Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Les llengües minoritàries en territori francès

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Catalunya Nord (122)
Nacionalisme català (247)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Bernard Bonnet (24)
Christian Bourquin (21)
Claude Erignac (6)
Guy Carcassonne (1)
Jean-Pierre Chevènement (8)
Joan-Pau Alduy (62)
Lionel Jospin (68)
Pasqual Tirach (3)
Entitats Entitats
Consell General dels Pirineus Orientals (16)
Govern de França (32)
Partit Socialista Francès (30)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya Nord (60)
39 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Relleu a la prefectura i al Consell General
Catalunya Nord
L’any va començar a la Catalunya Nord marcat per la marxa del prefecte dels Pirineus Orientals Bernard Bonnet que s’havia distingit per la seva oposició sistemàtica a qualsevol iniciativa de recuperació de la llengua i la cultura catalanes i que havia expressat reiteradament el seu desig d’abandonar aquest territori. El 21 de gener, Bonnet havia estat nomenat prefecte de l’Alt Rhin, però l’assassinat del prefecte de Còrsega, Claude Erignac, va fer que el 9 de febrer, sense haver pres possessió a l’Alt Rhin, Bonnet fos nomenat prefecte de Còrsega, on ja havia estat subprefecte abans d’arribar a Perpinyà.

Amb el seu retorn a l’illa, Bonnet va tenir ocasió de comprovar la veracitat d’unes declaracions fetes temps enrere on assegurava que “els catalans són com els corsos però sense honor”. Pasqual Tirach, un professor de l’Institut franco-català de la Universitat de Perpinyà va ser empresonat, acusat d’estafa, falsedat documental i “violència sense danys físics” per haver publicat, en català, unes esqueles a la premsa de Perpinyà on es desitjava a l’exprefecte dels Pirineus Orientals, Bernard Bonnet, que “trobi el descans etern”. El 7 de març prop d’un miler de persones es van manifestar a Perpinyà en solidaritat amb Tirach.

El 6 de juny, dues mil persones es van manifestar novament a Perpinyà, aquest cop per reclamar el reconeixement jurídic i constitucional del català com a llengua pròpia de la Catalunya Nord per part de l’estat francés. Els manifestants demanaven la modificació de l’article 2 de la Carta Magna que definia el francès com “la llengua de la República” i reclamaven la ratificació per part de l’estat francès de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que havia estat adoptada el 1992, signada per 18 estats i ratificat per 8.

A finals d’agost, el ministre francès de l’Interior, Jean-Pierre Chevènement, va fer unes uns dies abans declaracions a L’indépendent de Perpinyà on s’oposava a la cooficialitat del català a la Catalunya Nord i recomanava l’estudi de anglès i l’espanyol i assegurava que els focs que feia pocs dies havien cremat la Catalunya central eren una demostració dels mals de l’autonomia. Però la pressió exercida des de la Catalunya nord, i des d’altres pobles francesos amb llengua pròpia, van fer modificar lleugerament l’actitud inicial del govern de Lionel Jospin, qui l’1 d’octubre va declarar que procuraria “que la Carta pugui ser signada i ratificada”, després d’escoltar l’opinió del constitucionalista Guy Carcassonne qui assegurava que França podia ratificar el tractat “perquè se’ns demana que ens comprometem a respectar un mínim de 35 compromisos sobre un total de 98. Personalment crec que n’hi ha 52 de compatibles amb la nostra Carta Magna”. Escollia “a la carta” els articles que no qüestionaven el caràcter del francès com a única llengua oficial, fet que va ser rebutjat per les entitats de la Catalunya Nord que reclamaven el reconeixement de l’oficialitat del català. El 5 de desembre, una nova manifestació de protesta a Perpinyà va exigir al govern francès la cooficialitat de la llengua catalana.

Però, al costat d’aquestes reivindicacions, la vida política nord-catalana va estar marcada per un altre important relleu polític el que es va produir en el Consell General dels Pirineus Orientals, la màxima instància de govern de la Catalunya Nord, arran de les eleccions regionals i cantonals celebrades a tot França. L’esquerra (socialistes, comunistes i ecologistes) va obtenir una clara victòria després que l’alcalde de Perpinyà, Joan-Pau Alduy, renunciés a presentar-se a aquestes eleccions. El 22 de març es va confirmar la substitució en la presidència del Consell General del centrista René Marquès pel secretari de la Federació Catalana del Partit Socialista Francès i alcalde de Millars Christian Bourquin. Una de les primeres iniciatives del nou president del Consell General va ser convocar el mes de novembre uns Estats Generals de la Creació amb la finalitat d’analitzar la situació de la cultura a la Catalunya Nord i buscar nous camins per a la seva promoció.