Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
L'exprefecte dels Pirineus Orientals Bernard Bonnet, a la sortida de la presó

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Catalunya Nord (122)
Delinqüents, narcotraficants, detinguts, processats (99)
Escàndols polítics (441)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Bernard Bonnet (24)
Jacques Chirac (161)
Jean-Michel Hoerner (3)
Jean-Noel Loubes (2)
Joan-Pau Alduy (62)
Lionel Jospin (68)
Pasqual Tirach (3)
Entitats Entitats
Ajuntament de Perpinyà (18)
Associació per la Llengua Castellana (2)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Universitat de Perpinyà (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya Nord (60)
45 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
L'experfecte, empresonat
Catalunya Nord
El 3 de maig el 1999 el prefecte de Còrsega i exprefecte dels Pirineus Orientals, Bernard Bonnet, va ser detingut com a presumpte responsable de la guerra bruta contra el terrorisme cors, va passar mesos a la presó i, en acabar l’any estava pendent de judici. El 23 d’agost va haver de comparèixer també davant d’un jutge de Perpinyà per un afer de venda il•legal de terrenys.

L’any anterior, quan Bonnet havia estat nomenat prefecte de Còrsega, el professor Pasqual Tirach havia publicat als diaris L’Independent i Midi-Libre el següent text en forma d’esquela: “Tenim el plaer de comunicar a la comunitat catalana que Bernard Bonnet ens ha deixat per altres horitzons. Esperem que hi trobi el descans etern. En memòria seva conservarem la força de la nostra unió”. L’esquela li va costar al seu autor quatre dies de presó, una multa de mil francs i la pèrdua de la plaça de professor de català a la Universitat de Perpinyà.

A primers de desembre del 1999, Pasqual Tirach va ser absolt pel Tribunal de Cassació de París ja que el delicte pel qual havia estat condemnat, violència voluntària sobre una autoritat sense causar danys, no existia en l’ordenament legal francès. Després d’aquesta sentència, Tirach podria recuperar la seva plaça de professor a la Universitat de Perpinyà.

Pocs dies després que Tirach fos absolt, Bonnet va tornar a Perpinyà per presentar un llibre que havia escrit mentre era a la presó: Un prefecte a Còrsega. Alguns analistes van interpretar aquesta visita com un primer pas de Bonnet per tornar-se a establir a la Catalunya Nord i per organitzar una candidatura que pogués competir per l’alcaldia de Perpinyà amb al seu històric rival Joan-Pau Alduy. Però l’antic prefecte francès dels Pirineus Orientals, va reunir més detractors que defensors. La Federació per la Llengua i la Cultura Catalanes, entitat que aplegava un centenar d’associacions culturals del Rosselló, va declarar-lo persona non grata i, en l’acte de presentació del llibre, Bonnet va justificar la seva actuació i va negar que mai hagués estat contrari a l’ensenyament de la llengua catalana.

Precisament, el reconeixement del català i dels centres que ensenyaven en aquesta llengua van centrar bona part de l’actualitat de la Catalunya Nord al llarg del 1999. Després de nombroses protestes pel tracte discriminatori que l’Estat francès donava a l’escola secundària Comte Guifré de Perpinyà, l’única catalana existent a la zona, a començaments de maig el Govern de París va acceptar obrir negociacions per atorgar un estatuts públic a l’escola en català a la Catalunya Nord, que inclouria el mateix tracte que ja es donava a altres llengües minoritàries a França. L’Executiu francès va fer un altre pas endavant quan, el 5 d’octubre, el representant del Ministeri d’Educació a la Catalunya Nord, Jean-Noel Loubes, va assistir a la inauguració a Perpinyà d’un nou centre de les històriques escoles Bressola.

Segons un estudi realitzat per la Universitat de Perpinyà, només el 19% dels escolars de primària de la Catalunya Nord aprenien català, xifra que baixava fins al 6,1% en el cas dels alumnes dels cicles secundaris. En la majoria dels casos, estudiaven aquesta llengua només una hora a la setmana.

Una altra iniciativa a favor d’incrementar la presència del català va ser la del canal públic de televisió France 3, que al març va estrenar una desconnexió de sis minuts en llengua catalana, Notícies de la setmana, en l’informatiu dels dissabtes. Per la seva banda, l’Institut d’Estudis Catalans va obrir el 24 de novembre a Perpinyà la primera delegació d’aquesta institució fora de Catalunya. A l’acte d’inauguració hi va assistir el rector de la Universitat de Perpinyà, Jean-Michel Hoerner.

Totes aquestes preses de posició, s’inscrivien en el marc del debat que es vivia a França sobre la ratificació de la Carta Europea de les llengües minoritàries. A començaments de maig, el Govern francès va decidir firmar-la, encara que amb algunes reserves, perquè el Tribunal Constitucional considerava que els principis de la Carta eren parcialment contraris a les lleis vigents a França i que per poder-la ratificar plenament caldria modificar la Constitució de la República.

El president de la República, Jacques Chirac, es va negar a demanar qualsevol modificació en la Constitució francesa per tal que fossin reconeguts els principis de la Carta Europea, però tot i així, el primer ministre Lionel Jospin va mantenir el seu compromís d’avançar en el reconeixement de les diverses llengües i cultures de França.