Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El Conseller en Cap, Josep Bargalló, intervé en l´acte del primer aniversari de la Casa de la Generalitat a Perpinyà en presència del Batlle de la ciutat, Joan-Pau Alduy

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Catalunya Nord (122)
Eleccions i processos electorals (1758)
Infraestructures ferroviàries: trens, estacions (300)
Llengua catalana (1362)
Països Catalans (217)
sanitat i salut pública (251)
Personatges Personatges
Christian Bourquin (21)
Francisco Álvarez-Cascos (68)
François Féral (2)
Gabriel Ferraté (3)
Georges Frêcher (7)
Jean-Pierre Raffarin (22)
Josep Bargalló (100)
Marcel Mateu (3)
Entitats Entitats
Associació Arrels (9)
Ateneu Barcelonès (23)
Centre Jaume I de Perpinyà (1)
Convergència i Unió (1824)
Culturalnord (2)
Esquerra Republicana de la Catalunya Nord (6)
Federació Sardanista de Catalunya (3)
Generalitat de Catalunya (1919)
Hospital de Puigcerdà (3)
Hospital Saint Jean de Perpinyà (1)
Institut Joan Lluís Vives (16)
Òmnium Cultural de la Catalunya Nord (15)
Ràdio Arrels (5)
Unitat Catalana-Bloc català (12)
Universitat de les Illes Balears (42)
Universitat d`Andorra (2)
Universitat Oberta de Catalunya (18)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya Nord (60)
39 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Serveis compartits
Catalunya Nord
El 2004, la comunicació entre la Catalunya sud i la nord va rebre un nou impuls a través de la intensificació dels serveis sanitaris que administrava, principalment a les comarques nord-catalanes del Rosselló i la Cerdanya, l’Hospital de Puigcerdà des que l’any 2002 va firmar un conveni per a obstetrícia i emergències vitals amb l’Hospital Saint Jean de Perpinyà. També el febrer del 2004 el llavors ministre espanyol de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, va anunciar que el TGV connectaria Barcelona amb Perpinyà el 2009, tot i que amb un retard de quatre anys sobre el que s’havia previst en un primer moment en l’habilitació d’aquesta infrastructura cabdal per al progrés de la regió i de les relacions entre el Principat i la Catalunya Nord.

Aquestes relacions es van intensificar també en l’àmbit cultural des que el 18 de març es va presentar a l’Ateneu Barcelonès l’associació Culturalnord, amb l’objectiu de difondre la realitat de la regió als habitants de la resta dels Països Catalans. Culturalnord estava integrada per l’associació Arrels, dedicada a l’ensenyament de la llengua catalana a alumnes de parvulari de Perpinyà i impulsora de Ràdio Arrels, l’escola de secundària Comte Guifré, el Centre Jaume I de Perpinyà i Òmnium Cultural Catalunya Nord. També el 22 d’abril, quan el rector de la Universitat de Perpinyà, François Féral, va ser elegit nou president de la xarxa d’universitats Institut Joan Lluís Vives, que agrupava 19 universitats públiques i privades dels territoris de parla catalana, entre les quals cinc del País Valencià, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat d’Andorra i la Universitat de Perpinyà. Féral havia de presidir l’organisme durant sis mesos, en substitució del rector de la Universitat Oberta de Catalunya, Gabriel Ferraté, convertint-se així en el primer rector de la Catalunya Nord que ocupava aquest càrrec.

Així mateix, el 8 de setembre del 2004, el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, va deixar clara la voluntat del govern català d’impulsar la Casa de la Generalitat a Perpinyà, quan es complia justament un any de la seva posada en marxa. Tot i que va ser el govern de CiU qui va engegar aquest projecte, Bargalló va expressar la intenció del tripartit que la Casa es convertís en un veritable motor de la cultura catalana a la Catalunya Nord i fos una autèntica Delegació del Govern de la Generalitat en aquest territori. Durant l’estada a Perpinyà, diversos empresaris de la zona van proposar a Bargalló la creació d’un eurodistricte per estimular i agilitzar les relacions transfrontereres i el van requerir perquè la Generalitat impulsés una millora de les comunicacions interterritorials. En el mateix indret, dos mesos després, el 6 de novembre del 2004, més de 2.000 persones van participar en la manifestació de cloenda del Correllengua, sota el lema Som un sol poble i parlem català. La manifestació, que va transcórrer tranquil·lament pels principals carrers de Perpinyà, commemorava el 345 aniversari del Tractat dels Pirineus, pel qual el nord de Catalunya va passar a administració francesa.

En temes polítics i després de la celebració el 21 i 28 de març de les eleccions regionals franceses, en què l’esquerra francesa es va imposar als partits conservadors en un procés interpretat com un vot de càstig a la gestió del govern conservador de Jean-Pierre Raffarin, la Catalunya Nord va renovar 16 dels 31 escons que tenia l’assemblea departamental. D’aquests, 11 pertanyen a la coalició d’esquerres. Els partits catalanistes Bloc Català, Unitat Catalana i Esquerra Republicana de Catalunya van obtenir menys d’un 3% i van quedar fora de la segona volta, raó per la qual l’esquerra va continuar conservant una àmplia majoria al Consell General del departament dels Pirineus Orientals dirigit per Christian Bourquin amb seu a Perpinyà. Aquest era un dels cinc departaments que conformaven la regió Llenguadoc-Rosselló, juntament amb els occitans d’Auda, Erau, Gard i Losera, i una de les 22 regions franceses, comandada per un Consell Regional amb seu a Montpeller i presidida pel també socialista Georges Frèche. El 2004, la novetat va ser que Bourquin presidís el Consell General i el Consell Regional interinament, per raó de la mala salut de Frèche, que va perdurar tot l’any, obrint la possibilitat que Bourquin passés a presidir el Consell Regional i que fos substituït al Consell General pel vicepresident Marcel Mateu. Tots dos polítics mantenien uns estrets lligams amb les forces vives catalanistes, el primer, com a responsable de la comissió de cultura catalana al Consell Regional, i el segon com a antic president de la Federació Sardanista del Rosselló.

Aquesta possibilitat va generar força esperances als territoris nord-catalans en la tasca de recuperar les seves arrels, com va posar de manifest durant l’any l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord de Perpinyà. Elaborada per la secretaria de Política Lingüística en col·laboració amb la Universitat de Perpinyà, l’estudi deia que un 63,9% dels nord-catalans volien que s’augmentés l’ús del català al territori, que un 65,3% dels seus habitants declaraven entendre’l i un 37,1% parlar-lo. També revelava que gairebé un 31,4% sabien llegir-lo, un 10,6% escriure’l, i que un 10,1% de la població l’havia parlat a la infantesa, en un 3,9%, amb la mateixa freqüència que el francès.