Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Articles dependents
Joan-Pau Alduy
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Catalunya Nord (122)
Eleccions i processos electorals (1758)
Llengua catalana (1362)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Emili Parés (1)
Guy Fourcade (1)
Henri Sicre (7)
Jean Xatard (1)
Jean-Claude Madrenas (1)
Joan-Pau Alduy (62)
Paul /Pau Blanch /Blanc (5)
René Marquès (1)
Entitats Entitats
Cambra de Comerç i d´Indústria de Perpinyà (1)
Consell General de la Catalunya Nord (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya Nord (60)
49 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Mirant cap al sud
Catalunya Nord
L'any polític de la Catalunya Nord es va caracteritzar pel judici al polític conservador Jean Xatard, acusat d'haver induït a un atemptat, així com per la renovació del liberal René Marquès com a president del Consell General. Des del punt de vista político-econòmic, un informe del govern francès deixava el departament dels Pirineus Orientals fora del seu interès estratègic.

El 25 de novembre de 1993 havia estat detingut el candidat de centre-dreta a les eleccions legislatives del 1988 a la circumscripció del Vallespir, Jean Xatard, per la seva implicació en l'atemptat que havia sofert el batlle de Bages, Jean-Claude Madrenas, el febrer anterior. Xatard va ser inculpat com a inductor de l'atemptat pels que havien fabricat i activat l'artefacte. El motiu del polític hauria estat que la candidatura de Madrenas havia estat preferida a la de Xatard, el qual s'havia guanyat molts enemics dins el seu propi partit.
Joan-
La desconfiança dels catalans del nord pels seus polítics va créixer encara més després de conèixer-se casos com ara el dels tres cotxes robats i cremats pertanyents a la Cambra de Comerç i d'Indústria (CCI) de Perpinyà, o bé les persecucions a fills de polítics, mitjançant trucades anònimes i amenaces. El president de la CCI, Guy Fourcade, exercia aquest càrrec des del 1991, quan va substituir un polític molt influent inculpat de complicitat en robatori per falsedat de documents, Jacques Farran.

El liberal René Marquès va renovar el càrrec de president del Consell General de la Catalunya Nord gràcies al suport dels consellers independents d'esquerra i la meitat dels consellers neogaullistes, que van deixar de banda el seu cap de files, Paul Blanc. Marquès va aconseguir 21 vots a favor, el candidat socialista Henri Sicre, diputat i alcalde de Ceret, en va obtenir 7, i dos vots van ser nuls. De fet, el màxim rival que tenia el reelegit era l'alcalde neogaullista de Prada de Conflent i fins a aquell moment vice-president del Consell General, Paul Blanc. Després de les eleccions de I´1 d'abril, el vice-president primer seria Emili Parés.

La lluita pel poder entre les files de dreta havia començat quan Blanc va imposar la seva llista a les eleccions del 1992. L'èxit de la seva iniciativa el va fer senador de la Catalunya Nord pocs mesos després. Rere les eleccions cantonals, el dirigent neogaullista va reivindicar la presidència del Consell General. Es va iniciar un període de negociacions entre els conservadors Marquès i Blanc i els consellers per assegurar-se el seu vot. La fortalesa de Marquès es va demostrar quan va aconseguir que la meitat dels consellers del seu oponent el traïssin. La dreta nord-catalana sortia d'aquelles eleccions més dividida que mai.

A aquest panorama enrarit s'hi va afegir l'informe del ministeri de l'Interior francès que deixava la Catalunya Nord fora de les zones d'interès estratègic. Institucions i sectors econòmics de la zona van respondre immediatament, plantejant la falta d'interès que el govern de París havia mostrat històricament per la seva realitat política i econòmica.

El debat sobre ordenació del territori a la Catalunya Nord, que havia començat el setembre de l'any anterior, havia desvetllat un cert interès, perquè alguns hi veien la possibilitat de trobar solucions per impulsar l'economia local, i crear i desenvolupar infraestructures. Però, segons l'informe que es publicava al juny, el departament del Pirineus Orientals era menystingut pel govern francès. A la Catalunya Nord li faltava mirar cap al sud i buscar les possibilitats polítiques i econòmiques que li oferia fer de punt d'enllaç entre el nord català i el migdia francès.

Aquest havia estat justament l'element central de l'estratègia de l'alcalde de Perpinyà, Joan-Pau Alduy, que des de la seva arribada a l'alcaldia, el maig del 1993, havia demostrat que el lema Perpinyà la catalana era molt més que un eslògan electoral. Els constants contactes amb el sud per impulsar els intercanvis econòmics, polítics i culturals, així com el procés de catalanització de la ciutat (retolació de carrers, increment de pressupost per a la llengua, etc.) van convertir Alduy en el punt de referència estratègic de la política nord-catalana.