

En l'àmbit cultural, va destacar l'obertura de la quarta escola La Bressola, gràcies al suport de milers de catalans del nord i del sud. Després de les escoles de Perpinyà i Nyils i Prada de Conflent, l'associació va celebrar el vintè aniversari estrenant escola a Soler, on el 56 per cent dels pares van demanar ensenyament en català. A l'agost es va publicar un estudi segons el qual el 15 per cent dels alumnes d'escoles públiques i privades d'aquest territori estudiaven català.

Al setembre es va obrir una nova etapa per a l'escola Arrels, de Perpinyà, després de quinze anys d'existència.Per primer cop a l'Estat francès, una escola que difonia l'ensenyament en una llengua no oficial va ser integrada a la xarxa pública.

Els esdeveniments a Catalunya Nord van provocar un insòlit nivell d'informació sobre aquest territori al Principat, així com nombroses declaracions de polítics de tots els partits i, fins i tot, algunes manifestacions que van tenir per escenari la seu del consolat francès a Barcelona. El cònsol Alain Catta, que havia destacat sempre pel seu anticatalanisme i per l'obsessió per evitar que s'establissin vincles entre les dues Catalunyes, va ser rellevat del càrrec a l'octubre. Paradoxalment, va passar a ser responsable de la Direcció d'Amèrica del Quai d'Orsay a París, per vetllar per les minories francòfones del Canadà i els EUA. Abans de marxar, Catta va comparar la seva substitució amb la caiguda d'Aleix Vïdal-Quadras al capdavant del PP.